Sentir-se viu

Tinc 45 anys i no tinc cap problema amb l'edat que tinc. No va ser cap trauma ni fer-ne 25, ni 30, ni 40. Cada any el dia del meu aniversari no sento res d'especial. Estic content de fer un any més perquè penso en els que van quedar-se pel camí i vaig assumint les limitacions que l'edat em va regalant (em canso més si provo de fer exercici físic, hi veig molt menys, he de medicar-me per a la hipertensió...). I em sento bé. Em sento "jove" tot i ser conscient que ja no sóc pas tan jove. Em sento viu.
I quan veig gent traumatitzada per l'edat que va sumant i veig que a mi no em passa, penso que això de "sentir-se viu" pot tenir a veure amb estar descobrint coses permanentment, sumar experiències noves, noves relacions, nous reptes que ens mantenen vius i ens obliguen a lluitar per aconseguir-los en comptes d'acomodar-nos en rutines que ens podrien fer pensar que ja no queda res de nou per viure a la nostra vida.
Pensant en tot això, un dia vaig agafar les meves agendes i vaig anar buscant aquestes coses noves que, any rere any, he anat entomant i en vaig trobar un munt. Algunes són tan íntimes i personals que no puc explicar-les aquí, altres són aspectes relacionats amb la feina, altres són projectes familiars, viatges i experiències... Us en faig un petit recull per exemplificar de què estic parlant quan us dic que em sento viu i que contínuament van sorgint coses noves a la meva vida:

2014: En el que portem d'any he contribuït a preparar i celebrar un emotiu acte de comiat a les cendres dels meus avis i vaig acompanyar una alumna a les diferents fases del Certamen de Lectura en Veu Alta fins arribar a la final de Catalunya.

2013: Vaig composar i interpretar una cançó per al casament d'uns amics, vaig participar a la Via Catalana, vaig fer vaga per primer cop a la meva vida en contra de la Llei Wert i vaig assistir a una multitudinària manifestació a Barcelona...

2012: Vam fer obres per convertir les golfes de casa nostra en un estudi, vaig crear LA CALDERINA (la revista de Calders)...

2011: El grup de caramelles de Calders va estrenar i incorporar al repertori una cançó meva ("Les caramelles de la canalla"), vam anar de creuer pel Mediterrani, vam començar la celebració dels Sopars de la Germandat...

2010: Vaig tornar a fer un concert com a cantautor a Calders, vam volar en globus per primera vegada, vaig assistir per primer cop a un concert d' Els Amics de les Arts...

2009: Vam anar de viatge a París, vaig enrajolar el garatge amb el meu germà Sergi abans que marxés a Brasil, vaig crear aquest bloc del picalapica...

Podria recular més anys i em trobaria amb el naixement dels fills, la hipoteca, l'època de Nàufrags... però tampoc no us vull avorrir. Aquest és un recull (no pas exhaustiu) d'aquells projectes que em mantenen viu i il·lusionat i fan que vagi passant els anys de la meva vida amb la sensació d'estar-los aprofitant i gaudint. I que consti que no totes les experiències són alegres, també hi ha les morts dels éssers estimats i les crisis i disgustos en diferents àmbits de la vida, però tot contribueix a estar aprenent contínuament, creixent com a persona i tenir la sensació d'estar viu.

Si ens ho mirem així, tots tenim motius per compartir aquests sentiments, oi?