Les fotos de García de Marina

García de Marina és un jove fotògraf que va néixer a Gijón fa 40 anys.
Acabo de descubrir-lo des de la web "Espejo lúdico" i m'ha agradat molt, recordant altres artistes similars que ja havia descobert anteriorment (molts d'ells a través de la mateixa font): Chema Madoz, Tatsuya Tanaka, John Holcroft, Pawel Kuczynski, Giussepe Colarusso, Tang Yau Hoong, Rowan Stocks-Moore, ...

He visitat la seva web i us en faig una pinzellada prèvia del que trobareu en les seves fotos.
Després us en deixo un grapat.

La seva fotografia és irreverent amb la realitat, busca transformar i donar noves identitats als objectes, es rebel.la contra les obvietats i destaca la grandesa de les coses quotidianes.
Les seves fotos són simples i despullades d'artificis, deixant tot el protagonisme als objectes i a la manera com els reinventa. No fa cap manipulació sobre les fotos, però transforma els objectes creant escenaris i buscant les millors perspectives per retratar-los.
Poesia, metàfores, paradoxes, jeroglífics, ironia, ambigüitat...bellesa i somriures: talent!!

27S: on XXX "alguna cosa" comença

Aquest matí ja m'he llevat amb emoció, sentint les notícies. Gent que ha volat expressament des de l'estranger per poder exercir el seu dret a vot, gent molt gran o malalta que s'ha esforçat per desplaçar-se fins els col.legis electorals, gent que anava a votar amb fotos de familiars i amics desapareguts...
M'estava votant a sobre!!!

Finalment al migdia hem agafat les bicis i hem anat tots 4 a votar immortalitzant aquest moment històric.

Després he anat passant les hores enganxat a la ràdio, al 3/24 i al facebook fins que al vespre han tancat els col.legis i han començat a sortir sondejos, enquestes i els primers resultats.

Les primeres sensacions han estat menys favorables del que jo esperava... i quan encara no havíem arribat a la meitat de l'escrutini general, m'han arribat els resultats de Calders, que aquests sí que responien al que a mi m'agradaria: participació de gairebé el 83% i un 75% de vots per a Junts pel Sí.

Però a nivell general de tot Catalunya les coses no han anat tan bé com jo hagués volgut.
És cert que Junts pel Sí ha guanyat de manera aclaparadora (gairebé un 40% dels vots i 62 escons) i molt lluny de la segona força. Però això no ens ha de fer oblidar que CIU i ERC juntes, al 2012 van treure 71 escons i més d'un 44% dels vots. I ara hem reculat...
Si volem afegir-hi la CUP per completar el bloc independentista, al 2012 van obtenir 74 escons (47'8% dels vots) i ara només 72 (mantenint el 47'8% dels vots) sense aconseguir arribar al desitjat 50% dels vots.

Per contra, hi ha l'augment descomunal de Ciutadans, que passa de 9 escons (7'57% dels vots) a 25 (17'91% dels vots). I si ajuntem el bloc del "No a la independència" (Ciutadans + PP + PSC), malgrat que PP i PSC hagin perdut suports, el total puja de 48 escons a 52, (d'un 34'98% a un 39'16%). Aquí no puc comptar els vots de Catalunya Sí Que Es Pot perquè no han deixat clara la seva posició.

Així doncs, VICTÒRIA AGREDOLÇA.

Volia titular la notícia "27S: on tot comença", però a darrera hora he volgut ratllar el "tot" i canviar-lo per "alguna cosa". És a dir, "27S: on alguna cosa comença".
I ara faltarà veure què serà "aquesta cosa".
Caldrà veure com treballen JxS i la CUP plegats, si es posen d'acord en les decisions de país o comencen a barallar-se, discutir i no deixar avançar el procés per les seves divergències ideològiques.

La meva esperança és que en tots aquests anys mai no hem reculat i, per tant, ara espero que aquests resultats també ens permetin fer una nova passa endavant. Confio en els polítics que han estat al capdavant del procés en tots aquests anys i confio que sabran trobar el rumb més adequat per continuar endavant sense recular i seguir avançant cap a la independència.
No hem pogut fer un referèndum "comme il faut", no hem pogut superar el 50% dels sufragis, però està clar que hi ha una gran majoria (com a mínim del 47'8%) que vol la independència del Catalunya. I la resta no està clar què vol perquè alguns no s'havien posicionat clarament.
Potser ara es mouran peces per poder celebrar el referèndum que deixaria més clares les coses, potser es tirarà per una altra banda... haurem de tornar a esperar moviments...

En fi, me'n vaig a dormir amb una lleugera decepció respecte de les altíssimes expectatives que tenia. Sí, au, vinga, ja podeu dir-me il.lús, naïf o tot el que vulgueu, jo havia somiat una victòria més àmplia.
Però HEM GUANYAT! I hem guanyat clarament. I som molta gent!
I demà tornarem a recuperar tota la il.lusió per imaginar noves passes que ens acostin a l'horitzó somiat. I esperarem amb il.lusió els propers moviments que es vagin anunciant des del nou govern de Catalunya que s'ha compromès a iniciar un procés cap a la independència... i a culminar-lo en 18 mesos.

Acabo amb unes consideracions generals:

1. Que bé que hagi anat a votar tanta gent (un 77'46%) encara que potser hagi perjudicat els interessos del "Sí". Visca la democràcia!
2. Que bé que el PP hagi tingut una gran baixada (de 19 a 9 escons), però quina por que Ciutadans hagi tingut una estratosfèrica pujada (de 9 a 25 escons).
3. M'alegro que la CUP també hagi tingut uns excel.lents resultats (ha pujat de 3 a 10 escons) perquè crec que han fet una molt bona feina durant la darrera legislatura, que s'han guanyat la confiança de molta gent i que tenen uns ideals socioeconòmics que m'agrada que puguin tenir cabuda dins del Parlament.
4. M'alegro que UDC hagi desaparegut del mapa polític català. Bon vent i barca nova!
5. Espero que CSQEP defineixi la seva postura nacional, ara que ha vist que el seu somiat creixement ha quedat estroncat i fins i tot ha empitjorat els resultats de Iniciativa del 2012.
6. i, finalment, caldrà veure què passa a les eleccions generals a Espanya aquest desembre. Això acabarà de donar els elements que intervindran en els propers moviments d'aquesta partida... Em sembla que Pablo Iglesias es desinfla, em sembla que Pedro Sánchez no té carisma, em sembla que Mariano Rajoy ha quedat tocat i enfonsat amb les seves darreres actuacions estel.lars i em fa por que potser Albert Rivera pujarà com un coet... 

Demanem una altra bossa de crispetes que està a punt de començar una altra pel.lícula...

(notícia redactada amb el 97'30% escrutat... per si hi ha hagut algun canvi d'última hora...)

Educar és comunicar... amb humor (Carles Capdevila)

Abans de les esperades eleccions, prenem-nos un respir i gaudim de les fantàstiques reflexions de Carles Capdevila (periodista, director del diari ARA i ment privilegiada) que basteix un discurs ple de saviesa i de sentit de l'humor que us farà reflexionar amb un somriure.
La ponència va cloure les jornades "Gestionando hijos" aquest estiu a Barcelona.

Sí, tot és possible

S'acaba el bròquil.
I jo, personalment estic esperançat i fins i tot confiat que diumenge la cosa anirà bé.
N'hi ha que tenen por, però jo estic gaudint del ridícul de les forces espanyolistes que ho han jugat tot a les armes de la por i la mentida i aquesta setmana han estat repetidament desacreditats i ridiculitzats.
Diumenge serà un gran dia i... sí... per què no?... TOT ÉS POSSIBLE!!

Visca Catalunya... lliure!!

La por

Fa dies que intenten fer-nos por i avui m'ha fet molta gràcia aquest acudit que ho exemplifica...

I aquest cap de setmana quan van fer el comunicat de la Banca i les Caixes d'Estalvi intentant fer-nos por també vaig rebre un whatsapp que em va agradar molt perquè acabava dient...

Ens amenaça l'Estat i somriem. 

Ens amenaça la troika i somriem. 

Ens amenacen els bancs i somriem. 

La por ha canviat de bàndol. 

Somrieu.

(Jordi Calvís)

Ai, la por... Cadascú té por de coses diferents i en moments diferents o situacions diferents... Veieu aquella senyora d'allà? Oi que no fa gens de por? Doncs si te la trobes tot fent cua per embarcar en un avió de Ryanair i té la potestat de decidir si la teva maleta puja o no a l'avió, us asseguro que queda investida d'una mena d'autoritat que pot crear força inquietud entre els passatgers de la cua... A no ser que tu només portis la bossa de mà i no pateixis gens per si la seva decisió et perjudicarà o no. Depèn del moment. Depèn de la situació. Depèn de cada persona.

La mateixa cosa a uns ens fa por i a d'altres els fa riure (una vespa a la piscina, un estol de coloms que arrenca el vol davant nostre, el llum que s'apaga enmig de les escales a les dotze de la nit, la mestra si no has fet els deures...). Per això ara aquests polítics espanyols que pretenen espantar-nos amb amenaces de mil i un perills que correrem si persistim en la nostra intenció de votar a favor de la independència de Catalunya no se n'estan sortint del seu propòsit i només fan que provocar somriures. Perquè la por no va de fora cap a dins, sinó que com deia la traducció kumbayà de la cançó "Out in the street" (sí, home, sí, el "Rock poruc", aquella de "...vaig mirar sota el llit, uo-o-o-o, no hi havia ningú, no-no-no-no-no..."):

Aquells canguelis i aquella por
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve d’enlloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.

Aquests dies podem aplicar aquestes reflexions al context polític perquè està clar que fins el dia de les eleccions aniran sortint declaracions públiques intentant fer-nos por. I penso, desitjo i espero que no se'n sortiran. 

Però aquestes reflexions penso que serveixen per sempre. La por és tan irracional que estaria molt bé mantenir la lucidesa i el seny per no deixar que les pors surtin de dins nostre i ens atenallin, ens preocupin, ens paralitzin, ens angoixin... Evidentment quedaran algunes coses de les quals és lògic que tinguem por: la malaltia, el dolor, la soledat, el desamor... però en general hauríem d'aplicar el genial discurs del Joan Turu (en una notícia anterior vaig explicar la gènesi d'aquest magnífic dibuix):