Censura vs llibertat d'expressió

Em sembla brillant la portada que va fer el dissabte, 1 d'abril de 2017, el diari ARA en una edició especial dedicada al món del còmic (coincidint amb el Saló Internacional de Còmic de Barcelona), dedicant un grapat de pàgines al tema de la llibertat d'expressió i contra la censura, fent servir el llenguatge del còmic per explicar algunes informacions.
La portada és del dibuixant Max. I em va agradar molt perquè retrata l'absurd de judicialitzar la llibertat d'expressió fins al punt que es puguin detenir uns titelles.

Mesos enrere va passar una cosa semblant, quan al febrer de 2016 es van detenir uns titellaires de la companyia Títeres desde Abajo a Madrid, acusant-los dels delictes d'enaltiment del terrorisme i d'atacar drets i llibertats públiques.
Més recentment, el raper mallorquí Valtònyc ha estat condemnat a a 3anys i 6 mesos de presó per delictes de calumnies i injúries greus contra la Corona i d'enaltiment del terrorisme i humiliació a les víctimes de les seves cançons per unes cançons penjades al Youtube.
I encara més recentment, el cas de Cassandra Vera. L'estudiant de Murcia de 21 anys, acusada d'enaltiment del terrorisme per publicar 13 tuits sobre l'atemptat de Carrero Blanco, ha estat sentenciada a un any de presó pel delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme i penes d'inhabilitació que li impediran presentar-se com a candidata en un procés electoral, optar a beques d'estudis o accedir a càrrecs públics.
I encara abans els jutjats van segrestar una edició de la revista El Jueves per una portada ofensiva a la Corona...

No entenc aquests "atemptats" contra la llibertat d'expressió i per a mi són molt desencertats. No els puc comparar als atemptats sanguinaris com els del jihadistes a la redacció de Charlie Hebdo, però per a mi hi tenen algun punt de contacte: voler impedir que s'expressin els que pensen diferent de mi i, si ho fan, castigar-los tan fort com pugui.
Crec que en ple segle XXI s'ha de permetre la llibertat d'expressió i, tot i que en ocasions comparteixi la condemna pel mal gust d'alguns acudits o cançons o representacions teatrals o cremes de banderes, penso que aquests gestos simbòlics no s'haurien de prohibir i mai no haurien de comportar penes de presó o inhabilitacions.
De fet tinc dubtes sobre si calia haver prohibit al repugnant autobús de Hazte Oir circular pels carrers perquè penso que l'exercici de la llibertat d'expressió és tan sagrat que fins i tot he de lluitar per permetre que aquell que pensa a l'altre extrem del que penso jo ha de tenir dret a poder expressar la seva opinió.

Per això m'ha agradat tant aquesta portada i volia compartir-la aquí amb qui llegeixi aquestes línies.