I m'he adonat que la darrera notícia ja parlava d'això i he recordat un poema preciós de la Joana Raspall, que és un dels poemes més macos, senzills i potents que conec: "Podries". Un poema que he treballat amb els alumnes i que ja va sortir una vegada aquí al bloc, però que crec que mereix tornar a sortir-hi. Sobretot, tenint en compte que ho faig en una versió audiovisual preciosa que combina la potència i la bellesa del poema original de la Joana Raspall, amb la veu de l'actriu Sílvia Bel i els dibuixos de la il·lustradora Marta Bellvehí.
El conjunt és preciós. Un projecte impulsat per la UOC i Catorze, dins del projecte POESIA DIBUIXADA.
Gaudiu-lo i escampeu-lo, que tothom conegui aquest poema preciós i la crua i trista realitat que anem perpetuant.
Fins que un dia puguem dir que ja ho hem superat, que hem après a ser solidaris i respectuosos amb els que passen unes tremendes dificultats i que els acollim amb els braços ben oberts i una mirada franca i d'igual a igual perquè entenem que no vénen a prendre'ns res ni a molestar, sinó que vénen perquè no tenen una altra sortida i ens necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada