1.- Una exposició de fotografies al Palau Robert titulada "Creadors de consciència. 40 fotoperiodistes compromesos".
2.- Un concert al Palau de la Música Catalana de la millor banda de tribut als Beatles del món: els "Mersey Beatles"
Dos coses que no em volia perdre i que no motivaven la resta de la meva família. Per això vaig acabar fent una escapada solitària per gaudir de les 2 experiències i... va valer la pena!
1.- L'exposició és dura i posa imatges a un seguit d'injustícies i desgràcies que passen al món. No és una exposició amable perquè són fotos que reflecteixen la crua realitat de la mort, el dolor i la injustícia sense maquillatges, però és impactant, impressionant, demolidora i hi ha imatges d'una força, i fins i tot bellesa, crues i descarnades que no deixen indiferent.
Molt recomanable, si saps al que vas.
2.- I els Mersey Beatles...
Cal dir que jo sóc molt fan dels Beatles, proper a la mitomania... Sempre he envejat el que van viure aquells 4 nois de Liverpool i tot el que veig relacionat amb ells em fascina.
Per això quan vaig veure anunciat el concert de la considerada millor banda tribut, vaig saber que eren de Liverpool i que han tocat al The Cavern més vegades que els mateixos Beatles originals, vaig tenir moltíssimes ganes de veure'ls en directe.
I va ser fantàstic!
Veure aquells 4 músics vestits com vestien els Beatles de la primera època i interpretant fidelment les seves primeres cançons (She Loves You, Twist and Shout, Eight Days a Week, A Hard Day's Night...) va ser un xute d'endorfines fantàstic.
El final de la primera part del concert amb tot el Palau dempeus ballant, cantant i cridant al so del Twist and Shout va ser espectacular. I al costat tenia 2 veterans (cal dir que jo era dels més joves del públic) que no paraven de cridar i xalar de valent i em van dir que ells havien vist els Beatles en directe el 1964.
A la segona part van anar fent canvis de vestuari per anar-se assemblant a la imatge de com van anar evolucionant els Beatles: els vestits del Sgt Pepper, les melenes llargues, les ulleres rodones del Lennon...i van mantenir el públic entusiasmat i a la butxaca durant les dues hores llargues d'actuació.
Crec que fan una visita anual al Palau de la Música i, si us agraden els Beatles, és una experiència totalment recomanable!
Dues magnífiques experiències i encara una tercera... la sensació de per unes hores voltar absolutament independent per Barcelona, sense ser la parella de.. ni el pare de... ni el mestre de... ni el veí de... una persona anònima envoltat d'altres persones anònimes, amo absolut per unes hores del meu destí... Caldrà repetir-ho de tant en tant...
6 comentaris:
Ets un home molt afortu at Eladi! La propera dels Mersey m'hi apuntaré; l'exposició de fotos crec que serà massa dura per mi, tot i estar convençut que ha de ser súper interessant!
M'apunto l'exposició.
Per poc, per molt poc, no ens vam trobar.
El dissabte vaig estar tot el dia a Barcelona, i també el diumenge, i vam passejar amb uns amics per aquells carrerons.
Tinc tota la discografia dels Beatles (El País, fa tres o quatre anys la va tornar a treure...), i si la vols ja saps on trobar-la.
Petons de colors.
Miles
Roger,
no m'importaria repetir els Mersey Beatles, no... A veure si es dóna el cas.
Eladi
Sergi,
val molt la pena i aviat parlaré d'una altra igualment recomanable a Manresa.
Eladi
Miles, si t'agraden els Beatles et recomano molt veure els Mersey Beatles al Palau de la Música l'any que ve...perquè em sembla que fan una visita anual...
Una abraçada!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada