Artistes anònims

Hi ha gent que té talent per l'art. Tots en coneixem. Sense anar més lluny, alguns de vosaltres em dieu que jo escric molt bé i que m'hi podria dedicar. Però no m'hi dedico professionalment a escriure. Sóc mestre.
De la mateixa manera al llarg del camí he trobat persones de les quals admiro el seu talent artístic. Tant, que em costa d'entendre que no s'hi dediquin professionalment. Es dediquen a una altra cosa, però en el seu temps de lleure fan coses que trobo fantàstiques i fabuloses, originals i precioses. Tothom qui les vegi, en quedarà admirat i demanarà qui ha fet allò tan maco. I quan els diguem el nom, evidentment no el coneixeran. Són artistes anònims i avui us en vull presentar uns quants. I en primer lloc parlaré de 2 companys de feina:

1.- El JAUME SERRA, mestre de música del col.legi Oms i de Prat, estudiós de la música, director de corals, multiinstrumentista... Però a més a més, restaurador d'antiguitats, gran coneixedor de la llengua catalana, campió d'Scrabble i, a part de moltes altres coses, magnífic dibuixant i il.lustrador (seva és aquesta caricatura de l'Anna i meva que ens va regalar per al nostre casament). Els seus dibuixos són fantàstics, divertits, plens de detalls i, molt important, d'un estil absolutament personal. Estic segur que podria dedicar-s'hi professionalment i no li faltaria la feina.

2.- L'ANTON CAMPOS, mestre de Visual i Plàstica del col.legi Oms i de Prat. Que jo sàpiga compon cançons (música i lletra), les canta, toca la guitarra i les percussions; pinta quadres; fa fotos i crea i dirigeix espectacles audiovisuals (obres de teatre, curtmetratges...). Majorment he gaudit de les seves creacions en l'àmbit escolar, però estic segur que podria dedicar-s'hi a un nivell més professional perquè te molt talent, llibertat creativa i una energia i capacitat d'entusiasme encomanadisses.
Us enllaço 3 vídeos que he pogut recuperar de muntatges que ha fet amb alumnes de l'escola:

• Parte de mi
• El futbol és així
• Lipdub 2011 Oms i de Prat
  

3.- El JOAN OLIVERAS ("TXATARRES"). Aquest és un cas una mica especial perquè us parlo d'un noi a qui pràcticament no conec. És un amic de la meva germana Olga. Ella em va passar l'enllaç a un text que havia escrit ell i em va sorprendre molt, em va impressionar molt gratament. Us l'enllaço aquí perquè pogueu gaudir-lo vosaltres mateixos, però jo penso que una persona capaç d'escriure amb la sensibilitat, emoció, sentit de l'humor i ritme narratiu d'aquest relat, podria dedicar-se tranquil.lament a escriure.
"La fabulosa història d'Ota Ram"

4.- El JOAN TURU. A aquest el conec, però molt poquet. És un amic de la meva germana Judit que ha provat diversos estudis (ara està estudiant per ser mestre) i ha treballat de diferents coses, però de qui admiro profundament la seva habilitat pel dibuix i la il.lustració. I quan parlo d'habilitat parlo tant de l'habilitat tècnica, com de l'enginy per tenir les idees que després plasma en una il.lustració.
I em vull esplaiar una mica més per lloar el seu equilibri entre la sensibilitat i el sentit de l'humor, entre la crítica social i política i la glossa dels valors humans.
Buscant diferents il.lustracions del Petit Príncep per internet, vaig trobar un dels blocs del Turu (en té 3: "Joan Turu il.lustrador", "Sortint de la ratlla" i "Canviant el punt de vista"). I allà vaig trobar les seves il.lustracions, els seus grafittis, les seves col.laboracions en fanzines més o menys antisistema, els seus cartells per a festes i events, les seves participacions en concursos de disseny, les il.lustracions del llibre "Avis i àvies" de Teresa Clúa... I vaig quedar enamorat dels seus dibuixos.

I vaig pensar que era un artista anònim que es mereixia poder viure d'aquest art.
I vaig pensar que un dia faria una notícia parlant de gent com el Joan Turu, artistes anònims que tenen un do o un talent per a una activitat a la que no poden dedicar-se plenament.
I aquest dia ha arribat.
I acabo amb un recull d'unes quantes il.lustracions del Joan Turu, perquè les pogueu conéixer i gaudir.


P.S. Jaume, Anton, Joan "Txatarres" i Joan Turu, potser us farà una mica de vergonya quedar exposats aquí al meu bloc, però espero que no us molesti que em faci ressó del vostre talent. De fet gairebé tot el que esmento i mostro en aquesta notícia pot trobar-se públicament a internet o sigui que espero no rebre demandes judicials ni denúncies... ;-)