Avui, 27 d'abril, dia de la mare de Deú de Montserrat, és el sant de les Montses. Seria el sant de la Montse Careta. I en un dia com avui, la seva germana Imma ha tornat a publicar un escrit que li va dedicar fa temps i que trobo genial i brutal. Amb el seu permís, me'n faig ressó perquè més gent pugui sacsejar-se i gaudir de la seva lectura. És una gran demostració d'amor de germana.
Gràcies, Imma!
Quin somriure més bonic, quina mirada neta i clara traspuen els teus ulls. La teva inmensa bondat, fràgil i tendra, i, alhora, valenta i forta: lluitadora. La meva petita durant molts anys!
"Cicatriz en barbilla". Això diu la teva fitxa. I en diuen tantes de coses, els papers. Però què sabran els papers de la teva cicatriu? O de cadascuna de les cicatrius que duies al cor i al cos, algunes sense tancar? Què sabran de les sotragades de la vida?
Què sabran d'una nena petita que es passava els estius a pagès, tot el dia anant en bicicleta amunt i avall... Que va ensopegar, es va fotre de morros a terra i es va obrir la barbeta... Que per no fer patir la mare es va amagar a casa de la veïna... Que quan la varen trobar li varen haver de cosir la barbeta "a lo viu" i ni un crit. Res, allà, forta, valenta, aguantant el dolor. Així eres tu. Mai fent cap malifeta, només entremaliadures sense maldat perquè mai vares tenir maldat ni la veies en els altres.
Estius de llibres, pesca, excursions, córrer rere el bestiar o apilar paques o pujar dalt del carro i la Lleona, la petita burra. I la teva bicicleta... tots tres fent curses cap a la font o a buscar la llet. Quants bonys tenia la lletera! Banys a la riera, els gripaus i els capgrossos del Jaume, berenars de Nocilla o pa amb xocolata que tant t'agradava...
Què en saben els papers de la teva vida?
Res. Absolutament res.
Aboquen infinitat de fets i fets sense fonament ni consistència.
Què en saben els papers dels teus anys de mestra, monitora i, últimament, escriptora?
Res.
Què en saben de la teva passió per la natura i les causes socials? La teva lluita mediambiental o la teva estada a Bolívia en una ONG?
Res.
Papers i papers, frases i frases legals, buides de sentiments i sense fonaments. En diuen justícia. Nosaltres: injustícia.
- Volen saber la veritat i jo ja he dit el que sé. No puc oferir més. Soc innocent -repeties una i altra vegada. Fins que et silenciaren per sempre més aquell fatídic 7 de maig.
Quan et vaig tornar a casa, entre l'Anneta, el Carles i jo et vàrem vestir i arreglar. El Carles de la funerària et volia cosir la boca. Li vaig dir:
- No! Prou l'han fet callar fins ara. No vull que li tornis a tancar la boca.
Deies:
- Em faré sentir, Anna, no és broma. Em faré sentir.
I tu ja no pots parlar, Montse, però nosaltres ho farem per tu. Cridarem fort, alt i clar tot el que no et varen deixar dir.
- Anneta, recollirem signatures, farem una manifestació perquè la gent sàpiga que soc mestra, escriptora, excursionista... Tot menys el que diuen.
Ho farem, Montse. Farem que tothom t'escolti. L'Anna, l'Anneta, l'Eladi, jo i tots els amics. Amb la seva ajuda ho farem possible. Demostrarem la teva innocència. Et farem justícia. Ningú més et silenciarà. Farem justícia al cas, farem justícia a dues inexplicables morts que tan dany han causat.
Farem justícia. Només hem recollit el teu llegat i el de la mare: el de lluitar contra les injustícies. Ho farem. Estareu orgulloses de nosaltres quan tot acabi.
Quina paraula més bonica: acabar un dol, acabar amb una injustícia. En definitiva: acabar. I tancar el llibre amb l'últim capítol. Desvetllant la veritat, l'anhelada veritat que tants anys portem demanant saber.
L'altra ja la sabem: que tu eres una bona persona, amiga, filla, germana... I no vares assassinar ningú.
- Soc innocent!
Con diu una frase: "YO TE CREO, HERMANA"
Continua la lluita!
Petons dels que mai no t'hem oblidat.
T'estimem!
(text d'Imma Careta Herrera, germana de la Montse)
 |
| Un dia de pesca de la família Careta |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada