1 de juliol: picalapica

Cada dia 1 de juliol no puc resistir-me a fer una notícia d'autobombo, de celebrar l'aniversari d'aquest bloc que avui fa 6 anys que esquitxa la xarxa.

Un exercici periòdic de reflexió en veu alta, de compartir sentiments i sensacions, de fer recomanacions... Un exercici que per a mi és molt interessant, plaent, divertit, terapèutic, motivador... però que no seria possible si a l'altre costat no hi fóssiu vosaltres llegint-me i fent-me algun comentari de tant en tant.

6 anys.
695 notícies abans de publicar aquesta, o sigui, ara ja 696.

Per això cada 1 de juliol m'aturo un moment per dir:

PER MOLTS ANYS, PICALAPICA!!

I tot seguit:

MOLTES GRÀCIES, 

LECTORS I LECTORES DEL PICALAPICA!!

Us deixo amb els 12 articles (un per cada mes) del darrer any dels quals em sento més orgullós (algunes de llagrimeta i algunes de somriure):

"15 tasses" (un poema)

Les Crocs assassines

Versos lliures

Corre, Joe, corre...!!

9N: lectures emocionades

En pau amb el món-2

Acabarà aviat... i acabarà bé!

Estic molt content

10 anys del Roc

"El cicle de les caramelles" (cançó)

Running in the family

Enhorabona, Miles

De política

Només una petita notícia política -que demà és un dia important per al bloc i hi haurà una altra notícia que desbancarà aquesta-

1.- Ahir al Telenotícies vaig escoltar com la nova presidenta del govern Balear (la socialista Francina Armengol) va anunciar que derogaria el polèmic decret TIL que va mantenir en lluita la comunitat educativa de les Balears, una lluita exemplar que em va commoure prou com per decidir-me a secundar-la i fins i tot col.laborar-hi econòmicament (Suport als docents de Balears, setembre 2013)
I em vaig alegrar molt que tota aquella lluita, encara que sigui gairebé 2 anys després, hagi servit per alguna cosa!

2.- Aquesta cap de setmana l'ANC proposa una votació entre els seus associats per definir el seu paper en els decisius propers mesos. Hi ha 2 opcions:

NO = L'ANC s'ha de limitar a  fer la campanya d’estiu i organitzar la diada del proper 11 de setembre per obtenir una majoria de vots a favor de la independència el 27S.

SÍ = L'ANC ha de fer tots els possibles per buscar les complicitats necessàries per a impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, que garanteixi el caràcter plebiscitari del 27S que ens portarà a la independència de Catalunya. Aquest llarg enunciat es desglossa en propostes més concretes:

• el menor nombre de llistes possibles que representin la transversalitat de l’independentisme, potenciant les seves fortaleses electorals sense interferir entre elles, i formades i liderades si convé també per persones de la societat civil,
• que aquestes llistes s’identifiquin amb una marca comuna i inequívoca que permeti sumar-les com un sí a la independència,
• un programa electoral compartit, amb punts comuns que reflecteixin l’acord de les diverses candidatures al voltant del seu compromís amb la independència i el sentit plebiscitari de les eleccions,
• una campanya amb actes conjunts i compartida en alguns aspectes per tal de reforçar els aspectes que uneixen per damunt dels que separen en el cas de diverses llistes independentistes concurrents,
• i un compromís clar envers la governabilitat de Catalunya i la continuació del procés constituent cap a la Independència després del 27S.

Jo aposto pel "SÍ" i espero que l'ANC i Omnium i l'AMI tornin a donar l'empenta a les forces polítiques per aconseguir la màxima unitat que acabi desembocant en una participació massiva el 27S i un resultat favorable als interessos de les opcions independentistes.

Ara llegeixen tots dos

Dies enrere us vaig explicar amb goig com l'Ona s'estava aficionant a la lectura i ho feia cada dia una estona abans d'anar a dormir (Descobrir el plaer de llegir).
No tornaré a explicar l'argumentari que ja vaig desenvolupar aquell dia. Només vull afegir, amb molta alegria, que sembla que el Roc s'està apuntant a la moda...
Quan va veure que estàvem tan contents que l'Ona llegís cada nit, va començar a mirar-s'ho amb uns altres ulls i al cap d'uns dies ens va dir que ell no podia llegir perquè no tenia cap llum per fer-ho.
Això va coincidir amb el regal recent del llibre adequat, que en el seu cas ha estat el "Diari de Greg".

Vam fer un "apanyo" provisional i si es posava capiculat al llit podia llegir amb el llum de l'escriptori (quan acabava de llegir, tornava a posar-se "del dret" i a dormir). Una nit van voler dormir junts a l'habitació del Roc i van llegir sota l'escriptori (que era on van dormir). Finalment vam treure el llum de l'escriptori i li vam posar al capçal del llit i, des d'aquell dia, va llegir cada nit fins que va acabar-se el llibre del Greg.
I de seguida ens va demanar que li compréssim el segon (és una col.lecció que arriba fins el 7 o el 8). Vam dir-li que podíem demanar a algun company si el tenia i que li deixessin o anar a la biblioteca a demanar-lo i, mentrestant, vam aconseguir que es posés a llegir-ne un altre de futbol que tenia de feia temps i no havia ni començat.

Avui, li hem comprat la segona part del "Diari del Greg" i ha estat molt content o sigui que esperem anar mantenint aquest recent gust per la lectura que ha despertat en ell.

I, per cert, l'Ona no l'ha pas perdut. Fa pocs dies vam adonar-nos que tenia el llumet obert a... dos quarts de dotze de la nit (!!!). Vam anar a dir-li que era molt tard i que havia de dormir i ens va dir:
- Dues pàgines més, que acabo el capítol...

Que guai, no? ;-)

Us deixo amb unes fotos d'aquella nit que van dormir i llegir junts:

Voluntaris

No crec pas que en tinguem l'exclusiva, però sí que crec que és una característica que defineix els catalans.
Fa molt temps que vaig pensar aquest tema per fer una notícia a partir de 3 fets:

• Jocs Olímpics Barcelona'92
• La Marató de TV3
• Els actes organitzats per l'ANC i, concretament, la consulta del 9N

En tots 3 casos parlem d'actes que s'han organitzat a Catalunya, que han suposat un èxit total i un reconeixement internacional i que, en bona mesura, han estat possibles gràcies a la col.laboració desinteressada de milers i milers de persones que hi han posat la seva energia, temps i creativitat de manera impecable (pràcticament professional).

I potser el més sorprenent és l'alegria i la satisfacció amb què exercim el voluntariat.

A Barcelona'92 els voluntaris es multiplicaven i arribaven a tot arreu amb un somriure d'orella a orella, orgullosos del paper que estaven duent a terme, conscients de la importància del seu petit paper dins de l'èxit global.

Cada any, a la Marató de TV3, aboquem diners de la nostra butxaca sense tenir-ne cap obligació i l'endemà ens sentim orgullosos d'haver assolit una xifra astronòmica que servirà per avançar en la investigació mèdica. Ens sentim partícips dels progressos científics en comptes de queixar-nos que les administracions estiguin retallant-hi els recursos econòmics.

I, què dir del 9N? D'aquella emoció i aquell agraïment que es respirava entre tots els que vam participar d'aquella gloriosa jornada. El mateix sentiment que ja vam viure quan vam fer la Via Catalana o la "V", la simpatia i l'emoció que intercanviàvem amb els responsables dels trams que estaven suant la gota per tots nosaltres sense perdre el somriure...

Som responsables, som treballadors, som constants... Tenim la capacitat d'aconseguir les coses amb el nostre esforç i, com que ho sabem, tenim fe en les nostres possibilitats, sabent que podem garantir la nostra part...

També en tot això penso quan penso en el proper 27S... per nosaltres no quedarà pas!

De vacances (gairebé)

Tècnicament encara no estem de vacances i hem d'anar a treballar fins el 30 de juny, però el divendres ja vam acomiadar-nos dels alumnes i això fa que de cop i volta el ritme (sobretot mental) ja hagi fet una ralentització molt gran.

Aquest diumenge ens hem llevat a les 10 tocades, hem esmorzat amb tota la calma, hem donat unes quantes voltes per casa (els nens jugant i nosaltres enllestint algunes cosetes) fins que hem decidit anar a la piscina. Allà ens hem estirat al sol com sargantanes i ens hem anat capbussant sense mirar el rellotge. De cop i volta han arribat uns amics i, com que feia temps que no ens veiem, ens hem posat a petar la xerrada amb aquella magnífica sensació quan pots fer això sense cap mena de pressa. De cop i volta hem mirat el rellotge i eren... 3/4 de 3!! 

Era tard, però... ben mirat... no era pas tard perquè no teníem cap hora estipulada per res. 

O sigui que hem tornat a banyar-nos i a prendre el sol (ja érem els únics que quedàvem) i al final un amic del Roc (el fill d'aquests amics amb qui parlàvem) ha vingut a dinar a casa nostra... improvisant sobre la marxa... quin goig!

Hem començat a dinar a quarts de 4!!

Havent dinat, he rentat plats mentre els nens miraven la tele i després hem anat a casa d'uns altres amics a passar la tarda. Els nens han jugat amb els nens de la casa i nosaltres hem mantingut una agradable i relaxada conversa amb els adults. Han anat passant les hores com la mel que rellisca de l'espàtula fins que s'ha fet l'hora d'anar a casa.

Tècnicament encara no són vacances, però... falta tan poc... i és una època tan fantàstica... que ja començo a somriure pensant en els llibres que llegiré a la fresca, en les estones que tornaré a passar tocant la guitarra al balcó, en els sopars que farem a la terrassa i que s'allargaran entrada la nit en animades converses o que acabaran amb observacions del cel nocturn, en els mojitos i els jimbeams que compartirem entre somriures, en els mil i un plans que farem dels quals només en complirem una petita part...

Estiu... vacances... viure... gaudir... ja ho ensumo...