El que queda després de l'atemptat de Barcelona

Va ser horrorós l'atemptat de la Rambla de Barcelona... esgarrifós... incomprensible...
I va provocar, a part d'aquesta incomprensió, moltes sensacions desagradables: tristesa, dolor, preocupació, por, inseguretat...
Però paradoxalment, enmig d'aquells dies tan intensos que vaig passar enganxat a la tele, als diaris i a les xarxes socials, em vaig emocionar moltes vegades davant d'actituds, sentiments, comportaments i reaccions positius que sobresortien d'aquella experiència tan negativa.

1.- SOLIDARITAT
M'encanta aquest "acudit" que vaig trobar pel facebook:

 

I aquesta va ser l'actitud, davant de l'atemptat: tothom es va sentir part d'un mateix col·lectiu i només importava acompanyar i col·laborar en tot allò que es pogués. Des d'una part més activa i professional com van fer les forces de seguretat i emergències mèdiques des d'un primer moment ...

 

Però també la "societat civil" es va mobilitzar des del primer moment i van ser molt significatives les cues per donar sang, els taxistes oferint-se a fer viatges gratuïtament o, sobretot, la reacció tan generosa i humanitària dels veïns de Barcelona que van deixar la comoditat de les seves cases per baixar a assistir les persones que van quedar atrapades en les retencions de les rondes, repartint-los aigua o aliments...

L'endemà mateix també va ser molt emotiva la reacció de solidaritat en forma de dibuixos que reflectien la condolència i el suport a Barcelona...

 

I impressionant la lliçó que van donar alguns establiments negant-se a vendre els diaris que aprofitaven la desgràcia per fer-ne sensacionalisme i morbo mostrant imatges de les víctimes, enfront dels mitjans de comunicació que tractaven la notícia des del respecte... Una mostra espontània i espectacular de maduresa i criteri...

També va ser molt emotiva la manera espontània com la gent va començar a tornar a les Rambles i va mostrar el seu condol i record per les víctimes en forma d'ofrenes diverses (flors, espelmes, peluixos, escrits...) que es van anar acumulant en forma d'altars improvisats totalment impressionants...

 

I l'agraïment i reconeixement sincer cap a les persones que havien ajudat amb generositat i professionalitat, posant en perill la seva pròpia vida . Agraïment i reconeixement que es mostrava en forma d'espontanis aplaudiments i somriures agraïts davant dels taxistes i els membres de la Guàrdia Urbana, serveis d'Emergències Mèdiques o Mossos d'Esquadra...

2.- TOLERÀNCIA I VALENTIA
Sé que "tolerància" no és la paraula més adient, però amb ella vull referir-me a la manera tan madura i justa com la població de Barcelona i Catalunya en general, va voler deixar clar que no s'havia de criminalitzar els musulmans i que calia evitar reaccions d'odi i d'"ull per ull".
Ja l'endemà mateix es va improvisar una manifestació d'on va sortir el lema "No tinc por!" i es va tornar a ocupar la Rambla, lluitant per recuperar la normalitat el més aviat possible.
També aquell mateix dia uns quants feixistes i racistes que pretenien manifestar-se contra els musulmans van ser expulsats per una multitud de persones en desacord amb aquests plantejaments.
I paral·lelament s'acumulaven els missatges que, en direcció contrària, defensaven que els culpables no eren ni la religió, ni la raça, ni cap d'aquestes diferències i que defensaven la diversitat, la pluralitat i el respecte a la convivència.
Especialment brillant el dibuix del Joan Turu que transforma la paraula "ODI" en "AMOR".

Dibuix de El Perich

Dibuix de Joan Turu

Dibuix de Jack Koch

Els dos punts culminants d'aquesta actitud són l'abraçada entre els pares del nen mort de Rubí i l'imam de la mesquita d'aquesta localitat i el discurs fet per la Hafida Oukabir, germana d'uns dels terroristes de la Rambla, abogant per la pau i la convivència.
Tolerància i valentia elevades a la màxima potència. I una serenor i una clarividència extraordinàries per sobreposar-se al dolor i no buscar culpables allà on no hi són.

3.- COMUNIÓ, ADMIRACIÓ I AGRAÏMENT
Això és el que va sorgir entre la ciutadania i la nostra policia: el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona.
De la nit al dia, un desconegut com el Major Trapero, va esdevenir un model de professionalitat i rigor, fent de cara visible d'una gestió força exemplar en la resolució d'una crisi molt exigent.
La serenor i la seriositat a l'hora d'anar comunicant puntualment les informacions, un cop estaven contrastades, i l'eficàcia desarticulant la cèl·lula jihadista en pocs dies van ser lloades a nivell internacional.
Va ser tanta la comunió entre la gent i els Mossos que una frase del Major Trapero a un periodista que es queixava perquè no es respongués en castellà una pregunta de la roda de premsa va fer fortuna en forma de samarretes: "Bueno, pos molt bé, pos adiós".
I el dia de la manifestació del 26 d'agost, les furgonetes dels Mossos i de la guàrdia Urbana van quedar farcides de flors d'agraïment que els col·locaven els manifestants, a part dels nombrosos i repetits aplaudiments i salutacions agraïdes que van rebre.

4.- DESEMMASCARAMENT DE LA MANIPULACIÓ INFORMATIVA
Els dies posteriors als atemptats s'han viscut repetits exemples d'una lamentable manipulació informativa: declaracions tergiversades, fotografies manipulades, notícies falses... Això és molt perillós i repugnant, però...
Però, per fortuna, l'època de les xarxes socials i la immediatesa de les informacions ens ha permès desemmascarar ràpidament aquestes manipulacions, que, anys enrere, haguessin intoxicat la percepció de la realitat de la totalitat de la població.
Així doncs veig com a positiu la possibilitat que tenim de contrastar notícies i de rebre diferents punts de vista que ens poden protegir dels que intenten enganyar-nos.
Acabo aquesta extensa notícia amb 3 imatges que em diverteixen i em mouen a la reflexió:

 

Constatació irònica que, la diversitat lingüística no ha de ser mai un problema a no ser que ens esforcem perquè ho sigui. Cap periodista espanyol gosaria fer un problema lingüístic de cap gran notícia com la de la imatge. I, en canvi, es va voler fer un problema de l'ús del català a Catalunya en les rodes de premsa dels Mossos o en les manifestacions de rebuig al terrorisme...

Constatació de la manipulació gràfica dels mitjans de comunicació espanyols que van voler amagar la presència d'estelades. Davant d'un fet s'hi pot estar a favor o en contra però el que trobo indignant és que els mitjans de comunicació vulguin manipular-lo i enganyar els seus lectors. Indignant i molt perillós perquè correm el risc de creure'ns com a realitat una cosa que no ho és.

I acabo amb la guerra de banderes (un dia en parlaré més a fons). Si aquesta bandera ha acabat a la paperera és perquè el que li ha llençat no n'era el propietari. Jo no llençaré a la paperera una bandera que jo porti perquè em representa d'alguna manera (sigui la de Calders, la de l'ICL Manresa o l'estelada) ni crec que ningú no ho faci perquè les banderes tenen un simbolisme que les fa preuades.
Així doncs qui va llençar aquesta bandera ho va fer perquè algú li havia volgut encolomar i ell realment no la volia. De fet hi ha vídeos on es veuen persones oferint banderes espanyoles als manifestants (amb molt poc èxit, tot sigui dit).
Cadascú ha de poder portar la bandera que vulgui i conviure amb les altres (però d'això ja en parlarem un altre dia). La diversitat (de llengües, de banderes, de religions...) no ha de ser un problema, sempre i quan no pretenguem imposar les nostres als altres.

En fi, que el missatge que volia ressaltar amb aquesta notícia és que d'un atemptat horrorós com el de la Rambla de Barcelona n'he vist néixer moltes coses positives, que són les que hem de potenciar per ser una millor societat de millors persones.