El procés (spoiler)

"Spoiler" (que ve de "spoil": fer-se malbé, espatllar-se, esguerrar-se) és com s'anomenen les filtracions que expliquen totalment o parcial elements claus d'un llibre, una pel·lícula, una sèrie televisiva, etc. Això és molt molest per als que esperen veure o llegir l'obra en un altre moment i no volen saber-ne el desenllaç.
Així doncs, si algú no vol saber com acabarà el procés d'independència de Catalunya... que no llegeixi aquesta notícia...

1.- El juny del 2010 el Tribunal Constitucional va dictar sentència en contra de l’Estatut. Al cap d’un mes, el 29 de juliol de 2010 es va produir una manifestació massiva, reivindicativa i sobiranista sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Aquesta gran manifestació es va produir enmig del procés de consultes populars a molts municipis de Catalunya per votar sobre la independència (setembre 2009 - abril 2011).
El març de 2012 es va constituir l’A.N.C. que va fer una demostració de força i poder de convocatòria organitzant la gran manifestació de la Diada del 2012 sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

2.- A partir d’aquí es va evidenciar el distanciament entre les postures immobilistes del govern espanyol del PP i la tendència independentista creixent a Catalunya.
I va semblar que el suport a l’independentisme no parava de créixer a tots nivells i tothom recorda amb admiració i emoció les grans manifestacions de l’11 de setembre de 2013 (la Via Catalana que va recórrer tot Catalunya de sud a nord) i la del 2014 (la “V” pels carrers de Barcelona).
A partir d’aquí es van centrar totes les esperances en fer un referèndum en que els catalans poguessin expressar el seu suport –o no- a la idea de la independència. Es va fer un front de partits molt il•lusionant que al final va acabar-se trencant per les través posades pel govern espanyol.

3.- Finalment, però, es va celebrar una consulta popular el 9 de novembre de 2014 amb un èxit sense precedents, desafiant les prohibicions de Madrid i expressant un ampli suport enmig d’un ambient festiu i esperançat, que va constituir el darrer moment àlgid del “procés”.

4.- Després van venir les conferències dels líders de CIU i ERC amb les seves dues propostes diferents i l’exhibició pública de les seves diferències mentre es trencava el consens de partits favorables al dret a decidir.
I mica a mica tot el clamor popular va semblar anar-se refredant i diluint. I així hem passat uns mesos en que teníem a l’horitzó les eleccions del 27 de setembre però com un gran desert ple d’interrogants entremig.

5.- El passat 30 de març, però es va fer públic un pre-acord de full de ruta unitari del procés sobiranista català. De moment han signat aquest pre-acord Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional i l’Associació de Municipis per la Independència.
Pretenen que des d’ara fins el 27 de setembre més forces polítiques s’uneixin a aquest pre-acord, però sobretot, cal recuperar el clima de suport i mobilització populars que ara està endormiscat.

6.- Molts creuen que no serà possible recuperar aquell esperit després del desencís que han provocat les discussions entre partits polítics, però jo crec que hi tornarem...

7.- Però jo penso que hem estat aquests mesos reservant energia, com hibernant... Penso que malgrat les ganes i la pressa que tenim per assolir la independència, potser aquest impàs també pugui haver estat positiu... potser orgànicament necessitàvem fer un descans, baixar de revolucions, asserenar-nos... de fet no penso que fos bo seguir amb el dispendi d'energia que portàvem des del 2010 sense tenir un objectiu clar a la vista i per això potser ha estat bo que ens agaféssim un descans (tot i que no caldria haver patit les escenificacions dels partits polítics durant aquest recés).

8.- Però ara ja fa uns dies i gairebé setmanes que noto petits moviments (potser arrel del pre-acord, però potser també arrel que es va acostant el mig any previ a les eleccions del setembre). Un invisible sismògraf detecta petites tremolors que acompanyen aquesta primavera... Així com les llavors sota terra comencen a activar-se i es preparen per renéixer així sento que el moviment favorable a l'independentisme comença a remoure's mandrosament... Jo mateix començo a sortir d'aquest estat zen en què m'havia instal.lat intentant no posar-me nerviós per l'aturada del procés... i m'adono que els meus sentiments, il.lusions i expectatives són les mateixes que l'endemà del 9N i l'estelada segueix onejant al meu balcó...

9.- No serà fàcil, però mica a mica anirem deixant enrere la mandra i les males sensacions de tots aquests mesos d’aturada. I ens adonarem que estem davant d’una oportunitat històrica i que tan sols depèn de nosaltres i llavors tornarem a recuperar el nostre lloc, conscients de la importància del nostre paper i ens tornarem a mobilitzar i espero que els partits polítics (ni que sigui a l’últim moment) també recuperin la lucidesa i s’adonin del paper que els reserva la història. I el 27 de setembre acudirem a les urnes i deixarem que parli la democràcia. I esperem fer un pas més en el camí cap a la nostra independència.

10.- Ara potser sembla tot molt lluny i irreal, però tinc la sensació que mica a mica ens anirem encaminant cap a aquest escenari optimista que dibuixo.
I penso que deixar-ho escrit aquí és un primer pas per començar a treure’m la son de les orelles i anar recuperant l’esperit necessari.
Tornem-nos-hi a posar.
Mica a mica, però el 27 de setembre tots un altre cop al peu del canó!