Una eina cada cop menys utilitzada perquè el correu postal s'ha reduït a alguna factura (cada cop menys), propaganda i alguna felicitació nadalenca (cada cop menys).
El correu electrònic i internet han deixat en desús aquesta eina, però la nostra bústia segueix sent molt especial. No la vam comprar a cap botiga: és totalment artesanal.
I és molt especial perquè l'artesà que ens la va fer era un molt bon amic que, dos anys després ens va deixar. Sí, la nostra bústia ens la va fer el Josep, el Josep Vacas, el Nàufrag.
Ell treballava a Casals Cardona industrial on projectaven i construïen dipòsits i recipients varis de plàstic. Quan ens fèiem la casa, no recordo si va ser un oferiment seu o una petició meva, però el cas és que es va posar a treballar en la nostra bústia. Va mirar l'espai que tenia, va prendre mides, va fer el disseny i a estones mortes o fent hores extra a la seva feina ens la va anar construint. Tenia l'obertura perquè hi poguessin entrar les cartes, una mena de "teuladeta" per evitar que es mullessin els dies de pluja, una porta corredera transparent per veure si teníem correu i poder-lo retirar i, el que a hores d'ara és el més valuós: la va signar.
Per això és tan valuosa la nostra bústia i encara que arribi un dia en que ja ningú no enviï cap carta, segurament la mantindrem tota la vida.
Il.lustro la notícia amb unes fotos:
5 comentaris:
La meva bústia es una còpia de les 15 bústies dels meus veïns. Es un tros de metall sense ànima que des de que vaig convertir els meus rebuts en electrònics ja no menja cartes.
Aquesta bústia és molt especial, és única, com ho eres tu...
Petons de colors allà on estiguis..no t´oblidem...et tenim present...
pons007,
les bústies són espècies en perill d'extinció... a no ser que tinguin un significat especial com la nostra...
Anna,
un record més dels molts records que tenim del Josep. Una sort haver-lo conegut i poder-lo recordar!
Petons de colors!
Eladi
Doncs si, molts Petons de Colors allà on estiguis Josep!
Publica un comentari a l'entrada