Pol Cruells: Casa i vent

El divendres 17 de maig vam anar de concert amb l'Anna al Voilà a escoltar les noves cançons de Pol Cruells, que està presentant el seu nou disc "Casa i vent".

Prèvia:
1.- L'estiu del 2009 faig un curset telemàtic en el que aprenc a fer blocs (i arrel d'aquest curset va néixer el "picalapica"). En aquest curset una de les lliçons era penjar una cançó. Una noia de Sabadell que també feia el curset va penjar una cançó d'un amic seu que es deia Pol Cruells (i temps a venir vaig descobrir que era la seva parella) i a mi la cançó em va agradar.
2.- El novembre de 2010 vaig a un concert d' Els Amics de les Arts on el Pol Cruells fa de baixista. Jo poso algun comentari al bloc dels Amics, ell també, jo visito el seu bloc i li deixo un comentari, ell visita el meu i descobreix que sóc de Calders.... Resulta que ell, durant 5 anys de la seva infantesa rodamón també va viure a Calders. Arrel d'això ens enviem uns quants correus.
3.- Al desembre de 2010 el Pol Cruells toca en concert al Voilà de Manresa. Hi vaig, ens presentem i xerrem una estona abans i després del concert, juntament amb una altra parella de Calders que també li seguien la pista des de la seva infantesa calderina.
4.- A partir de llavors sabem de l'existència mútua i de tant en tant ens intercanviem algun comentari a través dels blocs o de facebook fins a tornar-nos a retrobar en aquest concert del 17 de maig de 2013.

El concert:
El Pol presentava les cançons del seu nou disc amb una formació que a mi em va encantar. Un "trio de cordes" format per 3 musics ben solvents: ell mateix al baix i a la veu, el Xavi Castanys a la mandolina i l'Albert Carbonell a la guitarra acústica.
Aquests instruments van donar a les cançons una sonoritat molt maca, acústica, mediterrània... molt agradable a l'oída, molt suggerent i que donava a les cançons un aire diferent de les que normalment escoltem (que solen ser més elèctriques, més pop-rock, més rítmiques). Moltes cançons eren més melòdiques, romàntiques i introspectives, però algunes també tenien més ritme i un aire country, bluegrass que aquests instruments també aconseguien transmetre perfectament.
La temàtica de les cançons transita entre la nostàlgia dels records viscuts (lligats a personatges familiars, llocs geogràfics i objectes quotidians), descripcions del seu Sabadell, pinzellades d'ironia i de certa crítica social i reflexions vitals.
La perfecta combinació entre les lletres reflexives i les músiques suggerents ens va fer gaudir d'un concert molt agradable. Va ser una llàstima que hi hagués poqueta gent, però els que hi érem ens ho vam passar molt bé.

El post-concert:
I com a regal final vam poder gaudir una estona de la companyia i la conversa del Pol, un artista humil, planer i atent amb el seu públic. Evidentment vam quedar-nos els seus discos i vaig sortir del Voilà amb ganes de col.laborar a difondre la seva obra.
I la millor manera que conec és publicar aquesta notícia al meu bloc i afegir-hi uns vídeos de les seves noves cançons que espero que us agradin.

1.- BATIK: Dedicada a la seva mare que va morir fa relativament poc temps i ambientada en la Formentera hippie. Molt maca i amb un vídeo senzill, però emotiu.
2.- GATWICK-IBZ: Actuació en directe amb una formació semblant a la que vaig escoltar jo per tal que pogueu apreciar la sonoritat mediterrània de les cançons. La lletra és un elogi abrandat dels atractius d'Eivissa.
3.- PACÍFIC BLAU: Una altra actuació en directe (de no tan bon so com els altres vídeos) amb una lletra entre divertida i nostàlgica.