A vegades penses que t'agradaria anar a un concert perquè penses que seria una bona experiència, però al final perquè t'encantes, perquè t'emmandreixes, perquè no et quadra l'agenda o perquè Murphie no descansa, les coses no surten bé i te'l perds. I llavors quan llegeixes les cròniques o sents parlar els que hi van anar, et penedeixes de no haver-hi anat.
Aquest cop no va ser així...
Quan vaig veure a la programació del Kursaal que venia Jarabe de Palo a presentar el seu darrer espectacle "50 palos" vaig pensar que no me'l podia perdre. Però van anar passant les setmanes i me n'havia oblidat... A finals de desembre, pensant què podia regalar-li al Pablo, vaig pensar que a ell també li agradaria i vaig entrar a la web per comprar les entrades... En quedaven poquíssimes, a l'amfiteatre i darrere de tot... I les vaig agafar de seguida abans que s'exhaurissin...
"50 palos" és un disc diferent de Jarabe de Palo en que recupera les seves grans cançons en versió acústica i amb arranjaments delicadíssims fets per a un petit conjunt instrumental de piano, violoncel, contrabaix, guitarra i percussions. És una delícia!
I el concert del 14 de gener va ser molt especial perquè la interpretació en directe d'aquestes precioses cançons, es va veure complementada per uns bonics jocs de llum, unes projeccions i la simpatia i el bon rotllo del Pau Donés que semblava trobar-se molt a gust a Manresa i va connectar perfectament amb la simpatia i estimació de tot el públic que s'estima aquest músic senzill i sincer, que, a part del seu talent musical, desperta admiració i solidaritat per la manera valenta com ha afrontat la seva greu malaltia.
Mireu com va presentar la cançó "Humo"...
Va explicar que a la seva vida amorosa les dones sempre l'han acabat deixant i després de cada fracàs ha escrit una cançó per intentar recuperar el que estava perdent, però mai no li ha sortit bé.
Llavors va dir que fa dos anys li va dedicar una cançó a un dels seus grans amors que sentia que estava a punt de perdre, la Vida, i que aquesta vegada li va sortir bé...
Va ser un concert preciós, intens, delicat... genial.
En sortir amb el Pablo ens vam felicitar d'haver tingut la sort d'haver-lo pogut viure i gaudir en directe...
Quina sort!
I acabo amb unes fotos i el vídeo de la preciosa versió del "Grita" que ens regala "50 palos" (que ja sé que ja el vaig posar una vegada, però... m'encanta!)
4 comentaris:
diuent que per viure cal deixar les coses de costat i sentir, buscar experiències, emocionar-se. Diumenge vaig viure mooooolt. No em molestava ni en picar de mans, estava abduit. Gracies Eladi i Anna per aquest regal de vida.
Eladi, doncs si hi ha oportunitat d'anar a veure un concert, aprofita-ho que no passa gaire sovint i si t'agrada aprofita-ho que les coses bones no sempre passen i s'han d'aprofitar al moment. Et parlo per experiència. Bona nit i petons de colors.
Pablo, va ser deliciós i una sort viure-ho plegats amb tu. Gràcies per ser-hi, amic!
Ma Dolors, intentarem no deixar-ne passar gaires d'oportunitats, perquè tens molta raó en el que dius.
Petons de colors!
Publica un comentari a l'entrada