Segur que els que seguiu aquest bloc recordeu una notícia que vaig publicar el 23 de setembre i es titulava "Fer pinya".Des del dia que la vaig publicar vaig pensar que uns mesos més tard publicaria aquesta que avui escric. I el títol també estava molt clar...
Per allà aquells finals de setembre vam deixar la pinya ben muntada i ferma. Sòlida. I ella, l'anxaneta, amb totes les por del món, pensant que aquell castell era molt alt. I que feia molta por pujar tan amunt perquè si queia, encara que portés casc i la gent de la pinya pogués esmorteir la caiguda, no deixava de ser una patacada molt important.
Però d'altra banda també amb la seguretat que li havíem anat donant entre tots, començant pels metges i continuant per tot el seu entorn, carregat de pensaments positius.
El 13 d'octubre va entrar al quiròfan sota el so de les gralles i a partir d'aquell dia va començar a pujar i pujar com si ho hagués fet tota la vida, sense dubtar, sense defallir, gairebé sense mirar avall. I sense adonar-se'n es va trobar passant per sobre de l'acotxador i fent l'aleta entre els aplaudiments de tots els que, des de baix, ens ho miràvem.
Però tot i que està molt bé carregar un castell i només això ja és meritori, el que és encara millor és arribar a desmuntar-lo sense que ningú caigui a terra, és a dir, carregar-lo i descarregar-lo. I això també ho va aconseguir.
Va anar baixant amb la mateixa seguretat i agilitat amb què havia pujat i mica a mica va anar complint els diferents terminis dels tractaments. I cada nova tanda era com si desmuntés un pis del castell i s'anés acostant més a l'èxit que és que tothom torni estar a peu pla sense que ningú no hagi pres mal.
I això ha passat aquesta setmana: castell carregat i descarregat.
Tothom feliç i contentíssim de veure que l'èxit ha estat total: la Pilar ha tornat a treballar.
Com si res no hagués passat.
Moltes felicitats i l'enhorabona!!
4 comentaris:
Castell descarregat i amb éxit!!! Visca!!! Ara cal fer pinya, cal tornar-lo a carregar per la Mireia i el Miles i no podem pas fer llenya!!!
Aixo si que es arriba fins a dal ,despres baixar pas per pas
sort que mans amigas allá sont per acullir si fallan las forsas per tirar andavant
Anims !!!!!!!
De totes les experiències n'has de buscar un enriquiment personal, després d'aquesta travesía me n'he adonat de què el més important és l'estimació: dels pares, parella, fills, amics... Estic molt orgullosa de poder-vos anomenar AMICS, gràcies.
Pilar Tañà,
em fa il.lusió que finalment hagis llegit aquest escrit que tanca una etapa, però el que em fa més il.lusió és que hagis pogut tancar-la, aquesta etapa, amb tant d'èxit. Èxit per haver-te guarit de la malaltia i èxit de tots els aprenentatges i creixement personal que has tret d'aquest període.
M'agrada pensar que he format part de la pinya i que, en alguna petita cosa, t'he pogut ajudar. I per això em sento meu aquest castell i en comparteixo l'èxit.
petons de colors!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada