Pare i mestre

Avui, 18 de febrer de 2013, el meu pare fa 70 anys.
Ahir vam celebrar un dinar familiar en el qual els fills i "conseqüencies" li vam regalar un marc amb fotos dels néts i un àlbum recopilatori de la seva vida.
Per tancar aquest àlbum vaig fer un escrit (que van subscriure tots els meus germans i cunyats) en que faig una lloança del mestratge del meu pare i avui, com a homenatge públic, us el transcric aquí al bloc.

GRÀCIES PER TOT, PARE
 I PER MOLTS ANYS!

.....
Malgrat que professionalment al llarg de la teva vida has estat ubicat dins del sector sanitari (digues-li ATS, fisio, infermer, practicant o fins i tot “banderiller”) em sembla haver sentit alguna vegada que també t’hagués agradat ser mestre.
La meva teoria és que de mestre també n’has sigut i ara intentaré desenvolupar-la.

En primer lloc segur que en el fet d’educar 5 fills ja hi has hagut d’incorporar qualitats docents. D’altra banda dins de les teves aficions has exercit un cert magisteri tant com a entrenador dels successius equips que has dirigit, com en les activitats al capdavant de la parròquia de Crist Rei.

Hi ha un altre fet que sempre he admirat del teu fer i que, amb orgull, puc dir que intento seguir.
No sé si se li pot dir “do de gent”, no sé si és un tarannà atent, serè, amable i pacient amb la molta gent amb qui has tractat... Sigui el que sigui hi ha una constant quan et trobes alguna persona que hagi tractat amb tu. Quan recorden el tracte rebut immediatament apareixen el somriure i un record afectuós i agraït. És una reacció unànime que ens demostra que vas fer una feina ben feta i que el tracte personal va ser l’adequat. I em sembla que aquesta característica és requerida en els mestres quan han de tractar amb alumnes, amb les seves famílies i fins i tot amb els companys de feina. No sempre és fàcil tractar amb la gent, però tu has tingut la virtut de saber-ho fer pràcticament sempre i amb tothom.

Una altra característica molt important per ser un bon mestre és predicar amb l’exemple. La coherència entre les paraules i els fets és bàsica perquè moltes de les coses que aprenem les aprenem per imitació. Si una persona ens està dient una cosa però en realitat veiem que en fa una altra, segurament aquesta incoherència ens el desacreditarà com a mestre i difícilment voldrem seguir el seu discurs.
Tinc la sensació que en la nostra educació com a fills no s’ha donat mai el cas que ens demanessis que mantinguéssim una actitud o uns valors en els quals tu no creguessis. Hem pujat seguint l’exemple que tu i la mare ens heu ofert que, ras i curt, és el de ser BONES PERSONES. I crec que gràcies a aquest exemple viscut des de la sinceritat i la convicció heu aconseguit que també nosaltres fóssim bones persones. I això, més enllà d’estudis, realitzacions professionals o èxits econòmics, és una base molt ferma que ens permet enfrontar-nos a totes les vicissituds de la vida amb eines sòlides per gestionar-les.

Finalment crec que hi ha hagut dos valors que hem rebut de vosaltres que potser no cotitzen prou a l’actualitat, però que penso que tots estem orgullosos de poder defensar: l’amor i el respecte. I encara que això no surti en cap manual de la carrera de magisteri, la meva experiència em demostra que els millors mestres SOM (que aquí no vull pecar de falsa modèstia) els que estimem el que fem i les persones amb les quals tractem. I dintre d’aquest estimar-los estar respectar els seus sentiments, les seves opinions, les seves diferències... Quan un alumne (o un fill) se sent estimat i respectat, també ell estima i respecta el seu mestre (o pare) i això fa que tot sigui molt més fàcil i més productiu. I estic segur que tant els teus pacients, com els jugadors a qui entrenaves, com nosaltres com a fills i els nostres fills com a néts, sempre s’han sentit sincerament respectats i estimats per tu.

És per tot això que avui, en aquesta trobada per celebrar els teus 70 anys, voldria dir-te que, encara que no tinguis cap diploma que ho acrediti, penso que pots presumir que per a moltes persones que t’han tractat, per als meus germans i per a mi mateix, has sigut un MESTRE.
I un BON MESTRE.

T’estimem!


18 de febrer de 2013
 (70 anys Eladi Martínez)