i us vaig anunciar que estava llegint el seu llibre "La nueva educación" i que faria una notícia més extensa.
Doncs aquesta és la notícia d'avui, un recull de frases extretes (i traduïdes) del seu llibre, frases que mouen a la reflexió i, espero, també a l'acció.
Us recomano molt la lectura d'aquest llibre i us deixo fer boca amb aquest aperitiu:
- Quan s’escrigui una nova llei d’educació, seria interessant que en aquella taula (…) hi fossin asseguts els educadors que treballen cada dia amb nens i adolescents...
- A les escoles ens capfiquem a ensenyar-los en comptes de convidar-los a aprendre. Estimular la seva curiositat diàriament hauria de ser obligatori per a tots aquells que vulguin ser mestres...
- El fet d’aprendre no hauria d’estar encaixonat (Matemàtiques, Llengua, Anglès...), la curiositat no entén de límits...
- Si volem ensenyar, els primers que hem d’estar aprenent constantment hem de ser els mestres...
- ...mestres creatius, destil·laven frescor, imaginació, proximitat i passió per la seva professió...
- Jo no faig res d’extraordinari: només em diverteixo a classe...
- El mestre ha de ser innovador, ha d’estar compromès amb el seu entorn i inspirar els alumnes i la comunitat (bases del premi Global Teacher Prize)...
- Coses senzilles, bàsiques, però que a vegades se’ns obliden: el respecte, l’empatia, la sensibilitat i escoltar i parar atenció als nens...
- Els mestres som uns privilegiats perquè cada dia tenim l’oportunitat de capbussar-nos en una piscina infinita d’imaginació, d’il.lusió i d’inspiració de la qual tots i cadascun de nosaltres ens nodrim...
- Si pogués fer una pizza gegantina sobre educació, la base, la massa, seria el respecte, i a sobre hi anirien tota la resta de coses...
- Respecte, però també esforç. Res no es regala, res no s’aconsegueix sense esforç...
- No només es tracta d’una qüestió de vocació (...). La paraula clau és “actitud” (...) No puc ser un mestre sense passió (...): una actitud positiva, actitud d’esforç, d’il.lusió pel que faig...
- Un mestre ha de...
...estimular el respecte al medi i als éssers que el comparteixen amb nosaltres.
...tenir autoconeixement. No pots ensenyar a un nen si no et coneixes a tu mateix.
...estimular cada dia la creativitat i la curiositat, així que ha de ser curiós i creatiu.
...aprendre a gestionar les seves emocions i així podrà guiar els alumnes perquè sàpiguen gestionar les seves.
...encomanar actitud. Serà exemple per a centenars de nens.
...treballar conjuntament amb nens, pares i mares i administracions locals.
...ser un individu tecnològic. A aquestes alçades ningú no n’hauria de dubtar.
...tenir la ment oberta i estar preparat per a trobar coses meravelloses al seu voltant.
- Davant l’encarcarament de les programacions, hem d’aturar-nos a conèixer els nens que passaran amb nosaltres tant de temps. Per a mi resulta inadmissible començar a ensenyar algú que ni tan sols conec...
- Sovint pensem que hem de fer tot el possible per canviar els nens, quan en realitat el que hem de fer és canviar la nostra perspectiva dels nens...
- És un món estrany quan un ésser, un nen o una nena, que està format per imaginació, il.lusió, creativitat, curiositat... ha de deixar tot això a la porta de l’aula per entrar i comportar-se com un pseudoadult que va rebre dades que després s’haurà de limitar a reproduir...
- Sóc mestre, però no ho sé tot. Vosaltres podeu ensenyar-me a mi...
- Hi ha un canal que uneix l’adult que som amb el nen que vam ser. Tots hem estat nens o nenes però sovint se’ns oblida (...). Hem de mantenir el canal lliure...
- No puc consentir que els meus nens no sàpiguen parlar en públic (...) perquè parlar en públic no només serveix per donar conferències (...), serveix per poder expressar les emocions, compartir els pensaments, defensar els arguments...
- La implicació és una de les claus més senzilles per afavorir la motivació (...). D’una banda em refereixo a implicar els nens per tal que se sentin part del seu aprenentatge (...), però també hem de convidar-los a implicar-se amb la societat (...). Les portes de les escoles han d’estar obertes; no només perquè hi entrin els nens, sinó perquè les seves idees surtin i transformin el món. Hem de convidar-los a que analitzin el que passa fora, que exercitin un punt de vista crític, que interactuïn amb la societat i que reflexionin sobre el que ells mateixos poden millorar...
- Fes que l’escola siguin un lloc on als nens els vingui de gust anar...
- Podem educar-los en grup, crear relacions, ensenyar-los a gestionar-les...
- No oblidem que els nens segueixen sent nens a l’escola, i que el joc es la forma més eficaç d’aprenentatge...
- Si alguna vegada heu de donar classes en una escola “d’alta complexitat” teniu dues opcions: una, agafar una depressió; o dos, veure i analitzar el que la gent anomena “problemes” i mirar-los com a “reptes” i buscar què us pot ensenyar a vosaltres i què en podeu treure de positiu d’allà...
- Les escoles rurals, i sobretot les petites escoles unitàries, tenen alguna cosa molt especial (...): com treballen i fixant-se més en els seus mètodes que a ensenyar matèria (...) són un equip perfecte que entre ells col.laboren d’una manera que no podia imaginar...
- La cooperació és un dels pilars de la veritable educació...
- Sovint n’hi haurà prou amb una frase d’un company, de l’equip directiu o d’algun pare que no estigui convençut per tal que molts projectes meravellosos morin. Per això cal ser perseverant, tenir la seguretat que el que fem beneficia els nens, malgrat hi hagin dubtes al començament...
- Cal estimular els nens a llegir, no obligar-los a llegir. No podem convertir un plaer en una obligació...
- Mai no m’ha agradat dir que les coses són com jo les veig. La meva intenció és que es transformin en éssers crítics amb el que veuen al seu voltant i tinguin la decisió d’actuar si alguna cosa no està bé. Per això sempre els convido a investigar i tractar els temes amb els pares i després fem un debat amb les opinions de tothom...
- Els nens no són els adults del futur, són habitants del present i, com a tals, cal donar-los l’opció d’opinar i d’actuar...
- Els deures em semblen un càstig immens per a la infantesa. el temps passa molt de pressa. Els pares heu de gaudir dels vostres fills i els nens i les nenes han de gaudir d ela seva infantesa...
- La meva missió com a mestre és oferir als nens eines perquè siguin nens i adults feliços en el futur. Dins d’aquest pack d’eines hi entra el coneixement, per descomptat, però no oblido mai que la vida és més que això...
- Escoltar és la clau que ens dóna l’accés als nostres alumnes. Hem de tenir clar que la nostra missió no sempre serà la d’ensenyar, potser la nostra tasca serà escoltar: escoltar per a conèixer amb qui estem tractant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada