Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

12 de jul. 2013

Atletes, baixin de l'escenari

Em va agradar molt el primer disc de MANEL. I també el segon. I ara després d'unes setmanes d'haver-me comprat el tercer i haver-lo escoltat força al cotxe he de dir-vos que...també m'agrada el tercer!
I això que no és pas un grup que t'enganxi a la primera. No fan cançons especialment comercials ni mostren una actitud "per agradar". Més aviat defugen les entrevistes, donen poc joc mediàtic i només semblen concentrats en fer bones cançons. I això és el que fan: FAN BONES CANÇONS.
Aquest és un disc per anar-lo escoltant, descobrit i gaudint.
Musicalment és menys recarregat d'arranjaments que els anteriors, amb menys ukelele, més bàsic, un punt més elèctric i força divers (hi ha cançons de diferents sonoritats, ritmes i tempos).
Però per a mi el millor dels MANEL són les lletres. Ja vaig declarar la meva admiració pel compositor de la majoria de les cançons (GUILLEM GISBERT) que va excel.lir amb "Benvolgut" i avui m'hi reitero.
Les lletres de les cançons dels MANEL tenen un registre molt interessant: hi ha un nivell de vocabulari molt més ric del que utilitzem normalment en un registre col.loquial, però està perfectament dosificat per no impedir la bona comprensió de les històries. A més a més tenen una capacitat destacada per fer de les seves cançons, narracions plenes de detalls i de tensió dramàtica.
Finalment trobem algues cançons que semblen ser volgudament críptiques o enigmàtiques, és a dir que les escoltes una i altra vegada i no acabes de tenir clar de què deuen parlar, sense que això impedeixi que puguin agradar-te.
Acabo destacant-vos algunes cançons:
  1. Per sobre de totes hi ha "A VEURE QUÈ EN FEM" que m'agrada tant que ja us l'explicaré un altre dia amb més deteniment.
  2. "DEIXAR-TE UN DIA" és una molt bona història que explica les reflexions prèvies al planteig d'una ruptura sentimental. La idea es va enfortint i sembla a punt de materialitzar-se, però al final hi ha un gir inesperat. Musicalment té uns cors ben bonics, detalls de piano i unes repeticions "in crescendo" que donen un to èpic ( "si es transforma tant"). Hi ha moltes imatges interessants, potents i molt visuals: "...la teva veu sonava lluny com el xiulet de trens perduts...", "... venien frases solemnes que ens matarien com a un poltre coix...", "...ja s'intuïa a l'horitzó la costa verge d'un nou món, ja em desplaçava més lleuger alliberat del pes del teu amor... "
  3. "MORT D'UN HEROI ROMÀNTIC" és una descripció magnífica i plena de detalls que et fan visualitzar perfectament l'escena de la descoberta i aixecament d'un cadàver. És realment recomanable escoltar-la i adonar-se com som capaços d'anar-nos imaginant tots els detalls de l'escena gràcies a l'acurada lletra i a la musicalitat que l'acompanya. Hi ha una part enigmàtica que la constitueix la nota de comiat que li han trobat entre les mans: un obstinat musical va fent una llarga enumeració final d'imatges que volen expressar tota la riquesa interior que podria haver provocat la mort d'aquest heroi romàntic.
  4. "UN DIRECTIU EM VA ACOMIADAR" musicalment és molt pop i enganxosa amb una tornada potent. El baix i la bateria la van fent avançar rítmicament tota l'estona. La lletra fa una contraposició entre l'actitud rebel i agressiva que li agradaria haver mostrat quan l'han acomiadat i la real d'educada acceptació i submissió que ha mostrat.
  5. "QUIN DIA FEIA AMICS..." també té un aire molt pop i fa una curiosa descripció d'un dia fantàstic que a  mitja cançó descobrim que només s'estava produint a la imaginació del compositor d'una cançó al qual han interromput en ple procés creatiu: "...No-oooo, no m'interroooompis..."
De la resta de les cançons només em fa gràcia destacar que el single que tant hem sentit, "TERESA RAMPELL", cada cop que en sonen els primers compassos al cotxe, provoca que el Roc digui: "...la del Michael Jackson...". I sap perfectament que són els MANEL, però el ritme li recorda alguna altra cançó del rei del pop.

En fi, si en teniu ocasió, escolteu les noves cançons de MANEL i, si voleu, en parlem.

2 comentaris:

Susana A. (hijasperezosas) ha dit...

A mí també m'agrada molt! Cante molt això de "que ve l'amor, que ve l'amor..." XD

Per cert, si t'agrada com canta Guillem, t'agradarà esta col·laboració que ha fet per al videoclub Deuvedés (que és propietat de Dani Vega, dels Mishima, tot molt musical :)

Eladi Martínez ha dit...

Susana, més que l'enllaç que m'has passat (que també) m'ha agradat retrobar-te per ací.
Amb aquests referents musicals comuns que tenim (Manel, Els Amics de les Arts, DElafé...) és més probable.
Molt bon estiu!
Eladi