Cabanes als arbres

El dia 26 de juliol vam anar a celebrar els 16 anys de casats, 24 de relació i el sant de l'Anna a les "Cabanes als arbres".
Com que no podíem entrar-hi fins a les 4 de la tarda, al matí vam anar a visitar un preciós racó de Catalunya que encara mai no havíem visitat: els cingles de Tavertet. És un d'aquells poblets que són final de carretera, poques cases però molt ben endreçades, grans i noves però fetes respectant l'arquitectura d'abans amb pedra, fusta, porxos i jardins. Però el millor de Tavertet és fer una petita caminada i descobrir les vistes espectaculars des dels cingles que l'envolten. De cop i volta s'acaba el camí i et trobes davant d'un precipici esgarrifós, amb una silenciosa vall als teus peus (o el pantà de Sau) i una immensitat que et commou.
Després de dinar a Tavertet vam posar rumb a St. Hilari Sacalm que és on es troben les Cabanes.

Enmig d'un bosc d'avets i faigs hi ha 10 cabanes escampades penjades pels arbres, fetes totalment de fusta, a uns 8 metres sobre el nivell del terra. No hi ha electricitat ni aigua corrent i estan totalment integrades dins del bosc.

(Amb les fotos del final de la notícia podreu entendre-ho tot millor i
visitant la web acabareu de veure-ho tot més clar i us entrarà el cuquet d'anar-hi)

Quan arribes a la recepció et donen un kit de supervivència: un frontal per a cadascú, una emisora de ràdio per poder contactar amb ells en cas de necessitat i un plec d'instruccions de com funciona tot el que hi ha a la cabana (el wàter sec, l'aigua, l'estufa de parafina, les espelmes, el plànol de la zona, l'emisora...). Vas caminant, seguint uns discrets indicadors, i al cap d'un quart d'hora arribes a la teva cabana. Hi accedeixes per una passarel.la i, des de la plataforma de fusta que hi ha sota la cabana t'hi enfiles per una escala com les de les lliteres. Obres el pany i ja ets dalt. Hi ha un petit balcó amb vistes al Montseny i una única habitació decorada amb elements de l'Ikea sobre la fusta. Senzill, però efectiu i molt agradable.
Hi ha una taula, 4 cadires, un sofà-llit, un puff i un llit gran. Una petita pica amb una gerra d'aigua no potable i un wàter sec (el menys agradable de l'habitació tot i que el sistema de serradures realment és efectiu i no deixa escapar les olors). Al mig de la cabana el tronc de l'arbre que la presideix. I per tot arreu espelmes perquè quan el sol se'n va a dormir tot queda a les fosques.

Malauradament no vam poder gaudir de les vistes del Montseny ni de la nit estelada perquè va estar tota la tarda i tota la nit plovent, però ens va agradar molt el muntatge i l'ambient que es creava.
Per sopar vam anar al restaurant de la masia i va ser més que correcte. A la masia hi ha la recepció; el restaurant; dutxes i lavabos; dues sales de descans amb sofàs, llibres, mapes, música...; accés a internet; una piscina i algunes habitacions convencionals per si algú no és prou agosarat per enfilar-se a les cabanes dalt dels arbres.
Al matí et trobes l'esmorzar en una cistella al peu de la cabana que pots fer pujar amb una corriola...
En fi, una experiència molt recomanable i que potser intentarem repetir per veure si tenim la sort de poder-la viure sense pluja. Molt original i diferent, ideal per desconnectar (no hi ha tele, ni cobertura per als mòbils) i relaxar-se i amb tots els ingredients per aconseguir una vetllada romàntica.
Ah! I que consti en acta que aquest gran regal ens el va fer la meva cunyadeta, la germana de l'Anna. Gràcies, Rat!