L'any passat vaig participar per primer cop a l'slam poètic del Tocat de lletra (crònica de l'any passat). Hi vaig presentar uns poemes molt intensos i emotius que havia escrit davant del mar, sense saber gens com funcionava el concurs. Llavors em va sorprendre que fos el públic qui votés de manera aleatòria i que haguessin de "competir" entre sí poemes de gèneres molt diversos (simbòlics, emotius, divertits, surrealistes...).
Per tot això aquest any vaig canviar l'enfocament. Vaig pensar de fer uns poemes a base de rodolins, més divertits i trapelles, per intentar connectar amb el públic i fer-lo somriure. I a partir d'aquí, acceptar esportivament les votacions populars, esperant poder passar a la segona ronda i llegir el segon poema.
Vaig començar amb aquest poema:
POEMA 1
I així, què? Puc començar?
Ningú no els farà callar?
(a la gent d’aquella taula
perquè em donin la paraula?)
Potser algú és el primer dia
que ve a escoltar poesia
i li falten referents,
tot i que em sembla evident
que un silenci respectuós
ens beneficia als dos:
al pobre que aquí recita
i al que, assegut, es limita
a escoltar les bajanades
que als poetes, a vegades,
ens sembla un text excel·lent
que ningú acaba entenent.
Ara, sí, eh? Ara començo
perquè ara sí que ja em penso
que tothom està callat.
I mira que m’ha costat!
Veig somriures a les cares
i imagino coses rares:
porto oberta la bragueta?
Quin desastre de poeta!
Ara m’he posat nerviós
i voldria tocar el dos
perquè em moro de vergonya...
Que sí, que no ho dic de conya.
Algú em pot canviar la tanda
i jo m’espero a la banda?
Que ara veig molt necessari
baixar d’aquest escenari.
No sé què cony faig aquí!
Només un fart de patir!
Als de l’organització:
us demano compassió!
No us hi havíeu trobat mai
que algú tingués un esglai?
Que no ho recullen les bases?
Doncs us dic que sou uns ases!
I així insultant el jurat
quedo desqualificat.
Ah! Que el jurat és la gent
i que ho tinc molt malament,
que després de començar
això no es pot aturar...
Doncs començo... Ai, marona,
em deu quedar gaire estona?
Encara més d’un minut?
Mare de Déu, que fotut!!
Mal dia vaig decidir
apuntar-me per ser aquí,
a aquest concurs de l’Slam.
Ara estic tot fet un flam
amb la meva paperassa.
Tan bé que estaria a casa!
I... res, el temps que no corre,
algú em podria socórrer?
No s’acaba. Dura i dura
aquesta cruel tortura
d’estar sol aquí al davant
tenint-me a tothom mirant
i sense saber què dir.
Apiadeu-vos de mi!
Sols se m’acut una cosa
i sé que no és gaire airosa,
però penseu que una emergència
admet solucions d’urgència.
D’entrada jo ja us demano
perdó, però ara xino-xano,
tot i que estem a Manresa,
me n’aniré a la francesa.
Doncs no us sàpiga pas greu,
però me’n vaig sense dir adéu.
Un cop vam haver llegit els 9 participants, les votacions populars van considerar que estava entre els 4 "millors" (concretament el tercer) i, per tant, podia passar a la ronda final.
La meva "claca" estava gratament sorpresa pel registre que havia utilitzat i ara és el moment d'anomenar-los i donar-los les gràcies per la seva presència. Van venir l'Anna, el Pablo, la meva germana Judit, els meus pares, el Jordi, l'Agnès, la Cèlia, la Núria B. i el seu amic Fèlix.
Moltíssimes gràcies pel vostre suport (i també als que vau mostrar interès però no us anava bé de venir).
A la segona ronda, vaig sortir amb un poema diferent, però seguint el mateix to.
POEMA 2
Vosaltres us ho heu buscat!
No havíeu d’haver votat
aquell petit disbarat
que abans us he declamat.
Mentre m’asseia, sentia:
–“Això no és pas poesia.”
Ho deia un, mig indignat,
al que tenia al costat.
Jo mateix, més d’algun cop
em plantejo si el xarop
pot comptar com a aliment
o és només un condiment?
I alguns “poemes”, diria,
que no són pas poesia.
“Poemes-atracament”.
Tinc dret a atacar la gent?
i, vinga, orelles endins,
un grapat de rodolins
d’aquells de gust ben dubtós
però que entren de dos en dos?
Això són rimes barates,
com el verí de les rates.
Faríeu bé d’aspirar
a tastar el millor faisà
del menú degustació
d’algun poeta millor.
Jo faig rimes a granel
“para ella y para él”
I les dic com un firaire
sense preocupar-me gaire
dels aspectes més formals.
Només paraules normals
caminant en fila índia
que refresquin com la síndria
que assaborim al juliol
quan escapem del control
de l’avorrida rutina
entre muntanya i piscina.
Barrejat amb el poema
hi va tot allò que em crema:
un grapat de pensaments
ben trenats amb sentiments,
somnis, pors, les il·lusions
i algunes preocupacions.
Volen lliures, es despleguen,
van lluny, però al final aterren
on eren, al mateix lloc
-com als escacs un enroc-
i em permeten ser més savi
sense haver desclòs els llavis.
Són espai de llibertat,
de despullada veritat,
píndoles per a la consciència
que es despleguen amb paciència
i esclaten, de cop, un dia
despertant-me l’alegria
d’aprendre a mirar al voltant
tot notant com es desfan
els nusos que no sabia
que lligats dins meu tenia.
Potser si ho mirem així
encara us puc oferir
els meus versos sense por,
com qui canta una cançó
que després es queda dins
explorant tots els camins
i retorna i tothom sap
que es quedarà dins del cap.
Doncs us deixo aquest poema
de franc, no hi ha cap problema.
Si us serveix, podeu queda-us-el
I, sinó, podeu tornar-me’l.
Feu el que feu, no patiu,
ja no es perdrà aquest caliu
que junts hem aconseguit
aquí al Voilà aquesta nit.
Doncs, res. Les gràcies i adéu.
I ara aplaudiu i voteu.
Els somriures i els aplaudiments amb que va ser rebut el poema em van fer sentir molt ben pagat, tot i que la puntuació potser no va ser tan generosa.
Un cop vam haver llegit els 4 finalistes, les posicions finals van ser les mateixes amb què havíem acabat la primera ronda: Emma (1), Cadí (2), Eladi (3) i Ferran (4).
Llavors vam pujar a l'escenari a recollir un obsequi en forma de lot de llibres de poesia i ens van donar l'opció de dir unes paraules.
Alguna foto final i l'acte es va donar per acabat.
Era mooooolt tard (perquè havíeme començat molt tard i la introducció a l'acte va ser molt llarga i feixuga), però vam marxar tots amb un somriure i la sensació d'haver-nos-ho passat molt bé.
I aquí en deixo aquesta crònica per recordar-ho, passats els anys i perquè en pugueu gaudir els que no vau poder venir.
6 comentaris:
Tot molt ben ambientat i cert una introducció llarga i feixuga del primer “taloner” i més inesperada i sorprenent per part de l’actor que vestia de vermell….
Poemes diversos,un amb castellà, la resta amb català, uns homenatge a cantants ja difunts, altres odes a la vida, uns vocalitzant molt bé, altres insegura i allunyata del micròfon i per mi (opinió del públic!).
Jo no hi entenc de poesia, desconec Eladi si els teus són millors o polits en quant a mètrica, temàtica etc…el que sí sé és que vas ser el revolsuu, la gent agraïa una mica d’aire fresquet, tota s amb un somriure i tots altament entenedors…
Molt xulo que ens informéssis amb temps i molt maco veure el pare fent el compre enrera de 5,4,3,2,1….slam!!
Certament entre la llum romàntica i els seients potser haurien de dinamitzar més l’elecció del jurat random o l’ordre dels poetes…
Tampoc sé si les persones del públic van entendre massa les explicacions de les puntuacions perque la mare del Cadi posava puntuacions molt altes i cada vegada era descartada (la més alta i baixa es descarten i es fa la mitja de les 3 notes intermitges!).
Però una experiència nova,refrescant, minoritáària i diferent i un orgull assostir-hi!!
Ja et vaig dir Eladi, un orgull veure’t en directe, se’t percep segur dalt de l’escenari i ho vas fer amb molta gràcia i desparpajo… poemes para ella y para él..😂😂
Eladi, els poemes ens han agradat, són divertits i enginyosos, felicitats pel tercer lloc ! Ànims, crec que tens un do per escriure i l'has d'aprofitar.
Una abraçada.
Judit, els que van recitar abans de l'slam no eren "teloners", era un acte diferent.
Tot el que és la dinàmica...és la que és...la tomas o la dejas...a mi l'any passat em va sorprendre una mica però aquest any ja sabia al que anava i m'hi vaig afaptar.
Moltes gràcies pels teus comentaris generosos , la teva presència i el teu suport.
Em va saber greu no poder venir Eladi, però ja veig que vas mantenir alt el nivell, com ja ens tens acostumats. Molt enginyosos els pomes, segur que van fer somriure a l’Audiència!
Felicitats pel tercer lloc aconseguit!
Imma, moltes gràcies per les teves boniques paraules. Una abraçada!
No pateixis, Roger, ets un seguidor fidel de tot el que escric. Moltes gràcies pels teus comentaris i el teu suport!
Publica un comentari a l'entrada