Polseres vermelles (2a temporada)

 

Dilluns 14 de gener comença!!

Només us puc dir que tinc moltes ganes de tornar-me a enganxar a aquesta sèrie i a gaudir de la sensibilitat del seu creador, de la força dels seus actors, de la capacitat de suggerir de les cançons que apareixen a la sèrie...

Els dilluns, assegut al sofà, disposat a deixar-me portar per les emocions, a plorar tant com faci falta i a acabar els capítols sentint-me millor persona de com els he començat...

Abans de començar només vull dir: 

Gràcies Albert Espinosa!

Polseres amunt!

I per anar fent boca us deixo amb el videoclip oficial de la segona temporada (per cert la cançó es diu "Fil de llum" i l'ha composada i la canta l'Andreu Rifé, actor que a la sèrie fa de MIR Josep):

http://www.tv3.cat/videos/4415651/Videoclip-de-Polseres-vermelles

Ensenyar a patinar

Aquest any els Reis van portar uns patins en línia per al Roc i per a l'Ona.

Preàmbul:

• Jo no sé patinar.
• Ni m'agrada patinar.
• És més: em fa por patinar.
• També em feia por que el Roc i l'Ona es poguessin fer mal aprenent a patinar.

Fet aquest aclariment, amb un entusiasme més aviat tènue per part meva (contrastant amb l'altíssim entusiasme provinent dels meus fills), l'endemà del dia de Reis vam anar a la pista esportiva per provar-los i intentar començar a aprendre a patinar.
Un cop es van haver calçat els patins, vam començar a caminar lentament, agafats a la barana, mantenint l'equilibri amb certes dificultats i llavors...

Preàmbul-2:
...llavors em vaig adonar que no sóc mestre per casualitat sinó que realment és una vocació. Perquè vencent totes les reticències inicials vaig abocar-me a la tasca d'intentar ensenyar a patinar els meus fills sense tenir-ne cap base teòrica ni pràctica. I he de dir que m'ho vaig passar molt bé fent-ho i que els resultats van ser força satisfactoris.

I vaig adonar-me que el procés d'ensenyar-los a aprendre a patinar, era un viu exemple del procés general d'ensenyament-aprenentatge que posem en pràctica cada dia quan estem educant. I, si no, mireu aquests trets destacats:

• INTUÏCIÓ: Com que jo no sé patinar, vaig haver de començar improvisant, que ells anessin movent-se i intentant observar i analitzar el que passava en aquest procés. A partir d'aquí vaig anar encaminant els meus consells.
• AUTOCONSCIÈNCIA: L'aprenent ha de prendre consciència del procés que està duent a terme. Des d'aquesta consciència pot esdevenir-ne protagonista. Per exemple jo els deia que intentessin prendre consciència del seu propi equilibri i analitzar quines postures l'afavorien o el desestabilitzaven.
• VALORACIÓ DE L'ERROR: Quan queien intentàvem adonar-nos de què és el que havia provocat la caiguda per evitar-ho, de la mateixa manera que intentàvem esbrinar què era el que permetia fer una bona estona sense caure per procurar repetir-ho. D'aquesta manera la caiguda no era un motiu de frustració sinó d'anàlisi per millorar.
• POTENCIAR LA CONFIANÇA I L'AUTOESTIMA: El Roc el primer que va dir quan va tenir els patins posats va ser "Ja sé que no n'aprendré mai!" (tot un exemple d'optimisme innat... ;-)). Per això en tot moment m'esforçava per fer-li veure tot el que feia bé, cada petit progrés, com anava augmentant l'estona i el recorregut que era capaç de fer sense caure, com superava de bon tros les seves expectatives inicials. D'aquesta manera el seu pessimisme inicial es va anar transformant ràpidament en il.lusió i esperança d'assolir l'objectiu que s'havia plantejat.
• REFORÇ POSITIU: " Molt bé!" van ser de bon tros les paraules que més vegades vam anar repetint tant l'Anna com jo. I era com gasolina que permetia anar fent avançar l'aprenentatge i mantenir un somriure en les cares dels aprenents. I vam adonar-nos de com d'importants eren aquestes paraules en un moment molt divertit. Una de les vegades que l'Ona ja s'aguantava prou bé i anava fent un trajecte força llarg, va acabar caient i es va girar enfadada dient-nos: "És que ara no m'heu dit MOLT BÉ!!"
• GRADACIÓ: Quan van començar a aguantar-se força bé i a fer patinades de punta a punta del camp de futbol, el Roc tenia ganes d'aprendre a girar, frenar i coses més difícils. D'una banda això és bo perquè estava en dinàmica positiva i es veia capaç d'assolir tots els reptes. Però d'altra banda, tenint en compte que ja estava una mica cansat, cada vegada queia més sovint i vam explicar-li que era millor anar practicant, consolidant i millorant el que havia après en aquella primera sessió i que en els següents dies ja aniríem aprenent més coses.
• BON REGUST: D'altra banda era important marxar cap a casa amb la sensació positiva d'haver començat a aprendre a patinar, i no pas amb el cos massegat d'un grapat de caigudes d'última hora que sembressin el dubte i la por per al següent dia. Per això vam deixar-ho en un punt àlgid i vam marxar a casa a berenar.

Sense pretendre-ho vaig anar a intentar ensenyar a patinar els meus fills i vaig gaudir d'un postgrau en educació que vaig trobar molt interessant.
Us deixo amb un parell de fotos d'aquell dia!

Nadal 12-13 (fotos familiars)

Aquesta és una d'aquelles notícies tradicionals i anuals que potser alguns de vosaltres ja estàveu esperant. El recull de fotografies nadalenques familiars. Van des del dia que l'Ona va començar a muntar l'arbre de Nadal fins que el Roc acomiada el Rei Ros des de la finestra i inclouen tot de coses que hem fet aquestes setmanes.
Per donar-vos una mica de pistes, cronològicament a les fotos hi veureu:

• preparació de l'arbre de Nadal a casa
• representació dels Pastorets de l'escola de Calders
• Ona a la festa del Darek (company de classe)
• Cros escolar de Sant Joan de Vilatorrada
• Fira de Santa Llúcia de Manresa
• Arribada del tió a casa dels avis Alarcón
• Ona a l'EGIBA (dies de portes obertes)
• Roc amb el Futbol Club Calders a la Flama
• cagant el tió la nit de Nadal
• regals als peus de l'arbre el matí de Nadal
• disfressats el dia de Nadal
• dia de Sant Esteve a casa dels avis Martínez
• trobada de "Dominicos" (les 4 mares eren companyes a la classe de les Dominiques i feia uns 3 anys que no ens retrobàvem tots plegats)
• visita del Paul (amic del Roc que el curs passat va marxar a viure a França i va venir per sorpresa)
• entrega de la carta al Carter Reial de Calders
• celebració del fi d'any a casa nostra amb els Vila-Buchaca
• dos dies a PortAventura (regal cagat pel tió)
• cavalcada de Reis a Calders
• el Rei Ros ve a casa a portar-nos els regals

Apa, ara que s'han acabat, revisquem el bon gust d'aquests dies màgics.
Bona tornada a tothom!

Joan Margarit

A mi m’agrada la poesia i fa temps que tinc a la “llista d’espera” la idea de dedicar articles en aquest bloc als meus poetes preferits (Martí i Pol, Papasseït, Margarit, Machado, Lorca, Bécquer, Gil de Biedma, Pessoa, Neruda...).
Avui em decideixo a començar per JOAN MARGARIT.

Joan Margarit i Consarnau va néixer a Sanaüja (Segarra) el 1938 (i per tant ara mateix té 74 anys). És poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d’estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Ha publicat nombrosa obra tant en català com en castellà i entre els molts premis rebuts destaquen el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya (2008) i el Premio Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya (2008). Tots dos el mateix any i pel mateix poemari: “Casa de Misericòrdia”.

En els seus poemes toca temes universals com la mort, la vellesa, el pas del temps o la pèrdua dels éssers estimats (amb el punt i a part de la seva filla Joana, morta a l’edat de 31 anys i a la qual va dedicar tot un llibre el 2002). També són recurrents episodis de la Guerra Civil Espanyola.

Els seus poemes no són esclaus de la rima ni tan sols del ritme, són molt lliures, però tenen una potència i una contundència commovedores. Margarit sap transmetre les seves emocions (dolor, estoïcisme..) amb cruesa i fins i tot un punt de crueltat i amargor, però al mateix temps amb gran bellesa.
Utilitza un llenguatge ric i exacte, però comprensible i assequible i les seves imatges són quotidianes, potents i entenedores. Farceix els seus poemes d’un realisme i uns detalls que ajuden a situar-los en  l'espai i el temps i en faciliten la comprensió.
En molts poemes, el text va avançant i creixent en intensitat fins acabar en una “fogonada” en els versos finals que clouen el poema amb una bella contundència.

En fi, només puc dir-vos que m’agrada la poesia de Joan Margarit.
Jo he llegit els llibres: Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2008), No era lluny ni difícil (2010) i Es perd el senyal (2012).
I per intentar encomanar-vos el gust per la seva poesia us ofereixo un recull de versos del seu llibre “Càlcul d’estructures”:

…sento la meva vida negra i groga
com la polpa d’un fruit que es va podrint
al voltant del pinyol de la memòria…
(Autoretrat amb mar)

...El passat és un sol cansat i roig
que comença a sorgir per l’horitzó
i que ja no té forces per alçar-se.
No s’alçarà mai més, fa temps que ho sap:
la vida és una xarxa apedaçada
que no pot tornar al mar...
(Últims combats)

...Així és com vaig entrant en la vellesa:
al principi no sembla haver-hi canvis,
com una barca que ha apagat els llums
i el motor en la nit, quan entra a port,
però que dins la fosca continua
relliscant en silenci per les aigües...
(Càlcul d’estructures)

…Aquesta part de mi que t’és desconeguda,
la del dolor desordenat i fred,
la que més et repugna, és la que ha estat
més a prop teu, la part de mi que sempre
sense condicions, més t’ha estimat…
(Recompte)

...La vida és feta d’una sola por
i moltes covardies,
i, doncs, per retrobar-se, cal estar
a milers de quilòmetres de casa...
(Encontre a Mèxic)

Final de dia
Ara que només ets
un pètal dins de l’ambre del no-res,
ha d’haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l’oblit?
Per si t’acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert sobre la taula.

Final d’un conte
Les estrelles que es miren
en l'aigua de la bassa han vigilat
altres vides abans d'aquesta nostra.

És una nit d'estiu: la bassa guarda,
més fràgil que el reflex de cap estrella,
el del somriure que hem perdut per sempre.
Els gossos el saquegen,
quan s'acosten a beure l'aigua negra.

Discurs del mètode
D'infant jo ja buscava les finestres
per fugir amb la mirada.
Des de llavors, quan entro en algun lloc
em fixo on és la porta i on he deixat l'abric.
Llibertat, per a mi, vol dir fugida.
El món és ple de portes,
i fins i tot el sexe n'és una d'emergència.
Però ja es van tancant, ben aviat,
per fugir, quedaran només aquelles
finestres de la infància.
De bat a bat obertes per a saltar.

Finestra
Amb el llum apagat miro la nit
L'ombra massissa del xiprer no es pot
gairebé distingir. Hi ha dubte, fred,
Venus llueix a un angle
i tot es va gelant, com dintre meu.
Quan un es va fent vell sovint es queda
aturat i mirant cap a la nit,
com qui estudia, abans de viatjar-hi,
plànols d'una ciutat desconeguda.

L'esperança és el regal

Me n'he assabentat tard, però volia deixar-ne constància.


Diversos artistes del panorama musical català han participat en la cançó “L'esperança és el regal”, un projecte de caire solidari, els beneficis del qual es destinaran a l'Hospital Sant Joan de Déu.

La cançó ha estat composada per Miquel Abras i la interpreten Elena Gadel, Amelie, Dolo Beltran (Pastora), Sara Pi, Helena Miquel, Teràpia de Shock i Jofre Bardagí, acompanyats dels cors d'infants, voluntaris i professionals de l'Hospital.

L'Hospital Sant Joan de Déu necessita del suport de la societat per tirar endavant projectes de recerca, innovació, divulgació, cooperació, així com programes no assistencials que no reben finançament públic. Entre aquests es troben els pallassos d'hospital, els músics, els voluntaris, els tallers d'art o les intervencions assistides amb gossos, entre d'altres. Es tracta d'activitats que fan que l'estada dels infants a l'Hospital sigui el més agradable possible.

La cançó “L'esperança és el regal” s'ha editat, juntament amb el videoclip, en un DVD que es ven als punts de venda habituals a un preu de 3€ des de principis de desembre. Els beneficis es destinaran a finançar els projectes de l'Hospital.
Aquesta iniciativa solidària compta amb el suport desinteressat dels artistes, així com de la productora Música Global Discogràfica, l'estudi de gravació 44.1, el realitzador del videoclip, Joan Lluís Arruga, i altres entitats, com LightSound, Lastcrit i Patik que han col•laborat en el rodatge.
Tots ells han fet possible que la producció, la distribució, la gravació i la difusió de la cançó i del vídeo promocional no hagin representat cap cost per l'Hospital.