Objectiu competitiu

El Roc té 11 anys i fa tres temporades que juga a futbol al Club Futbol Artés (aquesta serà la quarta i ja és aleví de 2n any).
Enguany ha canviat part de la directiva, el coordinador esportiu, l’entrenador i la meitat del seu equip.
Avui hem fet la reunió inicial i el coordinador ens ha explicat el plantejament de la temporada.
I el primer que ens ha dit és que l’objectiu “competitiu” de l’equip era pujar de categoria. Després ha parlat d’objectius “formatius”, però ha quedat clar què era prioritari.
També ens ha dit que dos dels jugadors de l’equip on juga el Roc els canviarà d’equip (hi ha 3 equips d’alevins i a alguns els falten jugadors) i demà ho plantejarà a les famílies i als jugadors afectats: una setmana abans de començar la lliga.
També ens ha dit que ens ha canviat del grup on estàvem inscrits inicialment perquè considera que en el que ens ha posat ara, tenim més possibilitats.
I la directiva ens ha dit que totes les decisions esportives són únicament del coordinador esportiu. Perquè per això l’han contractat i li han donat “carta blanca” perquè, a nivell esportiu, faci i desfaci com li sembli.
I ell ens ha dit que ja sap que la “filosofia” del club fins ara no era aquesta però que ens intentarà canviar...
I fa 2 caps de setmana que programa dos partits: un el dissabte i un el diumenge... perquè creu que cal aprofitar aquests últims dies abans de començar la lliga per acabar d’acoblar l’equip...

1. No pretenc donar sentit literal a tot el que he escrit anteriorment, però la idea si que era la que he exposat.
2. Considero que aquest nou coordinador és una persona treballadora, educada i il.lusionada. No hi tinc res en contra.

Però... 

El Roc juga a futbol perquè li agrada, s’ho passa bé, n’aprèn cada cop més, es relaciona amb altres nens amb els quals mica a mica (amb uns més que amb d’altres) va fent relació i amistat i aprèn valors positius com el treball en equip, la solidaritat, l’esforç, el sacrifici, etc. (tot i que també aprèn paraulotes i actituds poc edificants, tot s’ha de dir).
En els anys que fa que juga a l’Artés, ha passat temporades nefastes en que pràcticament no ha guanyat cap partit, però no ha perdut mai la il.lusió per jugar a futbol, entrenar i conviure amb els seus companys...

Però ara l’objectiu “competitiu” és pujar de categoria.

I per això estan intentant fer un equip competitiu, captant jugadors d’altres equips que han retornat a l’Artés i enviant els jugadors menys bons als altres equips del club.  I per això, dos nens que fins ara s’ho han passat bé amb els seus amics, demà rebran la notícia que han d’anar a jugar amb un altre equip...
I per això ens hipoteca els caps de setmana familiars amb partits dissabte i diumenge per assolir l’excel.lència, com si els nostres fills fossin jugadors professionals...

Jo ja li vaig dir, amb educació i sense voler ofendre ningú que “...hi ha vida més enllà del futbol...”.
El Roc i els seus companys d’equip estan amoïnats perquè els ha arribat el rumor que dos jugadors hauran de deixar l’equip i ningú no vol ser cap d’aquests dos jugadors.
I no vol jugar amb la pressió de ser el millor equip i ser els primers... i a mi tampoc no m’agrada aquest plantejament i així ho he dit a la reunió. Perquè penso que es pot caure en l’error de no valorar tot el progrés que pugui fer l’equip si no s’arriba a l’objectiu tan elevat que s’ha plantejat.

• Què passarà si l’equip juga molt bé, però no passa del sisè lloc perquè hi ha 5 equips millors?
• Ens recordarem de felicitar els nanos o farem magarrufes perquè volíem ser primers i no podem ser-ho?

El Roc té 11 anys i li agrada jugar a futbol.
No vol ser campió de res, ni aspira a cap grandesa perquè és conscient de les seves limitacions i de l’enorme dificultat de poder guanyar-se la vida amb el futbol.
El Roc ha millorat moltíssim i juga cada cop millor.
I està content perquè s’adona del seu progrés.
I a mi em fa por que es perdi el nord de vista i acabem exigint més del que hem d’exigir a nens d’onze anys.

I repeteixo que aquest nou coordinador m’ha semblat un noi entregat, educat, il.lusionat i molt treballador que es planteja la seva tasca d’una manera molt professional i pren les decisions que li semblen més encertades per acomplir els seus objectius.
Res a dir.

El que no sé és per què el club ha decidit contractar una persona amb aquest plantejament i donar-li carta blanca perquè intenti aconseguir-ho, sense parar atenció a una sèrie de valors que fins ara eren inherents a l’entitat: el valor de mantenir un bloc de jugadors d’un equip al llarg dels anys, malgrat la diversitat de nivells dels seus integrants; el valor d’aprendre i gaudir de l’esport sense obsessionar-se pels resultats...
Sembla com si de cop i volta ens avergonyíssim del que fèiem fins ara i ens sembli poca cosa i necessitem ser més professionals i millors...

En fi, són les primeres impressions, ja veurem com anirà tot.
A final de temporada serà el moment de valorar aquests canvis amb objectivitat, però... jo no ho hagués enfocat així... Hagués preferit posar una altra foto per il.lustrar la notícia...