Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

13 de març 2021

Un any de pandèmia

 Avui, 13 de març de 2021, fa un any que es va aturar el món.

Ho recordo bé. Era un divendres i després d'haver-nos endut totes les coses de l'escola el dijous, el divendres al matí vaig sortir amb bicicleta fins a la colònia Jorba. Allà vaig trobar uns grups d'alumnes que estaven de colònies i se'm va fer estrany perquè totes les escoles estaven ja tancades. I a la tarda vam entrevistar el Carles Cañellas per a LA CALDERINA, que ja es trobava malament i després va estar greument malat de COVID, ingressat a la UCI durant moltes setmanes.

Al cap de pocs dies, les xifres de morts van començar a enfilar-se i va venir el confinament estricte. Vaig estar més d'un mes sense sortir de casa. Només 2 o 3 vegades fins el contenidor de vidre i tornar ràpidament.

Quan ja es va veure clar que allò anava per llarg, vam començar les classes telemàtiques amb un ritme de treball intensíssim i moltíssimes hores davant de la pantalla.

Vaig començar les recomanacions diàries al meu bloc (un llibre, un disc i un poema) que van allargar-se durant 60 dies i de les quals guardo un molt bon record. Vaig començar a construir-me un corró per pedalar a casa... I escoltàvem concerts en streaming: la Cèlia Vila, el Dani Flaco, el Joan Rovira, els Stay Homas... I els aplaudiments i l'admiració als sanitaris... I les caramelles confinades...

I al cap de moltes setmanes, van retornar les primeres vegades. La primera vegada que vaig anar a Artés a comprar (amb totes les precaucions del món), la primera vegada que vaig tornar a visitar els meus pares, la primera vegada que vaig tornar a agafar la bicicleta...

A l'estiu vam anar recuperant normalitat. Vam anar a la piscina, vam fer una escapadeta per celebrar els 25 anys de casats, vam poder anar a Calafell.

I al setembre vam tornar a obrir les escoles, però d'una manera ben diferent a com ho havíem fet sempre. Els grups bombolles, les mascaretes, els patis compartimentats...

I hem anat passant les onades i hem perdut gent propera i hem intentat anar fent bondat i bona cara mentre esperem que tot això arribi a passar.

I ens han posat la primera dosi de la vacuna i diuen que anem bé.

Seguirem fent bondat i esperant que realment puguem dir que tot això ha passat. De moment ja portem tot un any! Ens ha tocat fer història.

Molta força a tothom! Salut, seny i força!

4 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Ànims a tots!

Anònim ha dit...

Vam fer el que vam poder per fer de la situació que estàvem una mica millor! Gràcies per les propostes i per ser en molts dels directes!

Pons ha dit...

La referència explicita al contenidor de vidre vol dir que et vas llençar als braços de l'alcohol?

Eladi Martínez ha dit...

Roger: igualment!!
Cèlia: vas fer una molt bona feina amb els directes d'Instagram!
Pons: no pas! L'únic que no cobreix la recollida de residus porta a porta de Calders és el vidre... Voilà!