L'egoisme de l'altruisme

M'agrada fer coses que ajuden els altres.
En els darrers mesos em vénen alguns exemples al cap. Per exemple, aquest estiu, sense que ningú m'ho manés, per iniciativa pròpia, vaig muntar un curset telemàtic per a les meves companyes de cicle per aprendre a publicar continguts en un bloc.
I em va portar la seva feina. Muntar les lliçons, redactar-les, revisar-les, buscar les imatges per il.lustrar-les, enviar els correus a totes per convidar-les al curset, anar-los corregint els exercicis...
Algunes van anar seguint el curset i han acabat aprenent-ho. Al final del curset el seu agraïment era manifest i el reconeixement a tota la feina que m'havia portat també.
I jo estava contentíssim d'haver-ho fet i d'haver aconseguit que n'aprenguessin. I orgullós de la feina feta i del reconeixement rebut.
I aquí ve la meva reflexió:
VOLS DIR QUE EN EL FONS NO VAIG FER-HO PER LA VANITAT DE, AL FINAL, REBRE AQUESTES FELICITACIONS I AGRAÏMENTS?

Vols dir que en el fons, quan ajudem els altres, el que estem esperant no és només que els altres ens regalin les orelles dient-nos coses que ens agrada sentir (moltes gràcies, quina passada, quina feina que has tingut, que bé que ho has fet...)? I, en certa manera, situar-nos en una posició de "superioritat" respecte de les altres persones que es poden sentir "en deute" envers nosaltres?

I si realment fos així no resultaria que en realitat l'altruisme és una forma d'egoisme molt refinada i elaborada?

A mi m'agrada, quan puc, ajudar els altres. Compartir els meus coneixements, donar consells...
I em sento molt bé quan veig que gràcies a mi han pogut resoldre un problema o sentir-se millor.
Però... no sé... també m'encanta aquesta sensació d'agraïment rebut, de felicitació sincera...
I llavors dubto de si faig les coses pels altres o en realitat les faig per mi, per sentir-me millor després quan em diguin coses maques...

Potser no té cap importància, potser és un mecanisme biològic de la natura que permet gaudir d'aquesta sensació de benestar i d'aquesta manera afavoreix que els que poden ajudin els que ho necessiten i tothom acabi content...
Però... no sé... en el fons no deixem de ser animals i el que sempre busquem és satisfer les nostres necessitats bàsiques...

Bé, aquí deixo el debat obert per si algú s'hi vol enganxar...