Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

4 de set. 2014

La influència ideològica dels educadors

Quan feia el curs de Director d’Activitats de Lleure (crec que per allà a l’any 1992) ens explicaven la gran influència que tenim els educadors sobre els infants que tenim al nostre càrrec i com havíem de ser conscients d’aquest poder alhora de transmetre’ls valors i ideologies. Fins i tot ens comentaven que decidint no influir els estàvem influint obviant-los o amagant-los uns valors o una de les diferents percepcions de la realitat...
Parlo de memòria, no puc ser més precís en l’argumentari, però recordo que la cosa anava per aquí i que ens aconsellaven que era preferible influir de manera conscient que no pas acabar influint sense tenir consciència de què els transmetíem...

I tot aquest discurs ideològic, filosòfic i educatiu em va venir al cap durant el curs passat quan m’adonava que passava moltes hores davant dels meus alumnes amb peces de roba que lluïen l’estelada o proclames favorables a l’independentisme. Em vaig plantejar si potser era més ètic que no portés aquell vestuari per no influir en els alumnes sobre opcions polítiques i ideològiques. No estava molt segur d’estar fent el correcte...
Però llavors vaig pensar que potser aquells mateixos alumnes que em veien durant tot el dia amb un pegat de l’estelada als pantalons (o almenys alguns d’ells), també veien a casa seva una bandera espanyola penjada del balcó o sentien converses clarament contràries a l’independentisme en el seu cercle familiar. Portant-ho a l’extrem potser podien sentir dir que els independentistes eren poc menys que el dimoni personificat...
I vaig pensar que jo, amb aquesta actitud, els podia mostrar que hi ha una altra opció possible, TENINT MOLT CLAR QUE NO PRETENC IMPOSAR-LOS EL MEU PENSAMENT SINÓ ÚNICAMENT MOSTRAR-LOS QUE TAMBÉ EXISTEIX AQUEST ALTRE PENSAMENT i que és perfectament respectable (de la mateixa manera que jo respecto l’altre) i que perfectament es pot conviure harmònicament amb persones que tenen altres pensaments diferents al nostre. I que aquestes persones que pensen diferent no tenen per què ser dolentes, ni dimonis, sinó que poden ser persones normals i corrents, bones persones que simplement pensen diferent que nosaltres.
Pensava que els podia estar donant un bon exemple de convivència i de respecte a la diversitat.

I vaig decidir que seguiria portant aquella roba, de la mateixa que alguns venen a la classe amb la samarreta del Real Madrid o una polsera amb la bandera espanyola i jo hi convisc amb naturalitat.
No estic segur al 100 % d’estar fent el correcte, però almenys sóc conscient del què estic fent i del perquè ho estic fent.
Què en penseu?








4 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que estas fent el correcte. Ells han de
saver que hi han maneres de pensar diferents igual com ells cadascun porta la roba que mes li agrada. El misatge mes important es que tothom es te que respectar.

Eladi Martínez ha dit...

"Anònim", gràcies per donar la teva opinió que celebro que estigui en la línia de la meva.
Eladi

Roger Berenguer Roca ha dit...

Estic totalment d'acord amb el què dius, i ho comparteixo plenament tot i que, com ja he comentat al feisbuc, cada cop costi més respectar segons quines opinions i maneres de fer de segons quina gent. que quedi clar però que hem de fer-ho per no caure en el seu baix nivell, que per dissort nostra, és molt alt.

Eladi Martínez ha dit...

Roger, ja t'entenc i estic d'acord amb tu que h ha actituds que no són respectables. Jo em referia només als que discrepen des d'un mínim respecte, tot i que també és molt interessant no caure en provocacions...
Eladi