L'estiu del 2015

No hem parat aquest estiu!
Hem fet moltes coses!!
Algunes ja van quedar reflectides en aquest bloc, com el concert de les Macedònia o l'escapada a Andorra. Però n'hem fet moltes més...

Vam començar a fer unes escales a la part del darrera de casa, amb unes travesses de fusta; vam fer unes quantes visites a IKEA per començar a moblar el nostre nou estudi, al mateix temps que començaven a desmuntar l'antic estudi on algun dia traslladarem l'habitació de l'Ona; l'Anna va participar en un torneig de 3x3 de bàsquet a Moià i va aprendre a volar al túnel de vent d'Empúria Brava en un cap de setmana amb les seves amigues "Dominiques"; jo vaig fer un assaig matinal amb l'Albert (baixista) i el Marc (bateria) recordant les meves experiències musicals; el Roc va fer diverses excursions ciclistes amb el seu amic Lex; vam celebrar el sant de l'Anna; i, finalment, vam gaudir d'un mateix cap de setmana per separat: d'una banda el Roc i l'Ona a Gualba amb els cosins Martínez i, de l'altra, l'Anna i jo en una escapada a Malgrat de Mar.


Un cap de setmana vam passar-lo a la casa rural de Can Cabañó (espectacular!) amb els Alarcón. Vam visitar els Aiguamolls de l'Empordà, vam banyar-nos a la platja de Roses, vam visitar el monestir de Sant Pere de Roda, una pinzellada de Figueres, vam banyar-nos a la piscina de Llers i... vam gaudir d'una casa realment acollidora i molt ben decorada.


Com que el Roc i l'Ona es van quedar amb ganes de visitar el Museu Dalí de Figueres, un altre cap de setmana vam tornar-hi els 4 de casa. Vam anar al Cap de Creus, vam banyar-nos a Portlligat, vam instal.lar-nos en un alberg de Figueres, vam fer la visita nocturna del Museu Dalí i, l'endemà, vam visitar el Museu del Joguet i vam tornar-nos a banyar a la platja de Roses abans de tornar a casa. Un cap de setmana molt aprofitat!


I finalment, com cada any, vam tornar a passar els últims dies d'agost a Calafell. I allà, a part del mateix de cada any, vam viure experiències noves... El Roc i l'Ona van començar a col.laborar amb la logística familiar, rentant plats...vam anar al parc d'aventura "Diver" del Vendrell... vam surfejar i jugar a ping-pong pels descosits... l'Ona va agafar angines i  jo vaig tenir un còlic i una infecció d'orina i les medicines van estar presents en molts àpats... i l'Anna i jo vam fer un curs de paddle sup amb el qual vam començar a engrescar el Roc i l'Ona...


Ara que alguns dies ja són rúfols i plujosos i ens comencen a amenaçar amb la tardor, ve de gust recordar aquestes fotos d'un estiu espremut al màxim!!

Ho hem tornat a fer!

Ho hem tornat a fer!
L'11 de setembre del 2012 va ser la primera manifestació massiva a Barcelona i hi vaig anar sol amb els autocars de Calders (llegir notícia).
L'11 de setembre del 2013 estàvem en plena ebullició del somni de la independència i ens vam atrevir a fer la VIA CATALANA unint de nord a sud tot el territori català. Vam anar a Pont de Molins amb tota la família (llegir notícia).
L'any passat, 11 de setembre de 2014, vam anar a Barcelona i vam formar part de la "V" també ja amb tota la família (llegir notícia).

I enguany ho hem tornat a fer!
Alguns deien que estava baixant el suflé, que hi havia un sentiment de "baixon", que la gent ja estava cansada i desanimada... Jo no! I pel que he vist, n'hi ha molts com jo!
Quan hem arribat a Barcelona ja he començat a sentir aquell pessigolleig i aquella punta d'emoció veient tanta i tanta gent, tants autocars, tantes estelades i tants somriures i sentiments compartits.
I hem omplert la Meridiana i hem cantat i hem somrigut i ens hem emocionat i hem somiat que som una mica més a prop de la independència.
Els pessimistes em diuen que no hi ha res a fer, que no ens deixaran complir els nostres somnis, que no tindrem prou majoria ni suports internacionals... però jo crec que, si volem i som molts, res no ho podrà aturar. I que, arribat el moment, el concert internacional donarà ressò al nostre anhel i ens donarà cobertura mediàtica i legal.
I no sé si serà tan de pressa com voldria, però també sé que al llarg d'aquests 4 darrers anys hem anat avançant sense recular, mica a mica, ampliant majories, consolidant sensacions, creient-nos-ho cada vegada més, donant-nos a conèixer arreu del món, guanyant suports. I això em fa pensar que amb la barreja de seny i il.lusió continuarem trobant els camins més adequats per continuar avançant fins que arribarem allà on volem arribar i res ni ningú no ens podrà aturar perquè serà impossible.

Acabo amb un recull de fotos i el meu agraïment a l'organització de la "Via Lliure" i a la feina impressionant dels Voluntaris que fan que aquests actes, a part de festius, pacífics i democràtics, siguin un exemple magistral d'organització, una organització totalment professional feta des del més absolut voluntariat.

Visca Catalunya Lliure!!

Junts ho podem tot... el vot de la teva vida!

S'acosta la Diada i augmenta l'emoció...

...perquè aquesta Diada ha de ser una nova demostració de la força de la raó i dels somriures, de la convicció en l'anhel de llibertat, de la feina ben feta que serveix per assolir objectius...

Us deixo dos documents gràfics.
D'una banda el cartell de campanya que ha generat la plataforma "Junts pel Sí" (a hores d'ara amb 78.465 candidats) amb la meva imatge al costat de la dels principals candidats.
D'altra banda el vídeo d'inici de campanya de la candidatura "Junts pel Sí", dirigit per Marc Recha i interpretat per 350 candidats, entre anònims i famosos.

Seguim fent bullir l'olla, amb la màxima il.lusió, sense defallir i anant a totes perquè... estem a punt de fer història i... potser sí que aquest serà el vot de la nostra vida!!

Ja falta poc!

Fa anys que anem fent passes en aquesta direcció i ara vénen uns dies molt importants per acabar d'avançar una mica més.
Aquest divendres la VIA LLIURE, que espero que sigui una nova demostració massiva, festiva i pacífica dels anhels de llibertat del poble català. Des d'avui ja oneja una nova banderola al meu balcó... i ja en són 3, ara mateix...

I després, el 27 de setembre unes eleccions importantíssimes, en les que espero i desitjo que la suma de JUNTS PEL SÍ i la CUP superi la majoria absoluta i això sigui l'empenta definitiva per començar a fer l'última etapa d'aquest camí que fa uns anys que caminem amb fermesa, amb arguments, amb alegria i amb moltíssima il.lusió.

Falta poc. Poquet, poquet.
Els que compartiu els meus desitjos, no defalliu: ara és l'hora!

Humanitat per als refugiats sirians

Porto tot l'estiu trasbalsat i commogut per les notícies que ens mostren el drama dels refugiats sirians.
Els viatges infernals en barcotes precàries que travessen el Mediterrani i en la que tant hi ha persones que arriben a les costes com d'altres que perden la vida al mar.
La tensió desesperada mentre fan cua amuntegats a les portes de les oficines policials de Grècia per obtenir permisos o alguna documentació que els permeti seguir la travessia fins a algun país de l'Europa Comunitària on trobar un futur millor.
Els campaments de refugiats on s'acumulen i han de barallar-se per aconseguir algun aliment i on han de lluitar pels mínims més mínims de la dignitat humana.
Els desplaçaments com si fossin bestiar en trens que els van transportant d'un cantó a un altre, sense trobar cap lloc on els vulgui ningú.
Les tragèdies de les 71 persones mortes dins d'un furgó frigorífic abandonat en plena autopista o dels nens petitons morts ofegats a la riba de la platja...
És terrible!!

I els tractem com un problema... com un problema que no vol ningú a casa seva...
I els posem filats espinosos, cordons policials, camps de refugiats... per tenir-los apartats i lluny de la vista. I intentem que passin ràpid pel nostre país i vagin a un altre o que no arribin a entrar-hi...

I ells, tristíssims, desesperats, famolencs i humiliats només fan que recordar-nos que són É S S E R S   H U M A N S!!!!
Éssers humans que fugen d'una mort més que probable al seu país (sota la dictadura i els crims contra la humanitat de Bashar al-Assad) i arrosseguen la seva família en un intent desesperat d'aconseguir un futur millor.

Enmig d'aquesta tristesa infinita, els dos darrers dies he vist dos rajos de llum:

• A una estació de tren d'Àustria, una multitud de persones va rebre un tren carregats de refugiats sirians amb aplaudiments i crits d'ànim i de suport. (veure notícia)
• A Islàndia una iniciativa popular està fent reconsiderar la seva postura al govern que havia ofert només 50 places per a refugiats sirians. En 24 hores 10.000 persones han ofert casa seva per als que la necessitin. (veure notícia)

I avui un poema fantàstic de la Joana Raspall que posa l'accent on s'ha de posar: jo podria ser ells...

"...Si tu fossis nat
a la seva terra

la tristesa d'ell

podria ser teva..."

Aquí us deixo el poema sencer i tota la meva estèril però profunda solidaritat amb els refugiats sirians i la denúncia al papanatisme dels organismes internacionals que maregen la perdiu i es passen la pilota deixant que la situació es vagi deteriorant i es vagin perdent vides humanes...i la dignitat, tant la seva, com la nostra...

PODRIES

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.

JOANA RASPALL