Univers picalapica

A vegades no m'agrada el que passa al meu voltant. Des de coses d'abast general (com les notícies que m'he d'empassar de l'actualitat nacional i internacional), fins a mal rotllos més propers i moments desagradables en el cos a cos a la feina, amb la família o entre els veïns.
Llavors em refugio aquí, al picalapica, i aquí sempre és tot magnífic i meravellós. Jo explicant coses maques, filosofant en el pla teòric, agraint les felicitacions dels lectors...
Suposo que això és el que veuen els estruços quan fiquen el cap sota terra per no veure el que no els agrada, oi?

I llavors penso que potser hi ha gent que llegeix el meu bloc i pensa que això és com "Alícia en el país de les meravelles" i potser se n'atipa de tanta medalla, tanta floreta i tanta virtut.
I de fet, tindria raó de ser perquè la vida no és pas sempre tan maca.

Però de vegades també penso que segurament molts compartim uns valors i unes actituds que, malgrat no sempre poguem viure ni dur a la pràctica, no volem renunciar a mantenir. I penso que deixar-ne constància pot ajudar-me a mi (i potser a algú altre) a fer de recordatori, de far, de brúixola...
I ja m'està bé.
Intentaré acostar al màxim el meu "jo real" al de l'univers picalapica.
Segur que no em farà cap mal...