Divendres 5 de febrer al matí em van operar de la ruptura del lligament col·lateral cubital (LCC per als amics) del dit polze de la mà esquerra.
Em van fer un anclatge transossi amb arpó (un implant per reconstruir el meu lligament trencat) i diuen que l'operació va anar molt bé.
Ara estaré uns dies de baixa i vull començar-los donant les gràcies a totes les persones que han mantingut i fet créixer el meu somriure aquests darrers dies:
- a una infermera que es deia Laura, que em va treure el guix i em va consolar i animar quan va veure la meva reacció en dir-me que m'havien d'operar. Mai no sabrà com em va ajudar la seva sensibilitat i empatia en aquell primer instant de desànim.
- a la Núria Sellarès que em va acollir, assessorar i acompanyar quan em programaven el preoperatori. Tenir algú conegut que m'animés, em fes costat i em fes una abraçada en aquells primers moments inesperats em va permetre apedaçar la moral.
- a tots els companys de feina que m'han animat i m'han transmès la seva simpatia, solidaritat i bons desitjos.
- a tots els alumnes que m'han transmès preocupació per la meva operació i consegüent baixa laboral. Perquè m'han comunicat amb paraules, mirades, gestos, petons i abraçades que m'estimen i que em trobaran a faltar.
- a les famílies dels alumnes que també m'han regalat paraules i gestos d'ànim.
- a la meva família (pares, germans, sogres, cunyats...) que s'han ofert per tot, s'han preocupat, m'han animat i sé que els tinc a un cop de whats i que puc comptar-hi en qualsevol moment.
- als amics que s'han interessat i m'han recordat que segueixen sent allà i que compti amb ells pel que faci falta
- a la Teresa i l'Àngels que em van atendre amb simpatia, sensibilitat i professionalitat a la UCSI (Unitat de Cirurgia Sense Ingrés) i m'hi van fer sentir totalment còmode i segur.
- a tot el personal de l'àrea quirúrgica, especialment a la Montse i la Carme, que van ser les primeres a acollir-me al quiròfan, m'hi van donar la benvinguda, es van interessar per mi i em van donar conversa tranquil.la i agradable en els moments d'espera. També a l'anestesiòloga, Montse. Entre les tres em vaig sentir tractat com una persona i no com un número més de pacient que passava per allà.
- i, evidentment... (no me n'he pas oblidat, sinó que he guardat el més important pel final) a l'Anna, a la "meva" Anna, si és que hi ha Annes d'algú. Per tot. Per sempre. Per rentar més plats que mai, per fer-me de xofer durant dies i dies, per anar com un ventilador amunt i avall cobrint tot el que segueix fent ella i el que ara no puc fer jo, per arribar a tot arreu amb un somriure, una moixaina i sense cap retret, per demanar-me sempre com estic i esperar-se a escoltar la resposta, per tantes coses intangibles que fan que tot segueixi funcionant i que jo segueixi somrient. Segueixo considerant-me un afortunat i ho saps. En la salut i en l'enfermetat... ;-)
Moltes gràcies a tots!!
16 comentaris:
Ohhhhhhh que macoooo!!!!!😍😍😍😍😍 moltes de rés!!!! Bona recuperació!
Eladi, en la salut i en la malatía... segueixes sent un crack i una persona excepcional. Que vagi molt i molt bé la recuperació, i molts ànims també a la família per aquest esforç extra que han de fer, segur que amb il·lusió i ganes de que et recuperis aviat!
Una forta abraçada i molts P. d C.!!
Gràcies, Mònica. De debò que tot ajuda i s'agraeix molt.
Gràcies, Roger... que exagerat que ets... "persona excepcional"... ja, ja, ja... digues-li a l'Anna... que està a punt d'embolicar-me per regalar...de tan excepcional que sóc... ja,, ja, ja
m'alegra que tot es comenci a encarrilar..i de l'Anna...aix la teva Anna si és que n'hi ha d'algú..no esperava menys en absolut.Visca l'amor a les verdes i a les madures.
Judit, doncs sí, l'operació diuen que ha anat bé i de moment no em fa gaire mal (i no crec que això vagi a pitjor...) o sigui que.. endavant les atxes, que passin els dies i pugui recuperar el més aviat possible la normalitat. Moltes gràcies per tot el que has fet en aquests dies per mi!
Petons de colors!
Eladi
Carai Eladi!! No estava al corrent. Anims i endavant amb força.
Ja ho veus, Pilar... conseqüències "nefastes" de patxangues de futbol entre pares i fills... 3 setmanes de guix... ara una operació i, quan em treguin els punts... segurament més setmanes de guix i, potser... recuperació... visca les punyeteres "patxangues" de futbol... Grrrr!!!
Gràcies pels ànims!
Eladi
Salut Mestre!
...des de Brasil em seguit la teva cirugia a través dels germans corresponsals...(grácies Judit!)i a través de l´skipe amb els pares.Estem contents de que tot hagi anat bé i esperem una ràpida i total recuperació.
Txetxu
Saber donar les gràcies, avui en dia, ja no ho fa qualsevol.
Ja t'ho vaig dir ahir en sortir de l'escola, compte amb els partits de casats contra solters, que ja no estem per fer gaires 'cabrioles' :-)
Recuperat aviat que de ben segur et trobaran a faltar al 100% i els plats també.
Home!!, jo si necessites quelcom, puc fer de taxista també si ho necessites, pots comptar-hi que sóc freelance!! ;-)
A recuperar-se!
I als lectors dels blogs que et donaven suport virtual incondicional, què? No dic que jo ho sigui, però algún segur que ho ha fet
Gràcies, Txetxu,
espero que tut també tinguis encarrilats els teus problemes de salut.
Petons de colors!
Eladi
Gràcies, Toni,
m'agrada agrair l'amabilitat i la professionalitat, quan la trobo.
Anem millorant!
Eladi
pons007, la majoria dels lectors del bloc devien estar inclosos en alguna de les altres categories (família, amics, companys de feina...), però si algú es va sentir exclòs... agraeixo també el suport incondicional dels lectors del bloc... i tant! només faltaria!
Eladi
Hola!!!
Soy la enfermera Laura jejeje :) No sabes que ilusión me ha hecho esto, muchas gracias a ti, a mi no me las tienes que dar. Yo estoy haciendo lo que me gusta y es por estos detalles por los que este trabajo es tan gratificante, a pesar de que no todo el mundo lo agradece...
Espero que todo te vaya muy bien y que, aunque suene mal, no nos veamos mucho por el hospital jejeje.
Mil gracias!!!
Laura
Laura!!!
Més il.lusió m'ha fet a mi trobar el teu comentari!
Quan vaig escriure la notícia vaig posar "...que mai no sabrà com em va ajudar..." i avui quan havia de venir a treure'm el guix he pensat "I per què no ho ha de saber?" i esperava tornar-te a trobar per poder-t'ho fer saber. Dins de la "desgràcia" de la meva lesió, m'ha fet molta il.lusió conèixer gent tan professional i humana alhora. De veritat que va ser una sort tenir-te al costat quan em van donar la mala notícia que m'havien d'operar i em vaig sentir molt ben cuidat per tu.
Gràcies un cop més i no perdis la vocació, el tacte ni el somriure.
Petons de colors!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada