Poemes (feia temps...)

Avui, 10 de desembre, fa 18 anys d'aquell 1994 en què em van concedir el 2n premi de poesia "Bufar i fer ampolles" de l'Ajuntament de Berga pel recull de poemes "Radiografies de poeta".
Si en voleu saber més, cliqueu "aquí".

La poesia, la considero un ART (en majúscules) i em sento molt orgullós d'haver aconseguit fer-hi alguna incursió esporàdica i tenir una certa facilitat per jugar amb les paraules i, de tant en tant, aconseguir alguna combinació prou suggerent per considerar-la un poema.
Ara, però, fa molt temps que no escric poemes (des dels de Calafell...) i al bloc no us n'he transcrit cap des del "Metamorfosi 11-S" previ a la manifestació de la Diada.
He tingut massa feina. Feina de l'escola, el manteniment de dos blocs (aquest i el del nostre cicle a l'escola) i sobretot l'elaboració del número 1 de "La Calderina" (la revista de Calders). Amb tot això no m'ha quedat ni temps ni inspiració per fer poemes. Però avui creia que havia d'oferir-vos-en algun i per això vaig posar-me a mirar la darrera llibreta i vaig buscar-ne alguns que fossin mínimament interessants i no us hagués ofert mai.
No són els millors (els millors ja havien sortit al bloc), però avui, commemorant el premi obtingut a Berga el 1994, tocava oferir poemes.
Espero que us agradin.

CANSAMENT (1-2-2011)

I avui estic tan cansat

que mentre escric aquests versos

el cos comença a adormir-se.

És un procés imparable

que avui comença pels peus

i, poc a poc, va pujant.

com un vigilant de nit

que va comprovant que els llums,

les portes i les finestres

hagin quedat ben tancades,

així va avançant la son.

I a mida que va avançant

va desconnectant seccions

i només deixa engegades

les alarmes d’emergència.

Vés! Ja no sento les cames!

Cada cop em queda menys...

Val més que endreci les coses

o potser demà em desperto

amb les ulleres torçades

sobre d’aquesta llibreta

i una tortícoli immensa.

Sí. Fem-ho així. Bona nit.

VISCA EL RECICLATGE (6-2-2011)

Trobo versos llençats

a tots els contenidors:

al groc, d’amor;

al blau, de vida;

al verd, de mort.

Els agafo i els observo,

me’ls miro amb uns segons ulls

i sovint redescobreixo

noves possibilitats

i me’ls emporto.

Els trec la pols, els netejo

i després els utilitzo

per completar nous poemes

que eren coixos i, per fi,

valents caminen.

MAG DE SEGONA (8-2-2011)

Us ensenyo el barret:... no hi ha res,

no hi ha trampes, podeu comprovar-ho.

I només amb un cop de vareta

i uns mots màgics triats a l’atzar

bé podríem trobar un nou poema

quan tornéssim, incrèduls, a veure

si el barret continua estant buit.

Reverència. Murmuris i algun

tímid aplaudiment. Després mutis.

CADAQUÉS (22-2-2011)

Vaig a Cadaqués, quilòmetres lluny,

però el viatge que importa, més que la distància

és viatjar en el temps.

Ben a flor de pell, tornen emocions

però és el mocador on les conservava

ben ple de forats.

Lluiten la memòria i el sac dels records.

Combat desigual: no recordo prou

del que vàrem viure.

Però les sensacions, segueixen igual.

Cadaqués sorprèn i enamora sempre

i jo hi caic rendit...

...a la seva màgia, a la seva pau,

a l’olor de mar, al silenci dolç

i a les seves barques,

a les cases blanques, als carrers estrets,

a les esperances i a les il•lusions:

al voler poder.

LABERINT RECARGOLAT (26-6-2011)

Pessigolles

a les puntes

de les rimes que no faig.

Abraçades

no donades

que s’emporta el vent tardà.

Les excuses

avorrides

que acabo per no donar.

Els silencis

que incomoden

els que em volen escoltar.

Sobretaules, emboscades

per desfer l’anonimat.

Macedònies a les postres

quan tothom vol un gelat.

O t’apartes o se’t menja

el poema matusser

que, maldestre, ara circula

pel bell mig dels dos carrils,

ocupant la carretera

de la bona poesia.

Desoint les instruccions,

els senyals, les advertències,

les sirenes dels vehicles

d’autoritats competents.

Peu al gas, al precipici

com aquelles “Thelma i Louise”.

Maniobres destructives.

Exercicis de poc gust.

Acrobàcies arrauxades.

Risc pel risc i anar tirant.