Concert de Maria Coma

Dijous 9 de febrer. El Sielu de Manresa.
Concert de presentació del disc "Magnòlia" de Maria Coma.
L'any passat la vaig descobrir en un concert al Kursaal de Manresa i em va agradar molt. O sigui que tenia moltes ganes de descobrir el nou disc.
I va ser encara millor!!
D'entrada portava una banda im-pres-sio-nant:

• Pau Vallvé a la bateria, teclats i coros: és un dels millors bateries que he vist en els darrers anys, amb un domini total del ritme i de la intensitat, capaç d'alternar contundència i delicadesa en la mateixa cançó, sense perdre mai el tempo. I, a part, un geni de la música, un perfeccionista i el productor musical del disc que es presentava.
• Nico Roig a les guitarres, ambients sonors i coros: aconsegueix extreure unes màgiques sonoritats de la guitarra elèctrica jugant amb els pedals, la distorsió i efectes diversos ja sigui amb maquinetes electròniques o fent rodar un tornavís sobre les cordes. Un jove músic molt interessant
• Jordi Casadesús al baix elèctric, contrabaix i coros. Ja l'havia vist acompanyant el directe del Pau Vallvé o com a baixista de "La Iaia" i em sembla un músic que domina perfectament els seus instruments i es compenetra perfectament amb els músics als quals acompanya.

I, per descomptat, la protagonista de la nit, la Maria Coma, excel.lent pianista, cantant de veu privilegiada i compositora d'unes cançons diferents de les que escoltem habitualment. Juga amb unes lletres oníriques i suggerents, les acompanya d'unes melodies precioses i emotives i, per reblar el clau, crea unes atmosferes originals i suggerents. De tant en tant et fa recordar passatges de "El piano" de Michael Nyman o atmosferes de la celta Enya. Les cançons no són gens linials: a vegades el ritme creix i minva en diferents moments de la mateixa cançó, a vegades passen de passatges minimalistes i delicats a fragments totalment èpics en que tots els instruments van augmentant el ritme i la intensitat i van allargant i allargant una tornada que no voldries que acabés mai perquè el teu esperit va creixent amb ella... En fi, potser em falten les paraules però el que voldria que us quedés clar és que un concert de la Maria Coma, almenys aquests concerts amb aquestes cançons i aquesta banda, representa una experiència musical preciosa, intensa, original i totalment recomanable.

I us deixo amb 2 vídeos: en el primer us podeu fer una idea de la intensitat i qualitat de la banda d'aquesta gira i el segon és el vídeoclip del primer single del Magnòlia: "Tots els colors".
Gaudiu-ne!





Vinc d’un mar
d’uns verds i uns blaus
dels més clars que he vist mai.
On hi flota una illa
de llargs camins que em criden tant!

Diu que empassi mars, que abraci cels,
que miri lluny que a prop no en sé.
Que segueixi el meu esbós
collint llavors de tots colors.

Com si sabés que sóc jo,
el mar em vol, sempre em vol.

I és que fa volar soldats de plom,
em pinta la cara amb colors.
Entén mil mirades sense esforç,
sota un cel de serenor.

Com si sabés que sóc jo,
El mar em vol, sempre em vol.