El proverbi és:
"VÍSTEME DESPACIO QUE TENGO PRISA"
Algunes possibles adaptacions en català serien:
- "Qui va de pressa plega tard"
- "Com més de pressa més a poc a poc"
- "Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell"
Per exemple, si alguna vegada al gimnàs surto de la dutxa, veig que se m'ha fet tard i m'atabalo a l'hora de vestir-me per voler anar més de pressa... El mitjó em cau a terra, quan tibo dels cordons de la sabata per posar-me-la, els trec del forat i llavors em costa tornar-los a posar, quan em poso el rellotge em rellisca i tardo el doble del que tardo normalment... És pitjor el remei que la malaltia. Per voler anar de pressa, les coses em surten pitjor que mai i tardo el mateix de sempre o encara més.
I el mateix si vull fer una cosa de pressa i corrent a l'ordinador amb el gran perill de fer alguna bestiesa amb les presses.
Crec que en qualsevol àmbit de la vida el refrany pot tenir la seva aplicació. Si vols anar de pressa, el millor és fer les coses de la manera que saps fer-les i, amb aquesta seguretat, és molt possible que tardis menys que no pas si t'atabales i comences a fer-ho tot barrip-barrap per guanyar temps.
Sortir de la rutina, de la metodologia habitual, de la lògica consolidada, segurament ens portarà a cometre més errors i imprecisions. Per tant, el meu consell (totalment prescindible) és que quan tingueu pressa, no us atabaleu i procureu anar fent les coses com sabeu fer-les perquè segurament serà la manera d'acabar més de pressa.
Com diria un altre refrany castellà: "sin pausa, pero sin prisa"
A no ser que tingueu la mateixa habilitat que la noia d'aquest vídeo que us recomano que mireu (només són 2 minuts) perquè és una excepció que confirma la regla.
3 comentaris:
Ei, veig que vaig amb cert retard...
M'ha encantat el vídeo del canvi de roba...ESPECTACULAR!
I respecte al tema d'anar amb pressa,jo intento que em vagin de pressa els peus però no el cap,el cap només ha d'anar una mica àgil x analitzar i prioritzar, però després, a l'hora d'executar, s'ha de fer més o menys com sempre, per tenir èxit.Això ho aplico a la feina, que a vegades hi ha nits boges, passen massa coses alhora i hem d'anar solucionant problemes ( més grans o més petits ) però amb un cert ordre, i la sort és que la nit és molt llarga.Respiro fondo i em dic...TOT HO FAREM!!!!!!
OLGA, ben vist això que vagin de pressa els peus però no el cap. a la teva feina hi deu haver moments que si que cal córrer, però sense presses que puguin fer que la caguis.
De totes maneres a tu no se't veu gaire "estressada", eh?
I, com ja t'he dit per telèfon, si vols veure una artista d'aquesta dels canvis fulgurants de vestits, a portAventura hi ha un espectacle al teatre xinès on hi ha un número d'aquesta disciplina.
Siau!
Eladi
*vísteme despacio, que estoy de-tengo prisa / quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix / a poc a poc i bona lletra / menjar poc i pair bé / de pressa i bé, no pot ser / qui va de pressa (a)plega-arriba tard / com més de pressa més a poc a poc / qui balla de pressa, no balla bé / qui parla de pressa, tot ho vessa / no cal córrer per a poder arribar a l'hora / massa de pressa cuinat, o és cru o s'ha cremat / de mica en mica s'omple la pica i de got(a) en got(a) s'omple el-la bót(a) / a poc a poc fila la vella el floc / a poc a poc s'encén el foc / poquet a poquet va l'aigua al canet / a poc a poc (ani)rem lluny / allò que fa l'esverat, sempre li surt esguerrat / amb paciència es guanya el cel / amb temps i palla maduren les nespres / moltes miques fan un tros / camina com a-un vell i arribaràs com a-un jove / pujar com un vell i baixar com un cadell / si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell /a camí llarg, passa curta / no corris sense saber caminar / a pas de bou s'hi arriba prou
Publica un comentari a l'entrada