Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

23 de nov. 2025

Comiat del pis del carrer Camps i Fabrés

Quan jo vaig néixer, el 2 de març de 1969 vaig anar a viure al carrer Era Esquerra,11 de Manresa. Allà vivien els meus pares, però era la casa dels meus avis materns (Emili Codorniu i Maria Reguant). L'any 1972, els meus pares, embarassats de la meva germana Olga, van llogar un pis al carrer Camps i Fabrés, número 13, 2n pis i des de llavors sempre van viure allà. 

Jo en vaig marxar l'any 1992 per independitzar-me en un pis de solter al C/Cós, 27, on va venir-hi a viure l'Anna quan ens vam casar. I des del 1999 vivim a Calders, al carrer Pica d'Estats, 13.

Però als meus pares sempre els havia anat a trobar al mateix lloc, al pis del carrer Camps i Fabrés. Tota la vida!

Fa un temps, en previsió que un dia el pla urbanístic de Manresa els fes fora d'allà pel soterrament dels Ferrocarrils Catalans i valorant que un pis més petit i amb ascensor els podia fer la vida més fàcil, van decidir traslladar-se a un pis que la meva germana Olga tenia llogat a uns estudiants, al costat d'on viuen ells. El meu germà Sergi es va fer càrrec de les obres que calia fer per acondicionar-lo i el 5 de novembre de 2025 (coincidint amb els 78 anys de la meva mare) van consumar la mudança i van dormir per primer cop al nou pis del carrer Bailén, 28.


Pocs dies abans d'aquest mudança, vaig passar pel pis del carrer Camps i Fabrés per fer un grapat de fotos que em servissin per fer aquest vídeo de comiat.

2 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Moltes felicitats als pares Eladi, esperem que sigui un canvi per millorar. I veient el video ja veig que mires enrere amb la nostàlgia de veure que el lloc on has crescut ja queda enrere...

Eladi Martínez ha dit...

Nostàlgia inevitable, però un canvi fet amb voluntat de millorar...