Nens jugant a la sorra

L'altre dia el Roc i l'Ona jugaven a la sorra amb uns amics que van fer aquests dies a Calafell.
Els amics eren més grans: l'Albert de 8 anys i l'Anna de 7. Per la seva banda el Roc té 6 anys i l'Ona va camí dels 4.
Tots quatre es van enfrascar en la construcció d'una "piscina" de sorra. Anar excavant en la sorra i alçar i reforçar les parets laterals d'aquest perímetre que acaba sent una piscina quan una gran onada l'omple d'aigua.
Mentre els veia atrafegats vaig constatar dues característiques de la infantesa i de l'educació que ja coneixia, però que vaig poder observar des d'una posició privilegiada.

1.- Imitació
En un moment donat es va fer evident com el Roc mirava de reüll què feia l'Albert i llavors ell ho repetia. Canviava la seva manera de cavar a la sorra i ho feia imitant la manera com ho feia aquell nen més gran que, com que era més gran, devia saber-ne més. L'Ona feia el mateix mirant l'Anna.
La imitació és una de les maneres més importants com aprenem. Observant com ho fan els del nostre voltant i imitant-los, sobretot si són més grans o més experimentats que nosaltres.
Per això els aprenentatges són més rics si es fan en comunitat, en contacte amb altres persones. I per això com a mestres hem de tenir molt clar que som models que els nostres alumnes poden imitar (tant en les coses "bones" com en les "dolentes").

2.- El procés i el resultat final
Fent aquesta "piscina" a la platja els 4 nens estaven totalment concentrats i entusiasmats. Durant una estona van dividir les feines i, mentre les dues nenes anaven reforçant les parets, els dos nens s'endinsaven a l'aigua, omplien la galleda i l'abocaven a l'interior. Per a ells no tenia massa importància que aquella aigua desaparegués al cap d'uns segons xuclada per la sorra. Sense mirar-s'ho, tornaven a sortir rabents a buscar més aigua. I repetien el procés una i altra vegada incansablement. Un procés que no servia per a res.
D'altra banda, cada vegada que una onada inundava part de la piscina i desfeia les parets, ells continuaven reconstruint el que s'havia malmès com si tinguessin la il.lusió que ho reforçarien tant que la propera onada no seria capaç de tornar-ho a ensorrar.
I amb tot això vull dir que per a ells no era tan important el resultat final (que seria irreversiblement la desaparició de la "piscina") sinó el procés. El gaudi que obtenien mentre s'organitzaven i anaven avançant en la construcció, la satisfacció que tenien mentre jugaven, el que aprenien els uns dels altres...

Els adults normalment no seguim aquesta conducta. És cert que podem trobar alguns casos: les Falles valencianes, les Enramades, els castells de focs... espectacles que requereixen una gran preparació i després desapareixen fugaçment sense obtenir gaire rendiment de l'enorme inversió en temps i diners que hi hem fet. Però normalment no anem en aquesta línia. Si ens posem a fer una cosa esperem veure'n un resultat i, si aquest no és prou clar, a vegades ens fem enrere i ho deixem córrer perquè no val la pena.
Doncs els infants tenen la sort de no donar tanta importància al resultat quan decideixen fer un cosa. De fet moltes vegades ni tan sols s'ho plantegen. Només necessiten tenir ganes de fer una cosa. O tenir-ne l'ocasió. O curiositat. O ganes d'aprendre alguna cosa. O ganes de divertir-se. O una mica de tot això.
I per això, encara que no en surti un resultat tangible ni satisfactori, com que hauran cobert totes aquestes altres expectatives, haurà valgut la pena.

Aquells quatre nens de la platja van estar gairebé una hora barallant-se amb la sorra per intentar fer una piscina i quan ho van deixar córrer no estaven pas tristos ni decebuts de no haver-ho aconseguit, sinó que estaven contents perquè s'ho havien passat bé. I estic segur que en aquella estona van aprendre un munt de coses de la sorra, de l'aigua, de com fer que la sorra sigui més o menys consistent, de com aconseguir omplir més les galledes, de com fer amics...

Potser a vegades els mestres podríem fer un pas enrere en els objectius i els resultats que pretenem aconseguir i valorar més tot el que podem aprendre en els processos. A vegades es pot no assolir un objectiu però aprendre moltíssim pel camí i llavors segur que val la pena.

En fi, temes de reflexió...