Gràcies als errors

En la darrera notícia parlava de la meva reacció davant d'un error puntual: el vaig reconèixer amb naturalitat i vaig tornar a començar. I parlava d'acceptar l'error com a part dels encerts.
Això em va fer pensar en la manera com enfoquen els errors molta de la gent que conec. En general hi ha una gran vergonya i fins i tot por a cometre un error. I si mai es comet, de seguida s'intenta amagar-lo i, si pot ser, negar-lo.
Com si mai no hagués passat...
Com si equivocar-se fos una cosa molt dolenta...

Doncs jo crec que l'error pot ser molt bo, útil i productiu. Per a mi l'error és un company de viatge necessari si volem millorar les coses. L'error ens ajuda a trobar el camí bo perquè ens permet descartar-ne un dels que no ho era. Però és clar aquest error del que jo parlo només poden valorar-lo, cometre'l i aprofitar-lo els que tenen un cert grau d'il.lusió i valentia per fer un pas endavant.
És allò que "...un penalty només el pot fallar qui el xuta...". És molt més còmode fer un pas enrere, tenir por de fallar-lo i no xutar-lo. Però si ningú no el xuta segur que no farem gol...
És molt més còmode fer el que sempre hem fet per por d'equivocar-nos, però llavors no podrem millorar res del que fem...

En la meva tasca diària com a mestre procuro inculcar als alumnes el valor de l'error i la naturalitat per acceptar-lo i treure'n conclussions. És bàsic allò de "...qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca...", desdramatitzar totalment el fet d'equivocar-se, demostrar als alumnes que jo m'equivoco tant o més que ells. Però ensenyar-los que gràcies a l'error, ens podem adonar que un camí no era l'adequat, descartar-lo i provar-ne un altre que ens acostarà més al camí correcte.
M'agrada quan he acabat un projecte, fer-ne una valoració crítica, felicitar-me de tot el que ha anat bé per repetir-ho, però adonar-me de tot el que ha anat malament o simplement podria haver anat millor si ho hagués fet d'una altra manera. Abans de fer les coses no es poden preveure tots els factors que hi incidiran i, per tant, es pot donar l'error. Però llavors és de savis fer aquesta valoració crítica, aprendre dels errors i extreure'n lliçons per millorar en el futur.

Evidentment en tota aquesta dissertació no parlo dels errors fets per desídia, per negligència, per inutilitat... Parlo dels errors inevitables que, tot i pensar en les conseqüències d'una cosa i intentar fer-ho el millor possible, s'acaben produint. Aquests errors no s'han d'amagar sota la catifa i fer veure que no han passat. Hem d'assumir-los, analitzar-los i integrar-los en el nostre bagatge per millorar en les properes ocasions.

I acabo amb algunes frases "cèlebres" al respecte, començant per una del Pep Guardiola que citava dies enrere:

• "El que et fa créixer és la derrota, l'error." (Pep Guardiola).
• "M'agraden els meus errors, no vull renunciar a la deliciosa llibertat d'equivocar-me." (Charles Chaplin)
• "No hi ha pitjor error que no reconèixer-lo." (Rafael Escandón)
• "Un error reconegut és una victòria guanyada." (Caroline L. Gascoigne)
• "Tothom pot caure en un error, però només els necis hi perseveren." (Marco Tulio Cicerón)
• "Cometre un error i no corregir-lo és un altre error." (Confuci)
• "L'error més gran el cometem quan, per por d'equivocar-nos, ens equivoquem deixant d'arriscar-nos en el nostre camí." (René Juan Trossero)
• "Si tanques la porta als teus errors, deixaràs fora la veritat." (Rabindranath Tagore)
• "L'home intel.ligent aprèn dels seus propis errors. El savi aprèn dels errors dels altres." (Arturo Adasme Vasquez)
• "Els errors que hem d'evitar són els que eliminen la possibilitat de tornar-ho a intentar." (anònim)

(cites extretes de http://www.pensamientos.org/pensamientoserrores.htm)