Quan jo era un nen em van apuntar al Moviment Junior de Crist Rei, el que ara seria un moviment escolta, un esplai o un MIJAC. Un lloc on hi ha uns monitors que condueixen un grup d'infants i es troben els dissabtes per realitzar activitats lúdiques i educatives (tallers, jocs, cantades, excursions, teatre...). A més a més de tant en tant feiem una sortida de cap de setmana i a l'estiu unes colònies.Per a mi van ser anys de descoberta, de formació de la personalitat i d'un cercle d'amistats que va esdevenir "el meu cercle", on em sentia segur, on m'ho passava bé, on em sentia respectat, acollit i valorat. Per a mi les setmanes eren un tràmit per arribar al cap de setmana. A l'institut em feia amb tothom però no vaig fer una colla d'amics perquè els meus amics eren els del dissabte, els del junior, els SNOOPYS.
Allà vaig trobar uns excel.lents monitors que em van anar proporcionant experiències, reflexions, oportunitats de relacionar-me, de conviure, de créixer, de fer-me persona. El JORDI ESQUIUS, l'ARACELI TORRUBIA, el JOAN BARBÉ, la PILAR PLA i l'ANNA LUPÓN.
Mica a mica ens vam anar fent grans i va arribar el moment de desfer el grup. Els monitors tenien altres obligacions i era llei de vida. Però nosaltres, els "nens", una bona colla d'ells no vam voler conviure amb aquell buit i vam seguir trobant-nos sense monitors. Vam anar organitzant activitats, trobant-nos, xerrant, passant les tardes i vespres dels dissabtes plegats. I fins i tot vam organitzar algunes colònies sense monitors.
Després s'hi van anar afegint les parelles i ens vam anar trobant per fer "comiats" als que se n'anaven a la "mili". Després els comiats de solter per als que es casaven. La qüestió era trobar una excusa per seguir-nos trobant, treballar la nostra creativitat i, sobretot, divertir-nos plegats.
Últimament, però, el contacte havia anat disminuint cada vegada més. El naixement dels propis fills, la dificultat de coincidir, altres interessos i relacions que potser ens motivaven més van anar fent que les trobades Snoopys s'anessin posposant cada cop més i semblava que la flama s'anava apagant.
Ara bé, aquest any la majoria de la colla feien els 40 anys i algú va saber trobar l'excusa per fer una nova trobada i obrir-la a tothom i no només als que ens havíem anat veient durant tots aquells anys. La vam fer a la primavera i d'allà va sortir la llavor per fer la d'avui, a la que també han assistit els nostres estimats monitors.
Ha estat una trobada molt especial i emotiva. Feia molts i molts anys que no ens havíem vist i ens hem posat al dia, a més de recordar anècdotes dels anys de colònies. Als monitors els hem fet un petit obsequi en senyal d'agraïment i després hem passat una projecció amb fotos d'aquells anys que han suscitat mil i un comentaris i riallades.
Ha estat un dia d'aquells tan macos i tots hem marxat amb el desig que es torni a repetir d'aquí a un temps (els optimistes han proposat l'any que ve mateix... per què no?).
Us deixo amb un petit àlbum amb una foto del 1979 per contrastar amb les que hem fet avui. Us recomano que cliqueu sobre el petit reproductor de fotos per tal que es faci gran i cliqueu a "Pantalla completa" per veure-les el màxim de grans a tota la pantalla i intentar reconèixer els que hi surten. També teniu un botó de "pausa" per poder aturar les fotos i mirar-les tanta estona com vulgueu i després uns botons per passar "endavant" i "enrere" a les següents fotos.
