L'estiu és el meu refugi de lectura quan, com molta gent, trobo el temps necessari per poder fruir d'aquest plaer amb regularitat i intensitat.
Habitualment durant l'any vaig acumulant llibres que no tinc temps de llegir i llavors a l'estiu és quan ho faig. Però aquest any vaig arribar a les vacances amb pocs llibres pendents (potser perquè ja no n'havia comprat gaires per falta d'espai físic i per augmentar el nivell d'exigència).
Tot i així els que he llegit us els vull recomanar perquè m'han agradat.
El que més ha estat "
Victus" d'Albert Sánchez Piñol, impressionant novel.la històrica que retrata des de dintre, seguint un personatge de vida interessantíssima, les campanyes bèl.liques precedents i el setge final de la ciutat de Barcelona, abans de caure en mans borbòniques l'11 de setembre de 1714.
És totalment recomanable i no crec que decebi ningú dels que ho intentin.
"
Una tempesta" d'Imma Monsó. Entretinguda novel.la que entrellaça tres històries amb un bon component d'angoixa i suspens per l'imprevisible final.
"
I jo també em moriré?" de Xusa Serra, un llibre d'assaig a l'entorn de com tractar la mort amb els infants. Tot i que alguns passatges i conceptes són una mica repetitius, dóna idees molt interessants sobre com enfocar el tractament de la mort amb els infants (en tots els seus supòsits: avis, pares, germans, mascotes...) i la idea principal és que mai no se'ls ha d'enganyar i que se'ls ha de permetre participar en tot el que vulguin (assistir als tanatoris o funerals, fer actes simbòlics de comiat, etc) per evitar traumes posteriors.
"
Descalç sobre la terra vermella" de Francesc Escribano. La imprescindible biografia del bisbe Pere Casaldàliga i la seva acció a Sao Felix do Araguaia, al Brasil. Un exemple de coherència i valentia que commou i que vaig descobrir aquesta primavera arrel de la minisèrie de TV3 que torno a recomanar a tothom.
Ara bé, a l'hora de marxar a Calafell volia llegir més i se'm va plantejar el dubte: havia d'anar corrent a comprar-me nous llibres, sense estar segur de si m'agradarien prou o no? No em va fer el pes aquesta opció i vaig pujar a l'estudi a
recuperar algun llibre que ja havia llegit feia temps per rellegir-lo i l'experiència va ser altament gratificant.
Concretament vaig rellegir 2 obres que ja sabia que eren una aposta segura i que vaig tornar a gaudir tant o més que quan els havia llegit per primera vegada. I aquestes dues obres són:
"
Senyoria" de Jaume Cabré. Una història interessantíssima en que unes quantes trames acaben confluint sense deixar decaure mai l'interès narratiu i envoltades d'una descripció històrica de l'època que et fa entrar dintre la història d'una manera molt viscuda.
Altament recomanable.
"
Wilt" de Tom Sharpe. Un llibre divertidíssim que cada vegada que l'he llegit en un moment o altre m'ha fet plorar de riure. Un mediocre professor d'institut politècnic que ha d'intentar ensenyar literatura a aprenents d'oficis (carnissers, guixaires, mecànics...) es veu acusat de manera surrealista de l'assassinat de la seva dona que, casualment, ha desaparegut sense deixar rastre. La manera com el protagonista assisteix a tots els esdeveniments i se'n va sortint amb una enteresa admirable fa somriure (en el pitjor dels casos) i petar de riure (si esteu de sort, com jo).
Una lectura alliberadora i saludable.
Un plaer, això de llegir i rellegir...
