Regal amortitzat

Cada dia que surto al pati que tenim darrera de casa em quedo meravellat de l'estat en que està la porteria que un any li van regalar al Roc per l'aniversari.
És, amb molta diferència, el regal més amortitzat de tots els que li han fet mai. Es passa hores i hores bombardejant aquella porteria amb xuts cada vegada més forts. Si pot, hi juga acompanyat, però sovint hi va sol i s'hi passa molta estona. Torna suat i a vegades esgarrinxat. Ja ha destrossat unes quantes pilotes (no li duren gens) i mica a mica, la porteria ha anat patint l'efecte de la seva afició. Entre això i les inclemències meteorològiques, han anat caient la xarxa, els clips que la subjectaven i els mateixos pals que la sustentaven... L'hem intentat apedaçar, però els sargits duren poc davant dels xuts descomunals del Roc. Ara que això no és cap impediment perquè hi segueixi jugant cada cop que en té l'ocasió.
I contrastant amb això, té una habitació plena de jocs, joguines i llibres als que mai no fa gens de cas. A molts dels jocs no hi ha jugat pràcticament mai. Si pot triar el seu trinomi fantàstic és "tele, ordinador i... futbol!".
Em va semblar que era interessant que al picalapica poguéssim veure l'estat d'aquesta soferta porteria. Si mai el Roc arribés a fer res de bo en el món del futbol, aquesta entrada explicant com va deixar la primera porteria que tenia de petit a casa, cobraria valor i vosaltres podríeu dir que... ja ho sabíeu!