Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

7 de febr. 2012

Més "Amics de les Arts"

Aquesta setmana de moment les notícies estan sortint soles i no em donen gaire feina.
Avui "Els Amics de les Arts" han fet un regal doble dins la promoció del seu nou disc que sortirà a la venda el proper dimarts 14 de febrer: Una nova cançó i el vídeoclip del primer single.

1.- La nova cançó es diu "Lousiana o els camps de cotó" i l'he trobada preciosa a la primera escolta. Tant a nivell de lletra, com de melodia, com d'harmonies i jocs de veus. Us passo la lletra i un Youtube on podeu escoltar-la.

2.- Després us ofereixo el vídeo de "Monsieur Cousteau" . Va estar en exclusiva durant uns dies a la web de La Vanguardia com a únic lloc on podia visualitzar-se (tot i que no a tothom li va semblar bé) però ara ja pot trobar-se lliurament a internet.
Es tracta d'un enregistrament ple de detalls que s'han d'anar descobrint en successius visionats. Rodat amb l'enginy de sempre, però amb més mitjans. Alguns creuen que s'ha guanyat en "perfecció" però s'ha perdut en espontaneïtat, frescor i autenticitat...
El que està clar és que segueix havent-hi qualitat i cal anar desembolicant aquests regals del nou disc, assaborir-los bé i després ja anirem opinant.
Escolteu, mireu, gaudiu i jutgeu.

1.- Louisiana (o els camps de cotó)

Diu que ha anat fent al seu aire,
que ha fet vida a mil ciutats,
que ha dormit en llocs que feien feredat
i que tu, mare, mai haguessis aprovat.
Que està content, que tot va bé.
Diu que està content, que tot va bé.

Hi ha com unes coordenades,
diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps.
I diu que un dia, de passada,
va fer nit en un poble i que s’hi va acabar quedant.
Que és des d’aquí, des d’on escriu.

Diu que té una casa lluny de tot i un quatre per quatre.
I quan baixa al poble a omplir el rebost, sabeu què li passa?
Que el despatxa un avi que li fa pensar en algú.
Que li fa pensar en algú…

Ha estimat noies i dones.
Diu que més d’una li va fer perdre el nord.
Però diu que amb aquestes coses, ja se sap,
quan menys t’ho esperes és quan tens un cop de sort.
I que estan bé, que els hi va bé.

Diu que té una filla de tres anys amb els teus ulls, pare.
Que ell sempre li parla en català i fot molta gràcia
perquè quan la posa al llit, hi ha dies que confon
bona nit i pantalons.

Diu que vist amb perspectiva
té molt clar que aquí no hagués estat feliç.
Però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil, sense avisar-nos,
és marxar amb molt poc estil.
I que amb el temps, que ho cura tot,
tot s’anirà posant a lloc.

Diu que des del porxo veu un cel que no te l’acabes.
Que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres.
I que, per molt lluny que estigui, no hem de tenir por,
quan s’hi hagi de ser, hi serà.

Diu que un dia hi hem d’anar, que l’avisem amb temps, però que té llits de sobres.



2 comentaris:

Susana A. ha dit...

El videoclip de "Monsieur Cousteau" es moooolt xulo. En quant estiga al youtube l'enllaçe al meu blog...
I quines ganes de que siga Sant Valentí! Per anar a pel disc, clar :D

Eladi Martínez ha dit...

Apa, Susana, ja tens el video clip al Youtube i d'aquí 3 dies ja tindràs el CD a les mans...
Queda poc... molt poquet...
Eladi