Festa Major: treball en equip

Avui ha acabat la Festa Major de Calders. I volia fer una notícia que es titulés: FESTA MAJOR: TREBALL VOLUNTARI, TREBALL EN EQUIP I CRÍTICA SOCIAL, però com que era molt llarg l'he resumit.

1.- Treball voluntari
La Festa Major de Calders es pot dur a terme gràcies a la COMISSIÓ DE FESTES, un grup de persones del poble que de manera voluntària dediquen part del seu temps de lleure a planificar, organitzar i dur a terme els actes de la Festa Major. Això d'entrada ja és un fet lloable i que tota la resta de veïns els hem d'agrair. Ara bé, de cara a ells (i sé del que parlo perquè durant 4 anys vaig formar part d'aquesta comissió) el caràcter voluntari d'aquesta tasca fa que no tothom l'interpreti de la mateixa manera. Uns s'hi impliquen més i d'altres no tant; uns hi dediquen més temps i energia i d'altres no tant. Uns s'hi apliquen amb més responsabilitat i hi pateixen més i d'altres no tant... I això és així i és molt difícil evitar-ho perquè amb quina autoritat podem exigir a una persona que de manera voluntària ens està dedicant el seu temps, que ho faci en major grau?

2.- Treball en equip
El treball en equip és una meravella. I us ho dic perquè he pogut gaudir-ne formant part de grups de treball autèntics, almenys en dues ocasions molt clares: l'Equip coordinador del projecte telemàtic "El món dels llibres" (Lacenet) i la Junta de l'Associació de Veïns de La Guàrdia de Calders. En aquests grups de treball he coincidit amb persones respectuoses, responsables i entusiastes amb les quals ha estat facilíssim entendre'ns i fer un molt bon treball. Sempre hem dialogat, hem respectat les diferències d'opinió, hem debatut sopesant els pros i contres de cada decisió, hem procurat prendre decisions per consens després d'enriquir-nos del debat previ, hem sumat diferents sensibilitats i potencialitats dels diferents membres i cadascú ha aportat al grup les seves millors qualitats, fent un conjunt molt més potent del que haguéssim estat cadascú de nosaltres per separat.
A la Comissió de Festes i a altres grups on he participat no sempre he trobat aquest esperit tan positiu, eficaç, integrador i responsable.
A vegades en els equips de treball intervenen desavinences personals i suspicàcies que entel.len el debat i la presa de decisions.
A vegades el lideratge s'exerceix d'una manera excloent (i no sempre de manera intencionada) quan s'acaben assumint totes les responsabilitats i costa delegar les tasques entre els diferents membres del grup.
A vegades la comunicació queda mutilada i sobreviu només a nivell formal sense que pugui ser sincera ni productiva.
A vegades no es té la maduresa suficient per escoltar opinions i propostes diferents a les pròpies d'una manera objectiva i empàtica i es veuen "fantasmes" en les propostes dels altres.
A vegades no hi ha prou valentia per fer una autocrítica sincera i profunda, una autocrítica que s'interpreta com a atacs personals quan s'hauria d'interpretar com a crítica constructiva per aprendre dels errors i millorar (hi ha gent a a qui costa tant reconèixer els errors...!!!).

Em sap greu però crec que fa anys que a la Comissió de Festes de Calders es produeixen algunes d'aquestes mancances que impedeixen als seus membres optimitzar recursos i esforços i gaudir completament del treball en equip i de la preparació i celebració de la Festa Major. Van canviant les persones però es mantenen alguns d'aquests tics i sempre s'acaba notant que dintre de la Comissió alguna cosa grinyola. I evidentment no vull acusar ningú perquè conec i aprecio la majoria dels actuals membres i sé que formen part d'aquesta entitat amb la millor de les intencions, però tard o d'hora, uns o altres, acaben topant amb algun d'aquests esculls.

3.- Crítica social
I acabo amb l'ingredient final que pot acabar de destirotar el treball d'aquests equips i és la gratuïta crítica destructiva, que és un podrit esport nacional. Enmig de la festa major és fàcil sentir converses en les quals es despotrica d'alguns actes (que si van començar tant tard, que si eren tan cars, que si el lloc no era l'adequat...). Que fàcil és, des de la ignorància i la comoditat, sense saber quins són els condicionants que han provocat aquella decisió i sense haver-hi tingut cap implicació, tirar per terra la feina feta pels altres.
Jo mateix he participat de vegades en aquestes converses, però procuro tenir el màxim d'elements de judici i posar-me en la pell dels implicats abans d'emetre opinions gratuïtes. I evidentment a vegades és de justícia criticar coses que és evident i meridià que no han sortit bé o que han repetit errors que ja s'havien detectat en anteriors ocasions, però sempre des d'unes premises:

1.- Tenir en compte que això que no ens ha agradat hi ha hagut un grup de gent que ho ha preparat regalant-nos el seu temps de lleure i amb la millor de les intencions.
2.- Procurar que la nostra opinió sigui constructiva i no només una crítica gratuïta i destructiva.
3.- Respectar sempre les persones, més enllà del nostre desacord puntual amb alguna cosa que hagin pogut fer.

Així que, malgrat que hi ha hagut coses millorables, el meu respecte i agraïment a la Comissió de Festes que ens ha organitzat la Festa Major 2010!!