Doncs sí... resulta que ara corro.
Fins ara ho havia fet molt esporàdicament, per mantenir-me mínimament en forma durant l'estiu quan no anava al gimnàs setmanalment...
Però al meu costat hi tinc l'Anna, que fa més d'un any que ho fa amb regularitat i va anar augmentant el seu nivell fins a participar en unes quantes curses de 10 km i fer entrenaments de gairebé una hora i mitja en que recorre sobre els 15 km. I el millor de tot és veure com està en forma i com arriba contenta del que ha fet i amb ganes de tornar-hi l'endemà mateix.
I un altre al.licient gens menyspreable és el de conèixer el territori. Envejo sanament tots aquests corredors i ciclistes que coneixen tots els camins del terme de Calders i parlen entre ells i s'orienten perfectament quan diuen coses com "...si, quan arribes al Montros agafes aquell trencall a mà esquerra que va paral.lel a la carretera i després d'aquella pujada tan bèstia pots tornar pel camí més ample que va a parar a la piscina o per l'altre més estret que et porta fins a la Domènega...".
I tot això em feia venir ganes d'anar perseverant en sortir a córrer. I anar ampliant mica a mica el meu nivell per poder fer passejades més llargues i conèixer camins. I, és clar, millorar la meva forma física i trobar-me més bé.
A finals de juny vaig començar a fer la ruta que feia habitualment (la de color blau del mapa). Eren 3 km que feia en uns 25 minuts. Gairebé tot el trajecte era pels carrers asfaltats de La Guàrdia menys un tros de bosc que enllaçava el final del C/Montcau amb el principi del camí del Grau. Però arribava al final dels 3 km fet pols i no veia la manera de poder millorar la distància ni la meva forma física.
Però vaig anar perseverant i intentant allargar una miqueta més quan arribava a casa al final d'aquesta volta. I mica a mica vaig anar fent un trosset més fins que... em vaig fer mal al peu.
I vaig haver d'estar gairebé 3 setmanes sense sortir, just quan començava a estar a punt de passar de nivell...
Però quan vaig estar recuperat vaig passar de nivell igualment. Vaig canviar l'itinerari i vaig passar a anar cap a Torre Cabota, tot per camins de bosc, molt més agraït i amb un itinerari d'uns 5 km que vaig aconseguir fer amb una mica més de mitja hora, tot i que en algun moment m'havia d'aturar un parell de minuts per recuperar-me de les pujades...
Però després de provar-ho uns quants dies vaig consolidar el circuit vermell del mapa, que incloïa una volta de 8 minuts al voltant de la masia de Torre Cabota abans de fer el camí de tornada i suposava una mica més de 6 km i una passejada de gairebé 40 minuts.
I després vaig ampliar una mica més fent el circuit groc que va a Torre Cabota per una banda i torna per l'altra. Vora els 45 minuts i suposo que dec estar entre els 6 i els 7 km (però no ho sé exactament).
I ara ja estic pensant com ampliar aquest itinerari. Un dia vaig afegir-hi un trosset més i vaig fer una passejada de 53 minuts (el meu rècord!) i estic content d'estar-me acostant a l'hora, de trobar-me bé i de començar a conèixer uns quants camins.
Fins i tot m'he comprat unes vambes més adequades per córrer... espero no defallir i mantenir una certa constància.
Ah! I ho recomano a tothom, a cadascú en la mesura de les seves possibilitats...
4 comentaris:
Mooooolt bé, Eladi!!!
A veure quan podem fer una cursa junts...segueix així...fantàstic!!
Anna, l'altre dia vam sortir a córrer junts 48 minuts i avui he batut el meu rècord amb 57 minuts... No sé si farem una cursa junts, però potser tindrem ocasions de sortir plegats i això ja m'agradarà molt.
Eladi
Perseverança, això és del què es tracta i és el què em falta a mi. Aquesta setmana ho he deixat i ara em fa una mica de mandra reprendre-ho.
Ànims i a córrer!!
Ui, Roger, perseverança i molta voluntat. Jo m'he passat setmanes forçant-me a fer-ho sense passar-m'ho massa bé fins que he arribat a torbar-hi el gustet i tenir ganes de fer-ho i anar augmentant. I a la que ho deixi massa dies ja veure'm si puc reenganxar-m'hi o no...
Bon agost!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada