Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

29 d’ag. 2021

"Per si demà plou" (poema)


PER SI DEMÀ PLOU
Per si demà plou i no puc baixar
diguem-nos adéu ara que estem sols.
Omplim-nos ells ulls de l'enyor que ens cou
i esperem tot l'any el retrobament.
I quan ve l'agost , que s'aturi el temps...
I quan ve la por que tinguem records...
I quan hi ha dolor que puguem lluitar
perquè la buidor no ens atraparà...

Per si demà plou, he de dir-t'ho avui:
tant com t'he estimat no t'estimarà
cap passavolant, nen ni jubilat,
saps que penso en tu com ho fa un amant,
saps que vinc a tu, som ferro i imant,
ratllo dies, fulls... empenyo tot l'any
fins que ve l'estiu i em brillen els ulls,
em batega el cor, tot es posa a lloc...

I ara he de marxar. I si demà plou
és avui que ens cal dir-nos un adéu
que és dolç i que és gris, és un llaç de sal,
un petó de fum, un pessic de dol,
un terròs de plor, un didal de blau,
un "em sap tan greu"... Una mica més...
El setembre ve... Una mica més...
Un "t'he de deixar"... El setembre ve.

El setembre ve. El setembre ve.
Ja sabem com va. No volem plorar.
Sé que estaràs bé. Saps que tornaré.
Diguem-nos adéu. Adéu i res més.
No embrutem amb mots aquest sentiment.
Ja sabem com va. No volem plorar.
I fem-ho ara, avui. Per si demà plou.
Per si demà plou i no hi ha demà.

2 comentaris:

Miles ha dit...

Senzillament... meravellós!
Enhorabona Eladi
Les teves onades romandran a l'espera tot un any, tot un curs... però tornarà una altra vegada el mes d'agost i el retrobament ens obsequiarà novament amb els teus poemes.
Petons de colorssss.

Eladi Martínez ha dit...

Moltíssimes gràcies, Miles.
Crec que aquest idili que mantinc amb Calafell, el mar, la platja, les onades, no s'acabarà mai. I tant de bo segueixo donant-me moments d'inspiració com el que van provocar aquest darrer poema!
Petons de colors i fins aviat!