Ara sí que sí!

Fa anys que dura això del procés... (AL FINAL DE L’ARTICLE EN FAIG UN RESUM CRONOLÒGIC).
I el proper dia 1 d’octubre està convocat el referèndum d’independència de Catalunya. I si surt el “sí” hi ha una llei de transitorietat jurídica que permetrà proclamar la República Catalana i engegar el procés constituent del nou país.
Però des del govern d’Espanya diuen que no se celebrarà i han activat tots els mecanismes per perseguir-lo per la via policial, judicial i penal. Han fet suspendre les lleis pel Tribunal Constitucional, han posat querelles contra els membres del Govern i la mesa del Parlament, volen intervenir i requisar qualsevol objecte que hi estigui relacionat (urnes, sobres, manuals...), clausurar les webs, prohibir-ne la publicitat, han amenaçat els alcaldes i els voluntaris perquè no hi col·laborin... Fins i tot la Guàrdia Civil ha estat 48 hores vigilant i inspeccionant una impremta de Constantí i han entrat al setmanari “El Vallenc” de Valls. I davant d’aquest desplegament d’amenaces, pressions i prohibicions que busquen despertar la por dels independentistes...

...el Govern català deixa clar que tirarà endavant el referèndum i arribarà fins el final, més de 670 ajuntaments confirmen el suport al referèndum, més de 30.000 persones s’ofereixen com a voluntàries (jo també), més de 100.000 persones signen el manifest joconvoco.cat (jo també), més de 400.000 persones s’apunten a la Diada (jo també), hi ha preparatius per preparar una caixa de solidaritat per recollir fons per pagar les multes dels condemnats i la gent estem disposats a, com diu el nou vídeo de la CUP, posar-nos a “ballar el mambo”.

No tenim por!

La gent s’aplega a l’exterior de la impremta de Constantí i de les oficines de “El Vallenc” i ofereix paperetes als guàrdies civils, els canten “On estan les paperetes...?”, els planten una urna als morros i es posen a votar, els canten “Passi-ho bé, passi-ho bé...”, surten impressors que es posen a imprimir butlletes i desafien les prohibicions...
I tot això amb un somriure, si no una rialla oberta, amb una alegria que està a l’extrem oposat de la por que ens volen provocar, l’alegria de veure la independència a tocar.

Fa anys que perseguim la independència i que aquest procés creix sense parar, però sempre s’acabava imposant una incredulitat, una por, una desconfiança davant del sentiment generalitzat que a l’hora de la veritat l’estat espanyol entraria amb tota la seva força i ens impediria fer el pas... i aquesta nostra inseguretat i por era la seva única arma. Però ara no tenim por!
Cada cop ens sentim més maltractats i menyspreats pel Govern Espanyol, cada cop tenim més suports internacionals, cada cop hi ha més veus que defensen la legitimitat del nostre procés, cada cop hi ha més gent dins d’Espanya que ens mostra la seva comprensió i defensa el nostre dret a decidir, cada cop hi ha més dissidents entre les forces que s’hi oposen... i els que ja estem convençuts, ha arribat el moment que hem vist que no hi havia res que ens pogués impedir fer el pas: només la nostra pròpia por. I ja l’hem perdut!
Perquè si ens diuen que no podem votar, però anem TOTS a votar... què ens faran? Ens posaran a tots a la presó? Faran el ridícul davant la comunitat internacional?

I finalment ens hem adonat que ara està a les nostres mans. Els nostres polítics han estat valents i han arribat fins al final, arriscant patrimonis personals, inhabilitacions i represàlies vàries. Ara ens toca a nosaltres!
Si nosaltres no defallim i responem a cada amenaça i provocació com ho hem fet en aquests primers casos de la impremta de Constantí i el setmanari de Valls, amb seguretat, amb valentia i amb alegria, què podran fer? Com aturaran tot un poble convençut i sense por?
No podran fer res!

O sigui que ens queden unes setmanes de mantenir-nos ferms i serens, no caure en provocacions i respondre massivament a cada nova amenaça fent-nos presents al costat dels nostres polítics amb rialles i càntics per demostrar-los que l’anhel d’independència no és una astracanada de 4 polítics eixelebrats i radicals, sinó que és la il·lusió de tot un poble.
I ho farem!

Omplirem Barcelona per la Diada!
Estarem al carrer al costat dels nostres polítics davant de cada amenaça!
Votarem l’u d’octubre!
I, si som prou (i aquest és l’únic dubte), guanyarem el referèndum i serem un país independent!
I l’endemà començaran a sorgir els reconeixements internacionals i ens sorprendrem que ens semblés que era tan difícil una cosa que haurà estat tan fàcil.
Ara sí que sí!
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
  RESUM CRONOLÒGIC Podríem dir que tot això va començar el setembre del 2009 amb la consulta popular sobre la independència a Arenys de Munt, un fet puntual que es va començar a escampar com una taca d’oli i va tenir múltiples rèpliques arreu de Catalunya (a Calders el 13 de desembre del mateix 2009).
El juny del 2010 el Tribunal Constitucional va dictar una sentència en contra de l’Estatut i va provocar la primera gran manifestació popular (juliol 2010) sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
El març del 2012 es va constituir l’ANC i va donar un gran impuls al moviment independentista que es va veure reflectit en la gran manifestació de la Diada de 2012 sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.
El moviment va anar creixent, guanyant adeptes i donant mostres d’aquest creixement i aquesta perseverança en les manifestacions de les diades de 2013 (la “Via Catalana” de cap a cap de Catalunya) i 2014 (la “V” pels carrers de Barcelona).
El 9N (9 novembre 2014) es va celebrar una nova consulta sobre la independència de Catalunya, desafiant la prohibició de l’estat espanyol i amb una gran participació (més de 2 milions de persones i un 80% de suport a l’opció del “Sí”).
El 27 de setembre de 2015 es van celebrar unes noves eleccions que van donar per primer cop una majoria independentista al Parlament de Catalunya (62 escons de Junts pel Sí i 10 de la CUP) que va acabar atorgant la presidència del Parlament al Sr. Carles Puigdemont.
Malgrat diversos entrebancs i picabaralles entre els socis de govern, hem arribat al moment actual, amb l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei de Convocatòria del referèndum sobre la independència de Catalunya per a l’1 d’octubre de 2017 i de la Llei de Transitorietat Jurídica.