"Els somnis, somnis són" (un poema)

El dia abans d'anar al concert de Jarabe de Palo estava a casa escoltant discos antics d'aquest grup i quan sonava "Realidad o sueño" li vaig enviar un whatsapp al Pablo confirmant la cita de l'endemà i acabava parafrasejant un vers de la cançó:

- "¿Qué hay de malo en perseguir los sueños?"

I ell em va contestar:

- Los sueños...sueños son. Aunque a veces parecen tan reales que vale la pena dejarse llevar.

I em va semblar una conversa suggerent per fer-ne un poema.
Vaig escriure unes primeres notes i els dies següents vaig anar afegint i traient versos fins que ahir el vaig donar per acabat.
El tema s'hagués pogut enfocar en positiu però a mi em va agafar per un cantó més agredolç. Tot i així m'agrada prou com per mostrar-lo en públic, ara que feia tan que no n'escrivia cap.

ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN

Perseguidor de somnis,

la trista professió

que exerceixo amb constància

digna d’admiració.

Persegueixo els meus somnis

sense arribar-hi mai,

però mai no defalleixo

sentint-los tan a prop.

El somni es fa visible,

el veig a l’horitzó

i amb força m’hi encamino,

amb força i il·lusió.

El somni se m’escapa.

S’atura, es gira, em mira,

com si estés de part meva

i es deixés atrapar.

Però és un somni i no pot

deixar de ser-ho i sempre,

quan començo a acostar-m’hi,

es comença a allunyar.

Pessigolles, els somnis.

Pessics, la realitat.

I enmig la meva vida

buscant sense trobar.