No crec pas que en tinguem l'exclusiva, però sí que crec que és una característica que defineix els catalans.
Fa molt temps que vaig pensar aquest tema per fer una notícia a partir de 3 fets:
- Jocs Olímpics Barcelona'92
- La Marató de TV3
- Els actes organitzats per l'ANC i, concretament, la consulta del 9N
I potser el més sorprenent és l'alegria i la satisfacció amb què exercim el voluntariat.
A Barcelona'92 els voluntaris es multiplicaven i arribaven a tot arreu amb un somriure d'orella a orella, orgullosos del paper que estaven duent a terme, conscients de la importància del seu petit paper dins de l'èxit global.
Cada any, a la Marató de TV3, aboquem diners de la nostra butxaca sense tenir-ne cap obligació i l'endemà ens sentim orgullosos d'haver assolit una xifra astronòmica que servirà per avançar en la investigació mèdica. Ens sentim partícips dels progressos científics en comptes de queixar-nos que les administracions estiguin retallant-hi els recursos econòmics.
I, què dir del 9N? D'aquella emoció i aquell agraïment que es respirava entre tots els que vam participar d'aquella gloriosa jornada. El mateix sentiment que ja vam viure quan vam fer la Via Catalana o la "V", la simpatia i l'emoció que intercanviàvem amb els responsables dels trams que estaven suant la gota per tots nosaltres sense perdre el somriure...
Som responsables, som treballadors, som constants... Tenim la capacitat d'aconseguir les coses amb el nostre esforç i, com que ho sabem, tenim fe en les nostres possibilitats, sabent que podem garantir la nostra part...
També en tot això penso quan penso en el proper 27S... per nosaltres no quedarà pas!
2 comentaris:
Si senyor Eladi, amb il·lusió!!!!
Detecto al meu voltant molta incredulitat i desconfiança, però jo crec que aquest estiu viurem un gran ressorgiment i ens esperem dies gloriosos...
"...No me llames iluso porque tenga una ilusión..." que deia aquell...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada