Prova superada

L'any 1932, a la profunda Arizona, la família MacAlcornz vivia una vida tranquil.la. S'encarregaven del correu per tot l'estat amb la seva diligència i les coses els anaven prou bé com per plantejar-se (després de molt temps d'haver anat estalviant) ampliar la seva casa i fer-la més confortable.
Les obres anaven avançant a bon pas i, tot i que s'havien disparat una mica del pressupost inicial, res no feia pensar que no poguessin assumir-les.
Però vet aquí que un bon dia, un dels dos cavalls de la diligència va trencar-se una pota i van haver de sacrificar-lo. Ràpidament van haver de comprar-ne un altre per continuar donant el servei i mantenir el nivell d'ingressos, però van haver de gastar tots els estalvis que els quedaven i encara faltava acabar de pagar les obres.
La família MacAlcornz va decidir reduir les despeses al mínim, economitzar tant com fos possible, treballar totes les hores del món i... resar molt, per intentar superar el mal moment i no quedar a deure a ningú.
I quan semblava que se'n sortirien, en un dels trajectes de tornada a casa de la diligència es van veure sorpresos per un tiroteig que va ferir mortalment els dos cavalls.
Després de donar gràcies a Déu per haver sortit sans i estalvis d'aquella ensopegada, van haver de plantejar-se com superar aquella adversitat. Calia comprar dos cavalls per continuar repartint el correu, però no tenien diners per fer-ho. Com que tenien bona reputació a la zona van comprar els dos cavalls dient que els pagarien tan aviat com poguessin i van començar a treballar i estalviar com formiguetes per retornar a la normalitat el més aviat possible. Alguns amics els van oferir diners en préstec per encarar la situació amb més tranquil.litat, però ells van declinar l'oferta agraïts: volien intentar sortir-se'n pels seus propis mitjans.
Durant uns quant mesos van anar estalviant tant com van poder, prescindint de tot allò que no fos indispensable, comprant el mínim possible i veient com mica a mica el seu esforç anava veient-se recompensat. Quan semblava que no podrien acabar de passar una setmana, els sortia un servei especial que cobraven a bon preu i els permetia tirar endavant. I al calaix on anaven guardant els diners que estalviaven per pagar els dos cavalls cada cop faltava menys per aconseguir la quantitat total.

Durant tots aquells mesos van aprendre a valorar cada un dels dòlars que guanyaven i cadascun dels petits capricis que deixaven de permetre's, a posar-se en la pell de tots aquells que tenien problemes per arribar a final de mes, a no malgastar innecessàriament...
I un bon dia de finals de desembre van adonar-se que ja havien reunit tota la quantitat que necessitaven per pagar els cavalls i, orgullosos d'haver aconseguit superar la prova que el destí els havia preparat, van saldar el seu deute abans d'acabar l'any.
I van encarar el 1933 treballant com formiguetes i esperant que en les següents setmanes puguessin anar-se refent i aconseguir la tranquil.litat econòmica que tant havien trobat a faltar.

No sabeu com admiro i com arribo a entendre els MacAlcornz...!!