M'ha tocat un viatge en globus

Doncs sí, resulta que fa uns quants anys que amb els alumnes participem a la Gimcana de les Llengües, un concurs organitzat pel Consorci de Normalització Lingüística de la comarca d'Osona en que durant 6 setmanes s'han de respondre unes preguntes sobre la llengua catalana.
Amb els alumnes hi participem a la categoria escolar que ens toca i jo individualment hi participo en la categoria d'adults.
Els anys anteriors sempre havia acabat fallant la darrera pregunta, però enguany les vaig anar encertant totes i, per tant, vaig entrar en un sorteig amb tots els altres concursants que també ho havien aconseguit (41 de 132). Avui s'ha fet el sorteig i... m'ha tocat!!

No sé quan serà ni on, però tornaré a anar en globus (una experiència que em va agradar molt) i estic molt content.
I si teniu curiositat per saber quines preguntes vaig haver d'encertar aquí us les poso (si voleu saber-ne també les respostes haureu de buscar-les a la web de la gimcana, a l'apartat "respostes" en la categoria D).
Per cert, tothom hi pot participar i no cal inscripció prèvia, cap allà a l'octubre surt la nova edició. Si voleu intentar-ho, l'octubre del 2015 estigueu atents... potser us toca un viatge en globus!!

SETMANA 1: Cultura popular
1. 1. Als Països Catalans només hi ha dues representacions d’origen litúrgic que han perviscut a la prohibició del Concili de Trento. Per això han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Sabries dir quina de les següents opcions és la correcta?
1. 2. Només s’ha conservat un contrapàs llarg amb música i lletra, que es fa cada dissabte de rams des de l’any 1991, quan es va recuperar. Sabries dir com es diu i a quin municipi es fa?

SETMANA 2: Llengües del món
2. 1. El riu Amazones ha tingut altres noms, abans de l’arribada dels espanyols a Amèrica, com ara Paranaguazú (parent del mar). Sabries dir, però, per què el conqueridor Orellana el va anomenar Amazones?
2. 2. Ngugi wa Thioang’o, escriptor kenià, va publicar la majoria de les seves novel·les en anglès, amb el nom de James Ngugi. Aquest escriptor, però, va ser empresonat per escriure en la seva llengua materna. Quina era aquesta llengua?

SETMANA 3: Jocs en català
3. 1. Com s’anomena la baldufa petita que es fa rodar amb els dits?
3. 2. Amb quina paraula es poden designar els estris de cuina petits per jugar a cuinar?

SETMANA 4: Paraules curioses del català
4. 1. Elabora una frase amb la paraula “suara”.
4. 2. Què vol dir aquesta frase: “el meu oncle era ben barbamec”?

SETMANA 5: Origen i significat dels cognoms
5. 1. Un cognom català conegut és Casanova (o Casanoves). Quin cognom basc podríem trobar amb el mateix significat?
5. 2. Què vol dir o quin origen té el cognom Rovira?

SETMANA 6: Jocs lingüístics
6. 1. Posa el jou a principi d’estiu (4 lletres)
6. 2. Preserves i em comprens (7 lletres)

Pau Casals

Feia dies que volia fer una notícia sobre Pau Casals. De fet vaig quedar fortament impressionat per la seva figura des que fa dos estius vam visitar el seu museu a El Vendrell: la Vil.la Casals.

D’una banda hi ha el que molta gent sap:
Pau Casals ( 1876 – 1973), violoncel•lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel•listes del món. Ha estat un dels violoncel•listes amb més talent del segle XX. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps. La seva interpretació de “El cant dels ocells” ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món.

Però en aquella visita al seu museu vaig descobrir moltes altres coses:

• des dels 23 anys va iniciar una trajectòria internacional que el va dur a actuar com a intèrpret, i després com a director d'orquestra, en els millors auditoris del món.
• el 1926 (amb 50 anys) va crear l'Associació Obrera de Concerts amb l'objectiu de permetre a la classe obrera gaudir de la música.
• el 1933 va rebutjar la invitació d'anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín a causa de l'arribada al poder d'Adolf Hitler i les persecucions dels nazis.
• quan les tropes de Franco van ocupar Barcelona es va veure obligat a exiliar-se. Va tornar a París, després a Amèrica del Nord i finalment es va instal.lar a Prada.
• durant els anys d'exili a Prada (fins al 1957) va patir circumstàncies difícils, en part a causa de la seva voluntat de no abandonar els seus compatriotes exiliats internats a camps de concentració al sud-est de França durant la Segona Guerra Mundial i sota l'ocupació nazi.
• mitjançant la celebració de concerts benèfics, va mirar de donar-los suport durant i després de la guerra.  I entre el 1938 i el 1940 Casals va donar més de 140.000 francs als catalans exiliats.
• també va escriure centenars de cartes a persones i organitzacions internacionals, per recaptar menjar, roba i medicaments.
• al final de l'estiu del 1946, veient  la immobilitat dels països vencedors davant del règim de Franco, va decidir, en senyal de protesta, deixar de tocar públicament mentre les democràcies no canviessin la seva actitud envers el govern de Franco.  I això va ser un fet importantíssim perquè era una figura mundial i va estar 5 anys sense fer cap concert.  Concretament fins que al 1950, amb la celebració del primer Festival Bach de Prada (un festival musical amb els millors músics del moment), va reaparèixer davant dels escenaris. Feia cinc anys que no tocava en públic i ho va fer interpretant la primera suite de Bach en un esdeveniment musical sense precedents.
• a partir d’aquell moment va iniciar una croada personal per la lluita per la pau i la llibertat, dirigint “El Pessebre” (un oratori composat i orquestrat per ell que va esdevenir la seva obra més coneguda) arreu del món.
• el 1958 va fer un concert i el «missatge de pau» que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. També aquell any fou proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.
• el 1963 el president John Fitzgerald Kennedy li concedí la Medalla de la Llibertat.
• el 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari General de les Nacions Unides U Thant li entregà la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase “What is more, I am a Catalan” on deia: «...Sóc català. Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides. En aquell temps —segle onzè van reunir-se a Toluges avui França- per parlar de la pau, perquè els catalans d'aquell temps ja estaven en contra de la guerra...»
• l'any 1979, coincidint amb el trasllat de les seves restes mortals al cementiri del Vendrell, li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

En aquella visita al Museu Vil.la Casals, vaig sortir emocionat. Vaig descobrir que Pau Casals, a part de ser un músic excepcional i d’abast mundial, al llarg de la seva vida va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics i els últims anys es va manifestar en contra de nombroses guerres i l'ús de les armes nuclears. I a més a més va defensar Catalunya i els catalans arreu del món. I no només amb paraules sinó amb fets. I l'exponent més clar és l'abrandat discurs que va fer amb 94 anys davant de les Nacions Unides i que us adjunto aquí sota.

Per acabar us recomano dues visites a El Vendrell. D'una banda el Museu Vil.la Casals i de l'altra l'Auditori Pau Casals, que és d'una gran bellesa i acústica i on als estius fan un cicle de concerts de gran qualitat on a vegades hem vist alguna gran actuació.

Museu Vil.la Casals

Auditori Pau Casals

Bibliografia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_Casals_i_Defill%C3%B3
http://www.paucasals.org/

Record d'un 9N màgic. Esperança d'un futur lliure.

Acabo aquest mes de novembre amb 2 vídeos de l'Assemblea.

1.- El primer és un recull cronològic del que es va viure als col.legis electorals en la màgica jornada del 9N. Per a mi és impossible no emocionar-me quan el miro i revisc tot el que vam viure aquell dia. Un dia que suposa un abans i un després en aquest procés en el qual estem immersos. Dura 11 minuts però és un recull fidel de les emocions viscudes arreu del país en una jornada marcada pels somriures, l'emoció i l'esperança. El seu títol ho diu tot: "9N - HEM VOTAT, HEM GUANYAT"

2.- El segon es titula "TOT SEMBLA IMPOSSIBLE FINS QUE ES FA", que és una frase del mític Nelson Mandela. Parla de treballar en equip i de superar els límits per aconseguir els objectius, fins i tot quan semblen inabastables. I ho compara amb imatges de reptes assolits, les primers aviadors, les primeres ascensions a l'Everest, la fi de l'Apartheid, la caiguda del mur de Berlín...
Em referma en l'esperança que els catalans també assolirem el nostre objectiu d'independència perquè ho estem fent bé, molt bé. Amb les millors armes: la paraula, el somriure i la democràcia.

Més serveis mínims

Ja sabeu que ara mateix no tinc gaire temps o sigui que avui... 2 vídeos:

1.- UNA CANÇÓ:
"IT'S RAINING AGAIN" de Supertramp
UN grup espectacular que va omplir hores de la meva adolescència i que sempre que escolto em fa pensar que als 70 es feien cançons realment creatives, riques en melodies, harmonies, instrumentacions i girs dins de la mateixa cançó. En tot cas aquesta m'ha vingut avui al cap perquè diuen que tot el cap de setmana estarà plovent...


2.- UN VÍDEO:
"Pass the salt"
Una reflexió contra l'ús abusiu dels telèfons mòbils quan atempta contra  la comunicació real entre les persones que estan de costat i s'ignoren immersos en els seus mons virtuals.


Seguim!

La "meva" illa

Avui us explicaré una cosa molt personal que potser no havia dit mai a ningú.
Us presentaré la "meva" illa deserta que té l'enorme paradoxa que no és ni una illa ni és meva. De fet no hi he estat mai i fins avui no l'havia fotografiada mai...
...però malgrat tot, aquest tros de terra és per a mi un lloc suggerent i màgic. Quan hi passo a prop amb el cotxe no puc evitar pensar-hi i em recorda al Josep Vacas.
Potser perquè està molt a prop del Parc de l'Agulla on una vegada vam anar amb el Josep i amb les guitarres a tocar, potser perquè la seva forma de petita illa deserta em fa pensar amb el vessant "pirata" del Josep, potser perquè em sembla un lloc suggerent on alguna vegada m'agradaria anar i passar-hi una estona rumiant i deixant-me portar per la imaginació, sentint-me amo del meu destí...
No ho sé... No és gens racional, però és un lloc que em tiba molt i ara ja feia un temps que cada vegada tenia més intens el desig d'arribar-m'hi, fer-hi unes fotos i parlar-ne aquí al picalapica.
I avui ha arribat aquest dia.
Potser tothom té un lloc així "màgic" i suggerent. De fet jo potser en tinc algun altre (Roques Albes, Cadaqués...) però aquest que us presento avui té la particularitat que mai no l'he trepitjat.
I vosaltres? També teniu algun lloc màgic que us desperta la imaginació?