Txapastro

Aquí teniu una vinyeta dels mítics "Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio" (creacions del gran Ibáñez). Recordo l'expressió que titula la notícia en boca del meu germà i no sé si és una paraula basca o una invenció més de les seves, però em fa riure: TXAPASTRO! Aplicat a algú que fa malament les coses que intenta fer bé, una mena de Mister Bean total...
I avui riurem una mica perquè a casa nostra tenim un "txapastro" dels bons...

Els meus ulls han vist coses que no creuríeu...

• com entaforar dins la bossa d'entrenar la roba de futbol de manera totalment caòtica i antihigiènica, amb la sola enfangada d'una bota en contacte directe amb la tovallola molla i arrugada, els mitjons convertits en pilotetes que surten de l'assecadora ben molls, el xampú destapat...
• com rentar-se les mans amb escasses gotes d'aigua i absència de sabó de manera vertiginosa o com pentinar-se només amb la imaginació i voler convèncer els altres que s'ha fet...
• com acabar de fer "popo", aixecar-se alegrement i retornar a l'activitat anterior, sense adonar-se que no s'ha tibat la cadena del vàter ni s'ha tancat la porta, de manera que s'està escampant generosament la fragància per tota la casa...
• com estar sol jugant a futbol al terrat i, sense cap adversari a qui poder donar les culpes, interrompre bruscament l'entrenament amb uns esgarips esgarrifosos. Hi anem corrent i ens podem trobar el "xapastro" cargolat per terra amb el genoll ensangonat i un morat que durarà setmanes, sense que mai puguem arribar a entendre com es va produir la situació...
• com trencar la clau d'una porta blindada per l'emoció d'arribar el primer i una força desmesurada, amb tan mala fortuna que la clau va quedar dins del pany, va ser impossible d'extreure i vam haver d'anul.lar la porta blindada...
• com posar repetidament les mànigues dins del plat mentre dina o sopa, sucant-les a l'oli o al suc de tomàquet... i quan l'escridassem perquè s'ha tacat, ho nega i pretén demostrar-ho girant el braç... sense recordar que hi duia el got ple d'aigua i... és clar... mullader a les estovalles de propina...

i, per acabar, la més recent que ha provocat que en faci aquest petit recull:

• com estar jugant a bitlles amb la Wii i, tot fent broma, agafar embranzida per llençar la bola. En el moment del llançament estar tan dins de la partida que el comandament surt volant amunt, amunt, amunt fins que toca el sostre del menjador i cau a plom darrera de la pantalla de la tele... (per sort, tot continua funcionant perfectament).

En fi, aquests dies hem rigut una mica amb l'Anna recordant aquestes anècdotes i la facilitat que té el nostre estimat "txapastro" per fer disbarats sense cap mala intenció per part seva. I m'ha semblat que seria divertit compartir-ho amb vosaltres i que us podia fer riure, però... m'heu de fer un favor...

...no li digueu a ell ni us en rigueu 

perquè li sabria greu i s'enfadaria...

Que quedi entre nosaltres... ;-)

El meu nou mòbil

M'he comprat un mòbil nou.
Ja sabeu que el que tenia era molt vell, un Nokia sense pantalla tàctil, ni connexió a internet, ni whats ni res de tot això.
Ja sabeu que no m'agrada gaire l'abús que molta gent fa del mòbil. Jo el faig servir bàsicament per comunicar-me amb l'Anna quan la logística familiar ens ha de permetre estar connectats quan no estem junts. Fins ara ho feia a còpia de SMS i això suposava unes factures desproporcionades per l'ús que en feia.
Al desembre vaig rebre una oferta de la meva companyia telefònica, posant-me facilitats per canviar a un smartphone per pocs diners, vaig informar-me d'un canvi de tarifa molt beneficiós i penso que ara fent servir el whats amb l'Anna en comptes de l'SMS la factura ens sortirà molt millor.
O sigui que m'he comprat un mòbil nou, més o menys com els que té tothom. I ara tinc whats i connexió a internet i càmara de fotos...

Però vull seguir fent-ne el mateix ús que feia fins ara, és a dir, els dies que no em faci falta, no l'obriré i el duré a la bossa tancat per si el necessito. Quan el necessiti l'engegaré i quan arribi a casa el tornaré a apagar.
El primer dia ja em van donar d'alta en alguns grups de whats en què és interessant que estigui (el grup de pares que recollim els nens d'extraescolars, els companys de cicle superior...) i tothom em va donar la benvinguda amb grans alegries del tipus "Benvingut a la modernitat... ara si que estaràs connectat..." i jo contestava amb prevenció avisant tothom que no es refiessin del meu número perquè no tindria pas el mòbil sempre engegat.

Reconec que les prestacions d'aquests mòbils moderns són potents, interessants i útils.
Però m'espanta el perill de dependència que se'n pot derivar si no es va amb compte.
Hi ha gent que envia un whats i espera resposta immediata i es posa nerviós si no la té i no entén perquè no el contesten de seguida. Conseqüentment, quan li envien un whats de seguida contesta, deixant el que tingui entre mans i donant preferència a aquella resposta.
Hi ha gent que està mirant contínuament si té missatges d'alguns dels grups en què està.
Hi ha gent que passa moltes hores jugant a jocs online o pendent de xarxes socials i de mil i un missatges, "likes", visites...
Tot això pot ser molt llaminer i, sense adonar-te'n t'hi vas enganxant i t'acaba absorbint una gran part de temps. Jo mateix vaig tenir una època en que jugava força a l'Apalabrados i vaig acabar deixant-ho radicalment perquè em va semblar que se m'estava escapant de les mans (cada vegada jugava més partides i tan bon punt les acabava en tornava a engegar una altra i era una roda cada cop més vertiginosa).

O sigui que el meu objectiu, ara que tinc mòbil nou, és seguir fent-ne el mateix ús que en feia quan tenia el vell. Utilitzar-lo quan el necessiti, aprofitar-me de tots els avantatges que em pugui oferir, però res més.
Per molt que sigui una eina excel.lent, no vull que això em porti a dur-lo tothora a les mans.
Fins ara no ho feia pas.
Seria com si sempre anés amb un martell a les mans perquè em va molt bé i és un martell molt bo. Doncs no, el tinc a la caixa d'eines, quan l'he de menester l'agafo i després el torno a desar.

Per il.lustrar aquesta notícia la meva primera idea era fer una foto dels dos mòbils de costat: el vell i el nou.
Però després vaig decantar-me per la que he acabat posant, que il.lustra millor l'esperit de la notícia: només el meu nou mòbil...
No el veieu?
Està dins de la bossa, apagat, perquè ara mateix no el necessito.

Vacances de Nadal 14-15

Han passat com una exhalació i a més a més no podem dir-ho perquè ningú no s'ho creu.
15 dies!
Però vam començar-les anant a tota pastilla per enllestir les nostres felicitacions nadalenques, vam seguir amb les compres "contra-rellotge" perquè ningú no hagués de sortir decebut dels dies de rebre regals, vam fer la marató d'àpats familiars, vam passar dos dies a PortAventura, patge reial, cavalcada, Reis... i entremig els Pastorets del Roc i l'Ona, el concert de l'Ona amb l'escola Ad Libitum, una mena de "Sant Silvestre familiar" el dia de Sant Esteve a Calders, la representació de Mar i Cel a Barcelona (mentre els nens es quedaven amb els seus cosins passant-s'ho de conya al Campi qui Jugui i a Perafita)... i... s'ha acabat.
Tot allò que havíem dit que podríem fer per les festes, des d'endreçar coses de la casa, fins a visitar gent a qui devem visita des de fa molt temps... ha quedat per fer.
Però, dintre de tot, crec que ha estat bé.
Mireu unes quantes fotos i jutgeu.
I bona tornada a la normalitat!

"La taula petita" (Els Amics de les Arts)

Una cançó inèdita de "Els Amics de les Arts" que van presentar en públic a la gala "És Nadal al món" de RAC1 aquest Nadal: "LA TAULA PETITA"
A mi m'agrada molt.
I a vosaltres?

Balanç del 2014

Se’n va un any que per moltes coses recordaré tota la vida (i no totes us les puc explicar). Cada any passa alguna cosa destacable però per a mi aquest 2014 (per bé i per mal) ha estat un any diferent dels altres. Aquests dies em vaig mirar les 127 notícies del picalapica del 2014 i vaig recordar algunes d’aquestes coses:

• com vam continuar la lluita política contra els atacs de la Llei Wert a la immersió lingüística, manifestant-nos públicament i fent campanya a la nostra escola.
• com vam continuar la lluita per defensar el dret dels catalans a decidir el nostre el futur amb múltiples actes i campanyes, però sobretot amb la “V”de l’11 de setembre i la magnífica consulta del 9 de novembre en que vaig formar part de la mesa electoral de Calders.
• les sentides i recordades morts de la Tatiana Sisquella (6 de febrer), del Xavier Valldeperas (7 de març) i de la meva iaia Maria (23 d’abril, dia de Sant Jordi)
• relacionat amb aquesta darrera pèrdua em queda el gran record de l’emotiva cerimònia de comiat als avis Emili i Maria que vam muntar amb els pares i germans a Súria, amb escrits, poemes, cançons i una escampada final de les cendres i la plantada d’una alzina.
• El 2014 també em va portar tres petits regals culturals: el curtmetratge “Cuerdas”, el CD “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure” de Els Amics de les Arts i el docufilm “Descalç sobre la terra vermella” que em va permetre conèixer més a fons la figura del Pere Casaldàliga.
• Una altra experiència molt maca del 2014 va ser tota la campanya de l’Oms Solidari per ajudar l’Andrés Blanco a recollir fons per poder costejar el seu tractament a Suïssa en la seva lluita contra el càncer. Una de les coses en que vaig participar i de què em vaig sentir més orgullós va ser aconseguir que el Pau Bermúdez (calderí concursant de Masterchef Junior) vingués a fer una sessió de cuina a la nostra escola a benefici de l’Andrés.
• També vaig tenir la sort de gaudir de l’experiència d’arribar a la final del Certamen de Lectura en Veu Alta, acompanyant la meva alumna Sara Molero que prèviament havia superat els Quarts de Final i les Semifinals i va fer un gran paper a la final celebrada al TNC. L’escola va viure intensament aquesta experiència, però jo... més.
• El 2014 em va provocar un rebuig als telèfons mòbils que encara no he superat i m’està tornant un inadaptat social. No suporto veure tothom enganxat a les pantalles dels mòbils contínuament i pendent de mil i un grups de Whats o jugant en partides interminables d’estúpids jocs interactius... però com que és el que fa tothom... sóc jo qui s’està convertint en un friki...
• el millor que m’ha portat el 2014 és reenamorar-me de l’Anna... Sí, sí, allò que ens passa a l’adolescència o en els primers moments d’una relació, jo he tingut la sort de tornar-ho a viure...
• com a contrapartida el 2014 em va “regalar” alguna mala experiència, de les que no he parlat obertament, però potser algun dia podré fer-ho perquè, per sort, estan en vies de solució.
• i, per acabar aquest recull, el 2014 em vaig anar aficionant a sortir a córrer amb una certa constància.  Vaig anar millorant i augmentant el temps i distància i vaig acabar fent sortides d’uns 60 minuts en què dec recórrer uns 9 km. En part per aquest canvi em vaig aprimar uns 7-10 quilos i m’he estabilitzat en uns 88 quilets

Li demano al 2015 que mantingui tot el bo que ha nascut i crescut el darrer any, però que s’endugui per sempre allò que ha tingut de dolent.