picalapica

27 de jul. 2017

30 anys i un dia

Ahir, 26 de juliol del 2017 va fer 30 anys que vam començar a sortir amb l'Anna, el darrer dia d'unes colònies en les que érem tan joves com es veu en aquesta primera foto (vaig explicar-ho amb més detalls a "26 de juliol").
Avui fa "30 anys i un dia" (que sona a condemna) i m'ha fet gràcia buscar-hi el doble sentit, ja que en certa manera tots dos "patim" aquesta condemna que ha arribat a la gens menyspreable xifra de 30 anys.
He revisat les meves agendes i he buscat algunes de les vivències significatives que hem compartit en aquests 30 anys i, és clar, hi ha de tot: morts i naixements, alegries i tristeses, viatges, experiències... Sóc conscient que en els temps que vivim, comencem a ser una raresa ja que són moltes les parelles que no aguanten tant de temps convivint. I, de fet, no ens enganyem, la convivència no és sempre un camí de flors i violes. Al costat de moments meravellosos, hi ha moments més difícils de passar, però si el vincle i els sentiments són veritables, trobes la motivació per resistir i tirar endavant.

Mira tot el que hem compartit...

1987: comencem a sortir.
1988: me'n vaig a la mili.
1989: passem els primers dies junts i sols a Segur de Calafell.
1990: mor el teu avi, el Josep Salvador.
1991: començo a treballar al col·legi Oms i de Prat.
1992: vivim els Jocs Olímpics de Barcelona'92, passem unes vacances genials a Cadaqués i jo me'n vaig a viure sol al carrer del Cós.
1993: anem de vacances a Euskadi amb els teus pares i, després, tu te'n vas amb unes amigues a Grècia.
1994: es casen el Jordi i l'Agnès i ens regalen els nuvis (!), anem d'interRail a Praha i ens comprem el nostre primer cotxe (el ZX).
1995: mor el meu avi, l'Emili Codorniu; ENS CASEM, anem de viatge a Turquia i anem a viure junts al carrer del Cós.
1996: El TDK queda campió de la Copa del Rei i a tu et diagnostiquen hipertiroïdisme.
1997: formem el grup Nàufrags amb el Josep Vacas.
1998: El TDK queda campió de l'ACB, estem a punt de comprar-nos una casa a Ca L'Esteve i al darrer moment no es pot tancar l'operació.
1999: ens fem la casa de La Guàrdia, signem la hipoteca (30 anys!) i hi anem a viure.
2000: comences a treballar a l'Oms i de Prat amb contracte indefinit.
2001: mor el Josep Vacas i es produeixen els atemptats de l'11S a Nova York.
2002: detenen la Montse Careta i la visitem a la presó de Wad Rass, on acaba suïcidant-se.
2003: entrem a la Comissió de Festes de Calders, anem de viatge a la Bretanya (estiu) i a Escòcia (per Nadal).
2004: després de molt buscar-ho, quedem embarassats (!), jo viatjo a Kosice amb la delegació de Lacenet.
2005: NEIX EL ROC!!, mor la teva iaia, Paquita Gili; començo a fer de president de l'A.VV. de La Guàrdia.
2006: ens comprem el cotxe C5, fem el primer viatge sense el Roc, a l'Alguer.
2007: NEIX L'ONA!!
2008: comencem les obres al pati de darrere de casa, es separen la Rat i el Joan.
2009: viatgem a París pels meus 40 anys, neix el picalapica.
2010: faig el concert de cantautor a Calders, anem a París amb la família Alarcón, viatgem a Mallorca amb els nens, el Roc comença a jugar a futbol a Calders.
2011: anem de creuer per la Mediterrània amb els nens, l'Ona comença a l'Egiba.
2012: fem les obres a l'estudi, començo a dirigir la revista LA CALDERINA, tenim les gran avaries al C5.
2013: fas la primera cursa de 10 km, anem al primer concert del Ramon Mirabet a Balsareny, el Roc comença a jugar a futbol a Artés.
2014: anem a Dinópolis; mor la meva iaia, Maria Reguant; diagnostiquen la malaltia a ta mare; l'Ona comença a tocar la melòdica, fem la consulta del 9N.
2015: ingrés de ta mare a l'Hospital de Sant Pau, es crea la comarca del Moianès, els nens comencen al cau de Calders.
2016: em trenco el lligament del dit polze i m'acaben operant, els teus pares celebren les Noces d'Or i, poc després, mor el teu pare, Josep Alarcón "Xep".
2017: ta mare comença tractament a Can Ruti, acompanyem la reobertura mediàtica del cas Careta, ens comprem el Toyota nou...

I res, que aquí estem, Anna, i de moment amb ganes de fer-ne molts més al teu costat i seguir compartint moltes més coses.

T'estimo!

I, com a contrast de la foto inicial i tancament de la notícia, una foto actual:

23 de jul. 2017

El primer mòbil del Roc

El Roc té 12 anys.
I al setembre comença l'institut a Artés.
Haurà d'anar i tornar sol amb el bus. Quedar-se estones sol a casa...
Entre aquests factors i l'allau "...tothom en tindrà menys jo..." ja fa mesos que vam acordar amb ell que si les notes del curs anaven bé, a l'agost, pel seu sant, tindria el seu primer mòbil.
I les notes van anar molt bé. Se'l mereix.
Però tant l'Anna com jo pensem que cal deixar les coses molt clares abans de tenir el mòbil perquè, sense unes normes explicades i acceptades a priori, el mòbil podria a arribar a ser una eina "perillosa" o conflictiva.
Per això portem temps buscant per internet i hem trobat diferents documents que es plantegen aquestes primeres "normes d'ús" o "contractes" de cara al primer mòbil:

A partir de tota aquesta informació l'hem adaptada i hem fet un document del que crèiem més important deixar clar abans de tenir el mòbil. En els propers dies li anirem donant al Roc, li anirem explicant i ho deixarem tot ben clar, esperant que quan arribi el 16 d'agost i li regalem el seu primer mòbil, ens haguem pogut arribar a estalviar uns quants conflictes i discussions i en faci l'ús més raonable possible.

Aquestes són les nostres "Normes d'ús del mòbil" que exposo aquí per si a algú li poden ser útils i per si algú m'hi fa algun suggeriment de millora...

NORMES D’ÚS DEL MÒBIL

1.- PER COMENÇAR...
• És el teu telèfon, però també serà nostre. Te l’hem comprat i el faràs servir tu, però... si la cosa no va bé tindrem el dret a replantejar-nos-ho.
• Els pares hem de poder saber què fas amb el mòbil. Si t’ho demanem, ens has d’ensenyar les aplicacions i pàgines que visites i utilitzes perquè puguem supervisar-les. No serà per xafardejar la teva intimitat, sinó només per comprovar que en fas un ús adequat i respectuós. A mesura que et vagis fent més gran i demostris que ets responsable i respectuós ja no serà necessari que et controlem gaire.
• Ets responsable de l’ús i el bon manteniment del teu mòbil. Si cau, es mulla, s’espatlla o el perds, hauràs d’assumir-ne tu les despeses. Si et passes de la quota, també. Per això, estalvia diners del teu aniversari o fes feines per guanyar -ne.
• Guardaràs en un lloc segur, que sàpigues tu i també nosaltres, la garantia, la factura, les dades d’interès i els accessoris del mòbil, per si mai et fessin falta.
• T’has de comprometre a agafar-nos sempre les trucades i contestar-nos els missatges.

2.- QUAN, ON I COM...
• Hauràs de fer servir el mòbil complint sempre les normes legals i de l’institut o de qualsevol altre lloc públic on et trobis.
• A casa, hi haurà moments en que no podràs fer-lo servir: a les hores dels àpats familiars, a l’hora de fer els deures o d’estudiar, o en altres ocasions que siguin importants per a la família. Durant el cap de setmana i les vacances haurem de negociar uns horaris assenyats: no pots estar tot el dia amb el mòbil als dits.
• Havent sopat faràs l’última mirada al mòbil i el deixaràs a carregar fins l’endemà (apagat o en silenci). No dormiràs amb el mòbil a l’habitació.
• Apaga’l o silencia’l quan et trobis en llocs públics en els que es pot distreure o molestar o mentre parles amb algú altre. No ets una persona maleducada, no deixis que el mòbil t’hi torni
• No estiguis pendent del mòbil quan estiguis creuant un carrer, quan vagis en bici o en cap situació en que hagis d’estar atent al que passa al teu voltant.

3.- SEGURETAT
• Mai has de donar el número de mòbil a una persona desconeguda.
• No agreguis com a contacte a cap persona que no coneguis de la vida real. Desconfia de tot el que t’expliquin i no donis cap dada personal.
• No pots fer fotografies ni gravacions d’altres persones sense el seu permís, ni tampoc en llocs on està prohibit, com ara museus, piscines, etc.
• No distribueixis mai fotografies o gravacions sense el permís de les persones que hi apareixen, tant si les has fet tu com si te les han passat.
• Ens hauràs d’informar de les aplicacions o xarxes socials en les que vols donar-te d’alta i de les aplicacions que vols descarregar-te i consensuarem si és legal, necessari o convenient que ho facis. No ho facis sense el nostre permís.
• Si mai reps trucades o missatges sospitosos o amenaçadors pel mòbil ens has d’avisar i explicar-nos-ho. Si això passa sempre et recolzarem i prendrem les mesures necessàries.

4.- EDUCACIÓ I RESPONSABILITAT
• No utilitzis el mòbil per mentir, fer ximpleries, burlar-te, espantar o enganyar una altra persona. No participis en converses desagradables. Potser algun dia tindràs temptacions de fer-ho, tot i que saps que no està bé. Sempre és una mala idea. Sigues sempre una bona persona.
• No enviïs missatges, correus electrònics o diguis res a ningú a través del mòbil que no li diries en persona o en veu alta i en presència dels seus pares. Pensa bé el que escrius abans d’enviar-ho. És important que siguis conscient del perill de deixar per escrit pensaments o dades de manera impulsiva.
• No siguis còmplice de cap acció ofensiva ni irrespectuosa. No les reenviïs ni les aprovis amb el teu silenci.

5.- SENY, HIGIENE I SALUT MENTAL
• No facis milions de fotografies o vídeos. No hi ha necessitat de documentar-ho tot. Viu les teves experiències. Quedaran guardades a la teva memòria per sempre.
• Intenta tenir personalitat, caràcter, gustos i opinions pròpies. No cal que juguis als jocs que juga tothom ni que escoltis la música que escolta tothom. Tens a l‘abast un univers de possibilitats: aprofita per descobrir i eixamplar horitzons.
• Deixa el mòbil a casa de tant en tant i estigues ben tranquil. El mòbil no és un ésser viu ni una part del teu cos. Aprèn a viure sense ell. Has de vèncer la por a perdre’t quelcom que estigui succeint i a estar sempre connectat.
• Mantingues els ulls ben oberts. Observa el món que et rodeja. Mira per les finestres. Escolta els ocells, passeja i gaudeix del teu entorn. Parla amb la gent. Fes-te preguntes, sense necessitat de cercar-ho al Google.
• Ets tu qui ha de dominar el mòbil i no el mòbil a tu. Procura no enganxar-t’hi ni estar sempre pendent de cap joc, aplicació o xarxa social: que no arribi el moment que no sàpigues fer res que no sigui amb el mòbil. Connecta’t a la vida real!

6.- POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES
• Et prendrem el mòbil si no compleixes aquestes normes o si per culpa del mòbil no fas cas de les normes de casa, no compleixes les teves obligacions domèstiques o baixa el teu rendiment en els estudis.
• Potser algun dia t’equivocaràs. Et prendrem el mòbil. Seurem, parlarem i arribarem a un acord. Tornarem a començar. Tant tu com nosaltres sempre estarem aprenent. Som un equip. Estem junts.

20 de jul. 2017

"Imagine" (Pentatonix)

Quines harmonies!
Quina sensibilitat!
Quina emoció amb un senzill però profund missatge!

16 de jul. 2017

"Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0"

Aquest és el lema de la nova campanya de la Direcció General de Trànsit per conscienciar de la reducció de les víctimes en els accidents de trànsit.
És brutal i genial al mateix temps.
No hi surt cap imatge de cap accident, ni sang... i no li cal perquè toca la fibra i provoca la més gran de les emocions.
Enhorabona als creadors i.. conscienciem-nos tots plegats: "a la carretera: víctimes 0"

14 de jul. 2017

El comiat del C5

Última foto del C5 al moment de deixar-lo...

Citroën C5 Break. Matrícula 0052-DZL...
Vam estrenar aquest cotxe l’u de setembre del 2006. No era nou, però gairebé. El cotxe se’l quedaven els de la concessionària Citroën d’Artés perquè els obligaven a tenir-lo mig any, però ja vam posar-nos d’acord en com el volíem nosaltres, perquè al cap dels 6 mesos seria nostre.
I ens va encantar aquest cotxe, pràcticament nou, molt espaiós i amb un gran maleter. Ens anava de perles...
La primera ratllada li vam fer a Calafell (estiu 2007), quan l’Anna estava embarassada de l’Ona... però no va ser res, la vam arreglar i ens va seguir portant a tot arreu: al Delta de l’Ebre, a Sigean...on fes falta.

El 26 de juliol del 2012 ens va deixar tirats a l’autopista (veure “25 anys de pel·lícula”). Vam tornar amb grua cap a casa i vam haver de canviar el turbo, que ja era una bona reparació... Però tres setmanes més tard, el 13 d’agost, ens va tornar a deixar tirats a l’autopista quan estàvem a Calafell. Un altre cop la grua, gairebé un mes sense cotxe i aquesta vegada una reparació encara més seriosa: s’havia d’arreglar el motor.
Després d’allò mai no va tornar a anar igual de bé. Perdia oli i ens vam haver d’acostumar a deixar un cartró al terra del garatge. I van anar sortint cosetes i cosetes... Però, malgrat tot, el cotxe ens anava acompanyant a tot arreu i mai no ens va impedir de fer res. Va acompanyar-nos a l’hospital per veure nens acabats de néixer i persones estimades ingressades, va acompanyar-nos al tanatori a acomiadar amics i familiars, va dur-nos a casaments i festes, va ser testimoni mut de les nostres alegries, tristeses, il·lusions i decepcions...
I va esdevenir com un membre més de la família, com una mascota soferta que sabia de les nostres febleses però continuava al nostre costat. Perquè l’havíem arribat a carregar d’andròmines per anar a la deixalleria i omplert de sorra tornant de la platja i... pobret, no el dúiem gairebé mai al tren de rentat... Sort en tenia de quan plovia!
Des de la doble i seriosa reparació del 2012 ja vam veure que la campanya que ens podria fer seria limitada. A part dels problemes de degoteig d’oli, van començar a sortir missatges de fallades electròniques (filtre de pol·lució, nivell d’oli...)... missatges que tal i com apareixien, desapareixien i dels quals vam aprendre a no fer-ne gaire cas.
El cotxe ens seguia portant a tot arreu: al Delta de l’Ebre més vegades, a Andorra, a l’Empordà, a Teruel (Dinópolis), a Calafell cada estiu...però els problemes s’anaven repetint i agreujant...
Fa un tres anys van produir-se uns fenòmens paranormals en que cada 15 dies havíem de recarregar i/o canviar la bateria, sense que s’arribés a veure d’on venia el problema. Al final semblava que fallava el ventilador... Vam tornar a deixar-hi diners i vam decidir que ja no hi tornaríem... que quan petés... ens el canviaríem. Mentre fossin reparacions petites, les arreglaríem, però si venia alguna cosa més seriosa... ja no ens hi volíem gastar més diners i hauríem de començar a estalviar i a pensar en un cotxe nou per quan aquest digués definitivament prou.

Es va espatllar la molla que aguanta la porta del maleter i ens hi hem donat uns quants cops al cap perquè no la vam arreglar... Va caure la reixa del morro que protegeix el motor i vam anar un temps sense fins que el Jordi ens la va enganxar amb una mena de silicona... Només anàvem canviant l’oli i passant la ITV i pensant “d’aquest estiu no passem”.
I això es va agreujar quan l’estiu del 2016 va començar a fer unes batzegades els dies de molta calor quan feia estona que conduíem... Ningú no sabia dir-nos què carai devia ser i, com que nosaltres no volíem gastar-nos diners, vam començar a donar veus per buscar un cotxe de segona mà.

Però el cotxe va passar l’estiu i la tardor i l’hivern i la primavera... i anava resistint, com aquell gos fidel i vell que ja no remena la cua amb gaire energia quan et sent arribar però que segueix alegrant-se de veure’t i que està disposat a seguir-te al a fi del món.
Té uns quants bonys i rascades, el pobre i gairebé tots tenen noms i cognoms. Com aquell del parafang del darrera a la dreta, que el vam fer un dia a Calders. Després d’un dinar familiar vaig agafar els dos avis (el Xep i el meu pare) i vam baixar els 3 cap al garatge a intentar moure els dos cotxes per aconseguir recarregar la bateria del C5 amb l’altra. Vam deixar baixar el cotxe per la rampa sense bateria i va acabar impactant contra el mur del veí mentre ens miràvem els uns als altres per intentar trobar una resposta al que acabàvem de fer... Uff!
I aquest estiu, li ha arribat l’hora.
Tornava a fer les batzegades de l’estiu passat i cada cop té més “ferides de guerra” de les que sabem que ja no es recuperarà. Vam mirar els diners que teníem estalviats i vam començar a mirar el mercat fins que... vam trobar un cotxe nou que s’ajustava a les nostres necessitats i a les nostres possibilitats.

S’ha portat com un lluitador fidel i ara ens fa una mica de peneta i tot desfer-nos-en, però avui hem anat al concessionari i l’hem deixat com a part del tracte d’endur-nos el nou.
I creia que es mereixia aquesta notícia de comiat agraït perquè quan fa tres anys vam decidir que ja no ens hi gastaríem més diners i el canviaríem per un altre...ens ha permès tres anys d’estalviar i de dur-nos a tot arreu.
Sempre vaig saber que series un bon company de viatge perquè la teva matrícula... 0052...
52 és el doble de 26 que per a mi sempre ha estat un número molt especial.
M’acomiado de tu amb un petit reportatge fotogràfic.
Gràcies per tot, C5.