Musiquetes...

Si encara no ho feu, no patiu... aviat ho fareu. Aviat us trobareu cantussejant en qualsevol moment d'aquest estiu la cançoneta "I wish that I could see you soon" de Herman Düne.
Què? No us sóna de res, oi?
Doncs és la cançó de l'anunci d'aquest any de l'Estrella Damm.
Recordo el primer cop que vam veure l'anunci a casa i la reacció que vam tenir. L'anunci està bé, però en la previsible línia de la col.lecció "Mediterráneamente": joves guapos i despreocupats que es coneixen a l'inici de l'estiu i envoltats de paisatges fantàstics (sota el patrocini de la famosa cervesa) acaben enamorats gràcies a les vivències compartides.
Però us volia parlar de la música...

Quan la vam sentir, amb l'Anna vam dir que la cançó d'aquest any no era pas tan bona com la dels altres anys. Però després de dir-ho vaig pensar que segur que al cap d'uns quants dies de campanya ferotge l'hauríem sentit tantes vegades que ja ens començaria a agradar i, enganxosa com és, acabaria sent una de les cançons de l'estiu. I ja anem per aquest camí.
I això és el que ens fan sempre. Fan que ens agradin les cançons que ells volen que ens agradin. Ens manipulen com volen. Només necessiten posar-nos-la a totes hores i, si pot ser, acompanyada d'imatges estimulants. I al cap d'uns dies ja som nosaltres solets que diem "quina cançó més guapa!"
Per això és tan difícil formar-se una cultura musical pròpia perquè has de defugir les radiofórmules i els bombardejos televisius i buscar més enllà per poder trobar "altres músiques", que també existeixen i que poden tenir molta més qualitat i originalitat, però que serà molt difícil que ens arribin a les oïdes amb tot el "soroll" que fan les altres. Cal exercir un paper actiu i crític per poder-hi arribar.
I això que amb la música em sembla força clar i evident, segur que passa amb tots els altres aspectes de la vida (la roba, la literatura, el cinema, el menjar, les joguines, la informació, l'opinió...).
Alerta amb les musiquetes!!