He fet la pedra!

Aquest serà un article de divulgació científica.
Des de fa temps tinc problemes de còlics nefrítics (renals), el que es coneix vulgarment com a pedres al ronyó. És un problema que m'havia aparegut repetidament però de manera molt puntual i dispersa en el temps. Una nit veia les estrelles, havia d'anar a urgències, m'injectaven Buscapina a la vena, em passava el dolor i me n'oblidava durant anys.
Els còlics venen a ser pedretes que es formen dins del ronyó quan la nostra orina porta massa substàncies que puguin cristal.litzar. Aquests càlculs poden anar creixent i arribar a obstruir alguna part del ronyó, això fa inflamar les vies urinàries i provoca uns dolors molt aguts i espàsmics (poden inclús arribar a provocar nàusees) que alguns comparen als dolors de part que pateixen les dones quan estan en la seva fase més aguda.
En un percentatge important dels casos de còlics nefrítics, el calcul acaba sent expulsat a través de l'orina i si es recull pot ser analitzat i donar pautes de prevenció alimentària per evitar-ne de futurs.

Doncs jo de tant en tant tenia un episodi puntual de dolor intens per culpa d'un còlic, m'injectaven un calmant i se'm passava. I no em tornava a venir fins al cap d'uns quants anys.
I mai no havia arribat a "fer la pedra".

Però des de fa cosa d'un any aquests episodis s'havien produït de manera més sovintejada i havia entrat a la roda d'analítiques, ecografies i visites als uròlegs. Aquest mes d'agost-setembre va ser especialment crític i vaig tenir 2 episodis més perllongats i dolorosos del compte i en l'última visita l'uròleg em va veure a través de l'ecografia una pedra que ja havia arribat a la bufeta i estava a punt de sortir. I em va tornar a dir que si la podia recollir l'analitzarien i em podrien dir quins aliments m'ho provocaven i podríem intentar posar-hi solució.
Jo era molt incrèdul ja que mai no havia expulsat cap pedra i, d'altra banda, em feia por no ser capaç d'adonar-me'n ja que em van dir que seria indolor (no com quan es mou pel ronyó) i no sabia com havia d'imaginar-me la "pedreta" en qüestió (forma, color, textura...).

Doncs, senyores i senyors, fa pocs dies vaig "fer la pedra" i ara estic pendent de l'anàlisi i amb l'esperança que serveixi per intentar canvis alimentaris que m'evitin de tornar-hi a passar.
I entretant us ensenyo 2 fotos de la pedra per si mai us hi trobeu, sapigueu a què heu d'enfrontar-vos.
Les pedres són així:

Comencem el camí!

L'endemà de constituir el nou Parlament de Catalunya presidit per Carme Forcadell, les forces independentistes guanyadores de les darreres eleccions (Junts pel Sí i la CUP) han demostrat que la cosa anava de veres i han entrat al registre una proposta de declaració que ha de servir per a marcar l’inici de la legislatura de transició cap a la proclamació de la república catalana.
L'il.lustro amb una imatge que he trobat editada pels de "Junts pel Sí" (tot i que m'agradaria més que també hi hagués el logo de la CUP ja que en això hem d'anar tots junts) i adjunto el text íntegre (els destacats són meus de collita pròpia) de la declaració.

És un bon començament! Inequívoc, valent i esperançador!

«Jordi Turull i Negre i Marta Rovira i Vergés, com a president i portaveu del GP DE JUNTS PEL SÍ, i Antonio Baños Boncompain i Anna Gabriel i Sabaté, com a president i portaveu del GP DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR, d’acord amb el que estableixen els articles 164 i 165 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant del Ple del Parlament pel procediment d’urgència. Als efectes, sol·licitem alhora que sigui convocada amb caràcter d’urgència la Junta de Portaveus.

D’acord amb el mandat democràtic obtingut el 27 de setembre, els grups parlamentaris sotasignats presenten aquesta proposta de resolució.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

El Parlament de Catalunya:

PRIMER. Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

SEGON. Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

TERCER. Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

QUART. Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

CINQUÈ. Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

SISÈ. Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.

SETÈ. Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.

VUITÈ. Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

NOVÈ. Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.»

Palau del Parlament, 27 d'octubre de 2015

El meu ajudant Roald

Aquest curs estic tenint un ajudant impagable en les meves classes: en Roald Dahl, un genial escriptor gal.lès de fama mundial que he descobert més a fons aquest estiu.
Roald Dahl va escriure "Charlie i la fàbrica de xocolata", "Matilda", "Les bruixes"... llibres dels quals s'han fet pel.lícules que ha vist molta gent.
Però jo aquest estiu he llegit els seus llibres de contes "Històries imprevistes" i "La meravellosa història de Henry Sugar" i vaig descobrir uns contes impressionants, atractius per a adults i per a infants, "gamberros", amb fragments divertits i políticament incorrectes, sense final feliç, amb emoció, amb girs imprevistos, amb finals aparentment oberts però amb pistes per poder-los tancar... I em va semblar que amb aquests contes aconseguiria "enganxar" els meus alumnes.
I com que al juny havia assistit a unes jornades de formació del professorat on s'havia glossat la figura de Roald Dahl i ens havien dit que en el curs 15-16 se celebraria el Centenari del seu naixement... vaig decidir que el faria el meu ajudant.

Els primers dies de classe vaig presentar la seva figura i vaig parlar dels seus contes i de com m'havien sorprès i agradat a l'estiu. I vaig començar a llegir-los un conte que RECOMANO a tothom: "El cigne". M'escoltaven embadalits i al cap d'una estona i en un moment àlgid vaig aturar-me...

- Ho deixem aquí i ara traieu el llibre per la pàgina 8...

Les protestes i la contrarietat que van expressar-me em va fer feliç perquè demostrava que els havia enganxat.

- Si us ha agradat i voleu, el següent dia el continuo llegint...

I així ho vam fer. Durant tres dies vaig anar llegint el conte, deixant-lo sempre en un punt ben interessant, fins que el vaig acabar i vaig notar com els havia agradat.
Vaig obrir una notícia al bloc de cicle superior perquè hi pengessin els seus comentaris i em va agradar molt llegir tot el que va sortir d'aquesta experiència (voleu llegir-ne algun?).

A les classes d'informàtica vam buscar informació sobre la seva biografia, vam preparar una cacera del tresor i estem aprenent a utilitzar el programa Photopeach per crear vídeos il.lustratius dels seus contes...
I com un dels llibres de lectura obligatòria vam fer-los comprar "Historias de lo imprevisto" i aquesta setmana vaig viure una de les millors experiències en tots els anys que fa que sóc mestre...

Havíem llegit una part del primer conte d'aquest llibre, "Gastrónomos", i l'havíem deixada en un moment àlgid per mantenir l'interès. Llavors un dia vaig començar la classe de castellà agafant el llibre i reprenent jo la lectura en veu alta sense dir res més.
Mica a mica tots els alumnes van anar a buscar els seus llibres per anar seguint la lectura. Al cap d'un parell de pàgines, quan ja havia creat el clima adequat i la història estava ben interessant, els vaig demanar a uns quants d'ells que anessin llegint un tros cadascun.
La història va anar avançant i, a dues planes del final de la història, quan estava al punt més emocionant, vaig dir-los que el final el llegís cadascú pel seu compte en silenci i que quan tots haguessin acabat el comentarien.

Aquest moment va ser màgic! Un dels millors moments que he viscut com a mestre. 
Un silenci absolut i una concentració de cadascú amb el seu llibre per saber el final de la història.
I mica a mica anar veient les cares dels que hi arribaven.
La majoria sorpresos; alguns buscant si la història continuava perquè no ho havien entès; alguns reculant per entendre-ho millor; alguns entenent-ho, somrient i començant-ho a explicar als que no ho havien entès...
Després ho vam compartit entre tots i vam marxar a casa amb molt bon gust de boca i ganes de llegir més històries del Roald Dahl.

I no han passat ni dos mesos...
Que bé que ens ho passarem aquest curs!!

Gràcies, Roald!!

Anar al cau

A mi els meus pares un bon dia em van apuntar al Moviment Junior de Crist Rei.
Devia fer 4t o 5è de primària potser... o potser abans... no ho tinc controlat... Crec que les primeres colònies d'estiu van ser les del 1981 a Joanetes (12 anys), però abans ja feia uns anys que anava al "Júnior" (com li dèiem).
Quan vam ser adolescents i els monitors que teníem van plegar veles, nosaltres vam decidir continuar trobant-nos cada dissabte i organitzar-nos activitats. I fins i tot unes colònies.
Quan finalment vam deixar-ho córrer, vaig anar a espetegar al MIJAC Valldaura i després d'un estiu fent d'intendent, vaig entrar a fer-hi de monitor i, al cap d'uns anys vaig esdevenir el Director del Centre.
Van ser molts anys de participació al món de l'educació en el lleure de l'esplai (per a mi no és molt important si parlem de MIJAC, Escoltes, Esplais...).

I és clar, quan vaig ser pare (i parlo en singular, però era un historial i una inquietud compartides amb l'Anna) sempre pensàvem que si els nostres fills tenien la sort de provar-ho, seria una cosa molt bona per a ells.
Perquè jo només puc dir coses bones del fet d' "anar al cau".
Per a mi són unes vivències que comporten Educació (amb majúscules), amistat, fer colla, compartir, xerrar, riure, Valors (també amb majúscules)... I aprendre un munt de coses: responsabilitat, empatia, solidaritat, respecte, creativitat, iniciativa, planificació, organització... I el contacte amb la natura... Anar creixent i evolucionant dintre d'un cau (o un esplai o un MIJAC), anar passant les diferents etapes, anar creixent al costat d'unes mateixes persones a qui estimes i respectes, amb qui comparteixes idees, sentiments, projectes... és un procés fantàstic!!!
I si acabes tancant el cercle passant a fer de monitor, llavors ja és meravellós.
En guardo uns records tan magnífics que ni el final agredolç que hi vaig viure pot embrutar-me'ls.

Però el Roc i l'Ona no volien anar al cau Caldarius de Calders.
Sense voler forçar les coses més del compte, vàries vegades li havíem plantejat la possibilitat al Roc, però sempre l'havia refusat radicalment. I no hi insistíem.
Aquest any van tornar a passar una carta informant de l'inici de les activitats del Cau i convidant tothom a provar-ho. Vam tornar a posar el tema sobre la taula i l'Ona va dir que volia provar-ho, però el Roc seguia oposant-s'hi.
Fins que un dia va venir un amic seu a jugar a casa. Aquest nen va al Cau i n'hi va parlar i el Roc es va engrescar i va dir que ho provaria. Però quan va dir que "ho provaria" dins seu ja havia decidit que s'ho passaria bé i que s'hi apuntaria.

I van anar-hi un dissabte i van tornar tots dos entusiasmats. I el cap de setmana següent hi havia la sortida d'inici de curs i ja frisaven per anar-hi.
I hi van anar.
I s'ho van passar de conya.
I quan tornaven cap a casa, cansats, amb son i bruts, però contentíssims, feliços i radiants amb el seu nou foulard i tot el que havien viscut, llavors li vaig dir al Roc:

- Què? Te'n penedeixes d'haver anat al cau?

I ell em va contestar:

- Me'n penedeixo de no haver-hi anat abans!!

Tardor. Magranes.

La tardor, malgrat que suposa el final de la meva estació preferida (el magnífic estiu) té els seus al.licients. I un d'ells són les magranes.
Hi ha menges que només mengem en una època determinada de l'any, com la síndria a l'estiu o els torrons de Nadal. I les magranes per a mi, són la fruita de la tardor.
Tenen una textura i un sabor diferents de totes les altres fruites. I la seva pròpia litúrgia. No pots menjar-te una magrana si no disposes del temps suficient. Menjar-te una magrana predisposa a la pausa, al silenci, a la paciència. L'has d'anar preparant mica a mica, pas a pas i això fa que en valoris més el resultat final i l'assaboreixis més.

Agafes la magrana.
La parteixes pel mig.
Després la vas desgranant mica a mica, recollint els grans en un got i anar deixant els residus en un plat. Això porta el seu temps i no es pot precipitar: no acabes fins que has acabat.
Després agafes una taronja i n'esprems el suc.
Aboques el suc dins del got on hi ha la magrana.
I, si et ve de gust, hi afegeixes un rajolinet de "Triple sec", el licor de pells de taronja (el genèric o el de la marca "Cointreau").
Després agafes la cullera i te la vas menjant a poc a poc...
Mmmmh!
Boníssima!!