Hi ha molts llocs on final d'any és una època de molta feina perquè hi ha tancaments de curs, balanços, etc.
En el meu cas, aquest novembre i desembre se'm van ajuntar vàries coses (com ja vaig anar insinuant i explicant en notícies anteriors), algunes són habituals de cada final d'any, algunes són periòdiques i d'altres van ser extraordinàries:
- La Calderina-4. Com cada 4 mesos va arribar l'edició d'un nou número de la revista de Calders. A principis de novembre vaig dedicar moltes hores de tota una setmana a corregir, repassar, il.lustrar i anar penjant al dropbox d'internet tots els articles de la revista. També planificar la paginació i deixar clares totes les instruccions per als maquetadors. Al cap d'uns quants dies, quan van enviar les proves, va tocar un parell de nits de revisió a fons per detectar i corregir errors i deixar-ho llest per a la impremta.
- Geroni OMS Tilton. En una notícia anterior ja vaig explicar detalladament tot aquest procés.
- Guió de la festa de Nadal. Quan ja havia acabat el conte de "Geroni OMS Tilton" i "La Calderina-4" i tenia els informes força avançats, em va arribar un altre encàrrec: redactar una proposta de guió per a la festa de Nadal de l'escola. Amb totes les idees que van sortir d'una reunió de coordinadors vaig invertir un parell de dies més a posar-les negre sobre blanc i entregar la proposta de guió que, amb uns quants retocs, va acabar donant-se per bo.
- Informes de final de trimestre. Entremig de tots aquests encàrrecs sobrevinguts hi havia la feina habitual de cada final de trimestre, que no és gens menyspreable: corregir tots els exàmens, omplir les graelles de valoracions, fer les notes mitges, redactar els diferents apartats de cada àrea...
- Felicitació familiar de Nadal. I quan tot això va estar enllestit, ens vam posar amb la felicitació de Nadal com ja vaig explicar en aquesta notícia.
4 comentaris:
Quina feinada... Ara a encarar el nou any amb tota l'energia per repetir-ne la majoria!!! Per cert, blanc sobre negre o negre sobre blanc? ;-)
Gràcies, Sergi... també per la correcció ;-) I molt bon 2014.
Eladi
La nostra es sempre una cursa d' obstacle que sempre acabem...de més bé o més malament...Ets un crack..jo de gran vull ser com tu...jijijij
Sí, Anna, sempre estem fent uns 5000 metres obstacles i sempre anem pel 2500... sort que tot sovint podem anar-nos-en rient de tot plegat...
Ara que si som cracks... ho devem ser tots dos, no?... ;-)
Eladi
Publica un comentari a l'entrada